24 d’agost del 2007

Una miqueta de tot

Ja fa dies que no escric al bloc i és que el mes d´agost, tot i no tenir vacances dóna per fer moltes coses, gairebé totes de caire social. Hi ha algunes novetats. Unes de molt bones i d´altres que hagués preferit no rebre. Comencem per aquestes que són les que em toquen de més aprop. Tinc un amic fotut segurament esperant un trasplantament de fetge. Són d´aquelles coses que no li desitges a ningú i ell ho ha assumit amb una enteresa que em va commoure. Ahir també vaig rebre una notícia que em toca de més aprop i és que mesos enrere el meu pare va patir una pneumonia que li van diagnosticar quan va anar per quarta vegada al metge de capçalera. Sense comentaris. Doncs ha arrossegat un cansament generalitzat des de les hores i el metge va decidir fer-li un TAC i bingo!,li ha sortit que té una fibrosi pulmonar. No és una bona notícia. És una d´aquelles malalties cròniques que mica en mica va endurint el teixit pulmonar i fa que la persona tingui ofeg per dir-ho de manera resumida. El meu pare es troba bé perquè suposo que està en una fase inicial. La sort també és que li ha agafat amb 62 anys i no amb 40 però és el meu pare i m´afecta perquè jo no sé com és la resta de pares però al meu me l´estimo i ha estat SEMPRE al meu costat. Si sóc el que sóc és gàcies a ell i a la meva mare. Ara esperarem que li diu el pneumòleg.

D´altra banda la setmana que ve agafo vacances i suposo que m´anirà bé desconnectar una mica. Ja tinc preparats dos viatges. Primer a Amsterdam i després a Grècia. Tots dos viatges al meu aire. Amsterdam ho conec de quan vaig anar amb l´institut però d´això fa la tira i no recordo res. Grècia ho vull conèixer fa anys. Haurem de provar la musaka i ballar un sirtaki. Sigui com sigui, al mal temps bona cara. El més important és saber que ell es troba bé.

14 d’agost del 2007

Lágrimas de plástico azul




He retrobat una cançó que mesos enrere escoltava 40 vegades al dia. Apart de la lletra de la cançó que m´agrada també és la veu del cantant que acompanya al Joaquín Sabina. He descobert que és un cantant argentí, Fena de la Maggiora. Ostres tu, les coses que es descobreixen buscant una miqueta. Sento tenir el bloc tan deixat però és que porto dies sense passar gaire per casa. I millor que sigui així perquè tot i que encara no tinc vacances no és plan de quedar-se a casa sense fotre res escoltant el sorollet de les burres que tinc instal.lades davant de casa. De moment ja tinc reservat un vol a Atenes però vull fer més cosetes. S´ha d´aprofitar el temps. Avui em toca fer dissabte que fa pena com tinc el pis. I quan tinc el pis net i pulit sembla que inclús estic de millor humor. Ja estic desitjant que arribi setembre per començar de nou les sortides amb Caminar y sentir i per anar a Grècia i per apropar-me a veure un amic que no està gaire bé a Cartagena. Ui, em sembla que vull fer moltes coses i passarà com cada any que al final només faig la meitat de coses. Vosaltres feu sempre tot allò que planifiqueu? O sou com jo que voleu abarcar molt i al final res de res?

Per cert, la foto no té res a veure però m´ha fet gràcia i li dedico al Ddriver.

1 d’agost del 2007

Hem fet el cim



Avui estic eufòrica. Més desconectada d´internet que mai però més alegre que mai també. Aquest cap de setmana m´esperava un repte, inesperat i sorprenent. Dies enrere parlant amb un amic via mail em va dir que anava a fer un 3000 al Pirineu Aragonés. Mig en broma mig en serio al final em vaig animar a anar-hi. Consistia en pujar fins al refugi d´Angel Orús a 2100 metres, dormir allà i pel matí, molt d´hora fer el cim a 3369 metres, el Posets. Jo pensava pujar una miqueta i esperar que baixessin ells de la muntanya però vaig començar a pujar i vaig veure que em sentia amb forces. Vam passar les canals de neu i ja semblava que la resta era una tonteria. Al final la cresta se´m va fer eterna però vaig arribar-hi. Estic feliç. Des d´aquí vull agrair al Miguel i a l´Edu i el Juan per haver-me animat i ajudat tant. També gràcies a José Antonio y Mª José perquè tot i no ser-hi en aquesta aventura m´han ensenyat a estimar la natura.