Resumint

Aquests dies han estat ben aprofitats. Dies enrere vaig anar a donar sang. Us animo a que ho feu de tant en tant els que tingueu possibilitat i no us fan por les agulles perquè amb un petit gest podeu fer molt. Ara estic tirant endavant el tema de la donació de medul.la òssia. Tot ve de fa molts anys, de quan estudiava infermeria i vaig fer pràctiques a la Unitat d´Hematologia del Clínic. El que vaig veure allà em va encongir el cor així que crec que és un petit gest que pot fer molt. Quan més gent hi hagi registrada més possibilitats hi ha de que algú tingui sort i trobi donant. D´altra banda aquests dies m´ha arribat la targeta del Bicing, el nou servei de lloguer de bicicletes. Crec que és una bona idea per aquells que estem una mica cansats de metro i bus. Encara no ho he provat però ja us faré cinc cèntims quan ho estreni. També he sortit a la muntanya dissabte al matí. Una visita al Castell de la Popa. Molt ben acompanyada. A dalt del castell vam fer diverses activitats com ioga, abrazoteràpia (algú em diu com s´escriu en català?)i ens ho vam passar d´allò més bé. També he anat una miqueta al gimnàs. He cel.lebrat el meu 36è aniversari primer amb família i després entre amigues, he quedat amb en Pep i la Noe. Ahir vaig anar a votar i ara estic preparant el meu viatge a Turquia divendres vinent. Espero que el temps ens acompanyi però sobretot la situació política del país que no sembla gaire calmada ara mateix. Bé, al final no ha quedat molt resumit.
Que passeu tots una bona setmana!!!

Ni idea

Doncs això. Ni idea de què puc escriure. Fa dies que dono voltes a aquesta manca d´inspiració i realment no hi ha cap motiu. Estic bé, crec que millor que mai però no trobo temes per escriure. Podria parlar de "Ciudad en celo" , pel.lícula que vaig veure dies enrere amb en Pep i que em va agradar molt per la frescura amb la que està feta. Ara tinc pendent veure alguna pel.lícula més. Sempre hi ha alguna petita joia que s´ha de descobrir o una exposició per gaudir o un concert per fruir. Ahir vaig passejar entre les escultures de Rambla Catalunya i són realment maques. Les ha fet l´Igor Mitoraj i són de bronze. Ara estic apurant la nit aquí a la feina i pensant en com aprofitar el cap de setmana.Aquesta nit és d´aquelles que sembla que no s´han d´acabar mai. Molta feina i jo dividida entre dos. Una estona fent feina a una planta, més tard a una altra. I així tota la nit però ja ho té això aquesta feina. Som quatre gats i sempre s´ha de donar un cop de mà. És per això que treballem em equip. I la setmana vinent sortida al Castell de la Popa, a Castellcir. A l´última sortida vaig animar a un amic a que vingués i li va agradar tant que ja està esperant que arribi el dissabte 26. Serà un total de 12 km i crec que valdrà la pena. El millor de tot, la companyia. Algú s´anima?

¿Quién dice que es fácil?

És l´última pel.lícula que he vist i em va agradar molt. Una comèdia argentina disparatada però que dius grans veritats. Vaig riure molt. Aquí simplement us deixo el trailer. I d´altra banda parlar-vos d´aquests últims dies. Poc temps per escriure i poques ganes. Surto molt cansada de la feina, amb moltes coses al cap per culpa d´uns temes del meu pis. D´altra banda buscant autoescola per fer unes quantes pràctiques,a punt de començar un tractament amb un naturòpata, etc i fa dies que gairebé no llegeixo els blocs però m´enrecordo de tots i cadascun de vosaltres. Un petó enorme!!!

La vida de los otros

Avui he tingut la meva tarda autista (gràcies Pep) i he anat al cinema a veure "La vida de los otros". Feia temps que la volia veure perquè el cinema alemany m´agrada molt i tenia ganes de passar la tarda sola sense pensar en res. Quan entro a un cine m´oblido completament de tot i de tothom i només existeix el que surt a la pantalla. Per mi és una bona forma de desconnectar i m´ha anat molt bé. La pel.lícula enganxa des del primer fotograma. Tot i no ser d´acció l´intriga és prou interessant per mossegar-se les ungles i els 144 minuts passen volant. A grosso modo tracta de l´època en que existien les dues Alemanies. I com la Stasi o policia secreta vigila la vida de la gent que creu sospitosa de trair al règim comunista. Aquí entra en joc un tinent coronel que seguint les converses d´una parella canvia la seva vida gris. I no explico més perquè sino perd la gràcia i potser algú té interès per veure-la. Jo inclús he plorat una mica, més aviat molt. Perquè negar-ho i és que quan vaig al cine m´involucro molt. Al final han hagut aplaudiments i és que la pel.lícula s´ho mereixia. I per acabar-ho he tornat a casa fent una llarga passejada. La nit també valia la pena.