tag:blogger.com,1999:blog-47508375865465229722024-03-13T04:58:28.227+01:00namasteFent camí...Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.comBlogger122125tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-16729847772278304582011-11-27T13:36:00.005+01:002011-11-27T14:25:27.026+01:00Life goes on...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-nzDtPPjSOlg/TtI44bv8YzI/AAAAAAAAAnw/N7R971e0nYg/s1600/Croatia%2B270.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-nzDtPPjSOlg/TtI44bv8YzI/AAAAAAAAAnw/N7R971e0nYg/s400/Croatia%2B270.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679664622240293682" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-68JZsUq4AyI/TtI43hldsEI/AAAAAAAAAnk/W90QZr51eyY/s1600/Camino%2Bde%2BSantiago%2Bportugu%25C3%25A9s%2B2011%2B150.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-68JZsUq4AyI/TtI43hldsEI/AAAAAAAAAnk/W90QZr51eyY/s400/Camino%2Bde%2BSantiago%2Bportugu%25C3%25A9s%2B2011%2B150.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679664606627082306" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-gSvkWZIEOAw/TtI42-RIM3I/AAAAAAAAAnY/vCb-dJRpNkk/s1600/Alemania%2Bi%2BPol%25C3%25B2nia%2B2011%2B128.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-gSvkWZIEOAw/TtI42-RIM3I/AAAAAAAAAnY/vCb-dJRpNkk/s400/Alemania%2Bi%2BPol%25C3%25B2nia%2B2011%2B128.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679664597146547058" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-C3cXZQaUeQw/TtI42oV5RQI/AAAAAAAAAnM/P7r4TnNxqf8/s1600/P1050714.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-C3cXZQaUeQw/TtI42oV5RQI/AAAAAAAAAnM/P7r4TnNxqf8/s400/P1050714.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679664591260960002" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-vRRfHdKhHfk/TtI442v5sHI/AAAAAAAAAn8/IOi1ya_IK-Y/s1600/Nora%2By%2BGaby%2B2011%2B073.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-vRRfHdKhHfk/TtI442v5sHI/AAAAAAAAAn8/IOi1ya_IK-Y/s400/Nora%2By%2BGaby%2B2011%2B073.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679664629487874162" border="0" /></a><br /><span style="font-family: georgia; color: rgb(51, 153, 153);">Ai ai ai, tenia un blog i no m´enrecordava. I amb la tonteria han passat uns quants mesos. No m´enrecordava ni de la contrassenya. La veritat és que han passat moltes cosetes. En aquest temps segueixo treballant a l´hospital amb menys alegria però allà seguim al peu del canó. Vaig tornar al camí de Santiago, vaig anar a Croàcia, Alemania, una mica de Polònia, uns quants viatges a UK...i ara ja pensant en un viatge molt especial a l´India...En aquest temps he conegut molta gent, algunes persones increïbles, especialment uns nens que m´han robat el cor, i d´altres per oblidar. He redescobert persones...i algunes han marxat per no tornar. És la vida...</span><br /><br /><iframe style="color: rgb(51, 153, 153);" src="http://www.youtube.com/embed/MGHw__rjakM" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-77215526778775606312011-06-07T12:02:00.002+02:002011-06-07T12:13:14.363+02:00Motivació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-dlU_9Ja7EC4/Te35qAvVSMI/AAAAAAAAAnE/OeoC89FqNiE/s1600/motivacion.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-dlU_9Ja7EC4/Te35qAvVSMI/AAAAAAAAAnE/OeoC89FqNiE/s400/motivacion.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615418810549225666" border="0" /></a><br />Aquest blog estava pràcticament sentenciat però avui m´he despertat amb ganes d´escriure i de poc més i és que porto una temporadeta llarga amb manca de motivació. Aquest any passat vaig començar un coach de ioga i parlem molt de la necessitat. S´ha de fer allò que és la teva necessitat. Si una costa et costa molt de fer vol dir que no és la teva necessitat. I si qualsevol cosa que has de fer et costa molt? I si dónes voltes i més voltes quan has de fer la més petita i insignificant de les coses? Ell ens diu que hem de fer allò que és la nostra necessitat. I si no hi ha res que ho sigui? Llavors què faig? Em quedo a casa sense fer res? I on puc buscar un xic de motivació? M´haig d´obligar a fer coses? Com trobo allò que sigui motivador per mi? Moltes preguntes i poques respostes...Alguna suggerència?<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-60658066000618276092010-12-30T14:17:00.002+01:002010-12-30T14:37:45.828+01:00Adéu 2010...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TRyLFIG_VpI/AAAAAAAAAmw/5lLo3OK2Guk/s1600/P1030273.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TRyLFIG_VpI/AAAAAAAAAmw/5lLo3OK2Guk/s400/P1030273.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5556468960460756626" border="0" /></a><br />Això s´acaba. L´any 2010 demà passa a l´història. És un d´aquells moments per fer balanç. A mi em ve de gust pensar en el que ha sigut aquest any i en el que em pot aportar el proper . Tot depèn d´un mateix. Per mi el 2010 ha sigut un any de canvis, d´iniciar activitats noves, de deixar enrera altres que no m´aportaven res, d´entendre algunes coses i de seguir sense entendre unes altres. La vida és un continu canvi i hem de buscar un equilibri per sentir-nos bé amb els altres i amb nosaltres mateixos. I en això estic ara. No em vull proposar grans coses però sí un parell que crec que m´ajudaran a que tot comenci a anar millor.<br />En primer lloc, prendre´m les coses amb més tranquil.litat, no agobiar-me sense necessitat. I viure el moment. No pensar en demà, només en l´avui…<br />No esperar res de ningú, perquè és quan arriben les decepcions…i els mals rotllos. Això costa més portar-ho a terme però em faig el propòsit de canviar…<br />I per la resta no espero gran cosa més del 2011. Poder seguir fent allò que em motiva, la muntanya, els viatges, el ioga, les tardes de cine, les passejades nocturnes per Barcelona i veure una mica més als amics i a la familia. I ser una mica menys solitària…<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(51, 204, 0);">Feliç any nou per tots vosaltres. Que pugueu començar l´any amb un somriure…</span><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=9644c18" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-77789738442662460512010-12-27T14:16:00.002+01:002010-12-27T14:23:51.650+01:00Alive...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TRiSIWaRQCI/AAAAAAAAAmo/R1N0X1e326M/s1600/166594_472488437881_635132881_5919996_6603486_n.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 299px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TRiSIWaRQCI/AAAAAAAAAmo/R1N0X1e326M/s400/166594_472488437881_635132881_5919996_6603486_n.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555350812513878050" /></a><br />Ahir va ser un dia estrany. El 25 va ser com altres anys, en família, recordant els que ja no hi són però sense drames. La vida ens dóna tantes coses…que no val la pena perdre el temps lamentant-se. Semblo freda però és que ja he patit prou altres anys recordant. I de fet tenim 365 dies per recordar els que ja no hi són. Què té el Nadal que ens fa posar tan nostàlgics? Avui dia 27 ha començat diferent. He matinat i tot i fer fred m´he posat les malles, les bambes, una cinta al cap i he sortit a còrrer i entre còrrer i caminar una mica he arribat al Park Güell. Era a primera hora del matí, hi havia poca gent i realment s´estava molt a gust. Una mica de solet ajudava a relaxar l´ànim i he pogut recòrrer tot el parc sense pressa. Hi tornaré aviat… <br />El dia de Nadal amb tota la familia i avui tan sola però tan viva…Sempre recordo un poema, potser una mica trist però és com m´he sentit moltes vegades. Últimament ja no tant…<br /><br />Vivir sin tanta tristeza<br />El corazón muerto de una vez<br />Ir tirando simplemente<br />Sin prisas<br />Andar, sólo andar<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=1ea9a47" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-31136603563228481842010-11-30T12:18:00.005+01:002010-11-30T12:32:44.365+01:00Herois<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TPTgKOFYWTI/AAAAAAAAAmc/tYD3OvFUwpo/s1600/heroes_jpg.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 300px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TPTgKOFYWTI/AAAAAAAAAmc/tYD3OvFUwpo/s400/heroes_jpg.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545303507383900466" border="0" /></a><br />Ja fa dies que vaig veure<span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;"> “Herois”</span>. Són d´aquelles pel.lícules que et fan plorar i<span style="color: rgb(204, 51, 204); font-weight: bold;"> somriure </span>al mateix temps. Jo sabia que m´agradaria perquè quan al darrera hi ha la mà de l´<span style="color: rgb(51, 204, 0); font-weight: bold;">Albert Espinosa</span> tot ha d´anar rodat. Aquesta pel.lícula et transporta a l´infància i et fa recordar coses que estaven ben amagades al subconscient. Per mi va ser tota una revelació. Els actors, tots nous de trinca sorprenen per la seva naturalitat, especialment la Mireia Vilapuig que és molt expresiva i transmet molt i en Joan Sorribes, el nen amb síndrome de Down que és tot un descobriment. Crec que l´Albert Espinosa sap tocar la fibra sensible i penso que avui en dia és guai (com diu ell sempre) que ens facin sentir bé. Estic cansada d´anar al cine a patir o veure violencia gratuïta. També m´agrada sortir del cine amb un somriure o amb els ulls anegats de llàgrimes però<span style="color: rgb(51, 51, 255); font-weight: bold;"> feliç</span>. L´Albert ens fa tocar de peus a terra però també ens fa<span style="color: rgb(255, 102, 102); font-weight: bold;"> somiar</span>. A veure amb què ens sorprèn ara aquest home. A mi des de que vaig llegir “El món groc” ja em va començar a canviar una mica. Us deixo amb una frase que justament he descobert avui<br /><br /><span style="color: rgb(0, 204, 204); font-weight: bold;">“Un dia sense somriure és un dia perdut”</span> <br /> Charles Chaplin<br /><br /><object width="500" height="300"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/EbrM3Gbymmo?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/EbrM3Gbymmo?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="500" height="300"></embed></object><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=b1f5b9a" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-87309600616849828302010-11-19T19:30:00.003+01:002010-11-19T19:35:16.060+01:00La Cris petita...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TObDRCVq8HI/AAAAAAAAAmU/CbgShjEgIJQ/s1600/petita2.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 285px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TObDRCVq8HI/AAAAAAAAAmU/CbgShjEgIJQ/s400/petita2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541331088978931826" /></a><br />Aquests dies i per diferents motius no puc evitar pensar una mica en la meva infància i al veure la foto d´en <a href="http://invarietateferran.blogspot.com/2010/11/tengo-un-tractor-amarillo.html">Ferran</a> i les d´en <a href="http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2010/11/tinc-unes-fotos-de-quan-era-petit.html">Jordi</a> he recordat que tinc una foto molt estimada. No recordo quants anys tenia però era després d´una competició de natació a l´antic Met, ara anomenat Dir Maragall i amb el meu monitor, en Celes. Jo crec que estava una miqueta enamorada...<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-40925108086146107112010-11-16T10:24:00.002+01:002010-11-16T10:30:24.491+01:00Marxar...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TOJPJcgjBqI/AAAAAAAAAmM/Gc6BymNcTEw/s1600/P1000011.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TOJPJcgjBqI/AAAAAAAAAmM/Gc6BymNcTEw/s400/P1000011.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5540077515309254306" /></a><br />Com molts ja sabeu treballo a un hospital fa molts anys. La meva tasca com a infermera és vocacional i penso que ara mateix no podria fer una altra feina però avui m´ha passat una cosa que m´ha tocat la fibra sensible i m´ha fet pensar en la fragilitat de l´ésser humà. Tinc un pacient de mitjana edat que té càncer amb metàstasis i sap que s´està acabant. Avui m´ha parlat amb una serenor que m´ha costat mantenir-me sencera. M´ha dit que no vol que la seva família pateixi per ell. Ni vol patir ell...M´ha dit que vol passar a casa els últims dies i que per això vol marxar de l´hospital amb el dolor controlat, cosa que ha sigut difícil aquesta nit perquè tot i estar molt serè suposo que per dintre un no pot evitar pensar en tot el que deixa enrera. A mi m´ha commogut quan a última hora ha començat a plorar i la meva reacció ha sigut fer-li un petó i abraçar-lo. Crec que li ha anat bé. Sap que l´escoltaré quan faci falta. Que el comfortaré i que ni jo ni els meus companys deixarem que pateixi. Suposo que aquesta és una de les coses per les quals vaig estudiar infermeria. Fer més fàcil la vida als qui han perdut la salut i donar-los una mica de consol. És tan recomfortant aconseguir que algú que ho passa malament et miri i somrigui ni que sigui per un instant...<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=562fb34" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-5291338285201651252010-11-02T11:27:00.003+01:002010-11-02T11:44:46.545+01:00Segueixo viva<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TM_qOaaTrZI/AAAAAAAAAmE/ziz9rtaagMc/s1600/2010-09-21_15-06-07.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TM_qOaaTrZI/AAAAAAAAAmE/ziz9rtaagMc/s400/2010-09-21_15-06-07.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534900000390360466" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TM_qOKJg4BI/AAAAAAAAAl8/YM2PQ9tt05c/s1600/2010-09-20_09-33-00.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TM_qOKJg4BI/AAAAAAAAAl8/YM2PQ9tt05c/s400/2010-09-20_09-33-00.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534899996024954898" /></a><br />Hola amics<br /><br />Aquests mesos han sigut d´una activitat frenètica. Molts canvis, molt cansanci i molts mals de cap però van arribar les vacances I tot això va començar a quedar enrera. Vaig replantejar-me de nou coses i vaig gaudir de les meves vacances com no ho havia fet en anys. Les vacances a Jordània han significat una catarsi i he tornat eufórica i amb ganes de viure la vida plenament. He començat un curs de ioga (coach) per ser professora de ioga d´aquí uns anys o simplement com autocreixement, he començat un curs d´anglès perquè ja era hora d´anar pel món parlant d´una manera decent i no en plan indi, segueixo anant a caminar per la muntanya però ara mateix una de les coses més importants és que he recuperat el gust per sortir amb els amics a sopar, a veure una pel.lícula, a riure simplement. Coses que havia perdut feia temps. I la qüestió és que m´ho torno a passar bé. És época de retrobaments, de conèixer gent, de perdre la por a la vida i de treure´n tot el suc possible.<br /><br />I arriba el temps de replantejar el blog. A partir d´ara em comprometo a escriure un cop per setmana si encara queda algú que em llegeixi. De moment aquest post li dedico a la gent de Calles (València) i als peregrins que ens vam retrobar que van fer que el meu cap de setmana fos inoblidable .<br /><br />Gràcies a tots!!!<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=e30d143" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-39474119511115773122010-07-06T21:47:00.003+02:002010-07-06T22:00:21.703+02:00Bajo los cielos de Asia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TDOJsqvSt9I/AAAAAAAAAlk/Rk7--bQBmhY/s1600/33397_10150207002320291_871420290_13105513_3122864_n.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 257px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/TDOJsqvSt9I/AAAAAAAAAlk/Rk7--bQBmhY/s400/33397_10150207002320291_871420290_13105513_3122864_n.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5490883771174664146" /></a><br /><br />Hola amics<br /><br />Aquest blog ha estat a la deriva a punt d'enfonsar-se però tot i haver-lo tingut abandonat a la seva sort durant més de 4 mesos, la meva idea era tornar amb algun tema que de veritat m'hagués impactat i és per això que sóc aquí.<br />I és que fa uns mesos per pura casualitat vaig veure un reportatge sobre el rescat d'un alpinista a l'Annapurna. Aquest home es deia Iñaki Ochoa de Olza i ens va deixar fa dos anys a 7400 metres d'alçada. <br />El reportatge era emotiu. Parlaven els seus germans, la seva mare, els seus amics, els companys d'expedicions... i tots coincidien en que era una bona persona. El reportatge parlava de solidaritat, d'amistat, de com tots els que estaven a la zona van intentar per tots els mitjans ajudar-lo.<br />A partir d'aquí em vaig començar a plantejar moltes coses i alguna cosa va canviar en mi. <br />Va passar un temps i tenia gravades algunes coses, sobretot les que deia la mare. Ella sempre havia animat al seu fill a fer allò que li agradava. Deia: “yo quiero que mi hijo sea feliz, no que sea abogado”. És una frase simple però que dóna a entendre molt. <br />I un dia casualment pel facebook vaig saber que aquest noi havia escrit un llibre amb les seves històries de la muntanya, una mena de memòries i pel meu aniversari va arribar a les meves mans. Realment va ser un regal que m'ha donat la magnífica oportunitat de conèixer l'Iñaki, de patir com ell, però d'entendre la vida com ell l'entenia. El llibre es diu “Bajo los cielos de Asia”.<br />Us el recomano perquè és un llibre de vida, d'il.lusió, de compartir, d'amistat i de solidaritat. <br />L'Iñaki ja no hi és però la seva ànima perdurarà en tots els que tenim il.lusions per les petites coses i per viure la vida amb intensitat. <br /><br />Viure la vida més viva.<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-21061723758554284432010-01-24T09:47:00.003+01:002010-01-24T09:49:30.692+01:00Le hérisson<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/S1wJdt7R0aI/AAAAAAAAAlU/L7ATiR3rtZA/s1600-h/le-herisson.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 295px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/S1wJdt7R0aI/AAAAAAAAAlU/L7ATiR3rtZA/s400/le-herisson.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430225656851059106" /></a><br />Com va sent habitual, aquest blog torna a l´activitat després d´una parada tècnica i ha hagut de ser després de veure una pel.lícula, “La elegancia del erizo” (Le hérisson) basada en el llibre de la Muriel Barbery. Vaig anar al cine a cegues sense saber molt bé que em trobaria però des del primer moment em va captivar. Una nena amb un món interior increïble que sap trobar en la portera del seu edifici el que no veu en la seva estirada i neuròtica família. Un japonès amb inquietuts que coneix a aquests dos éssers i l´argument es posa en marxa. No us explico gran cosa més per no trencar la màgia d´una pel.lícula que em va mantenir enganxada fins al final. <br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/edYkWx5QDsM&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/edYkWx5QDsM&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-20949064313222519842009-12-23T13:15:00.006+01:002009-12-24T04:50:04.429+01:00S´acosta Nadal...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SzISAx7qAcI/AAAAAAAAAlM/xXmXUFvxryA/s1600-h/DSC01466.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SzISAx7qAcI/AAAAAAAAAlM/xXmXUFvxryA/s400/DSC01466.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5418413106292982210" /></a><br />Tornem per Nadal i és que aquests dies per diferents circumstàncies i sense poder evitar-ho sempre penso en els que ja no hi són. En un intercanvi de comentaris al facebook a més, he pensat en els que passaran aquestes festes a l´hospital. Els que ja no hi són descansen en pau i és maco i inevitable tenir un record per ells, pels moments que ens van donar. <br />Els que passaran aquests dies a l´hospital es mereixen el millor dels nostres somriures i la nostra dedicació. A uns quants els donaran permís per passar el 25 en família. A d´altres no serà possible pel tractament que porten. Jo que passo temps envoltada de malaltia i de tristor penso que aquests dies, per algun motiu la gent està més apagada i és per això que intentem fer que tot sigui més fàcil per ells. En fi, per mi el Nadal no em representa gran cosa. Aquest any treballo el 24 a la nit però el 25 i 26 el passo en família intentant que no es notin gaire els buits que van quedant a la família. No som gent de cantar nadales ni de fer grans celebracions. Ens agrada passar el 25 junts al voltant de la llar de foc. Els que millor s´ho passen són els nens que es junten els meus nebots i els fills de les meves cosines. Són uns trapelles molt divertits. <br />I el 27 a treballar una altra vegada que les vacances les tenim a l´estiu. <br />Us desitjo unes bones festes...<br /> <br />Us deixo amb una cançó que últimament em posa les piles<br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=17cf1b6" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-19054186944284820212009-12-05T15:01:00.004+01:002009-12-05T15:13:51.909+01:00Reflexions...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sxpqf0TmwxI/AAAAAAAAAk8/sm9AM1vBXeY/s1600-h/Namaste.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 161px; height: 283px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sxpqf0TmwxI/AAAAAAAAAk8/sm9AM1vBXeY/s400/Namaste.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411754997088437010" /></a><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=f5ec670" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br />Passo per uns dies, unes setmanes de profunda reflexió però segueixo ben aprop...<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-75413486290594785782009-10-11T14:12:00.005+02:002009-10-11T14:32:00.589+02:00Anorèxia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/StHPPW7xKMI/AAAAAAAAAks/4XHsiJdn8NI/s1600-h/ralphlaurenanorexia.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 228px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/StHPPW7xKMI/AAAAAAAAAks/4XHsiJdn8NI/s400/ralphlaurenanorexia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391318091700447426" border="0" /></a><br />Acabo de veure que Ralph Lauren, una coneguda marca de moda s´anuncia amb una foto aberrant d´una model molt prima però que retocada amb photoshop la imatge és d´una persona cadavèrica. Aquests senyors van demandar a una web que va denunciar aquesta foto però vist el boom mediàtic s´han hagut de retractar i han publicat el següent comunicat:<br /><br />"Durante 42 años hemos construido una marca sobre la calidad y la integridad. Tras una investigación a fondo, hemos sabido que éramos responsables de la pobre imaginería y retocado que resultó en la imagen muy distorsionada de un cuerpo femenino. Hemos atendido el problema y en previsión tomaremos todas las medidas para asegurar que el calibre de nuestros trabajos artísticos representen nuestra marca apropiadamente".<br /><br />És vergonyòs l´engany i la manipulació que fan i el mal que ocasionen a milers d´adolescents que volen ser com aquestes models perquè creuen que és el cànon de bellesa que està de moda quan estan ensenyant uns cossos que no existeixen. Ja tenim prou de veure models esquifides que no donen una imatge real de les dones.<br />I com diuen a <a href="http://www.shangaylily.com/divario/?p=1363">Divario</a> els senyors de Ralph Lauren s´han retractat perquè s´ha descobert el seu engany, sino aquest anunci seguiria a milers de revistes.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=0642203" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-88660450969575964622009-10-05T11:12:00.006+02:002009-10-05T13:13:27.181+02:00Si la cosa funciona...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBfBF3hZI/AAAAAAAAAkk/0miurJNiniY/s1600-h/Fotos+360.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBfBF3hZI/AAAAAAAAAkk/0miurJNiniY/s400/Fotos+360.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389051167738660242" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBeptoPXI/AAAAAAAAAkc/bZk6eNYH7Xs/s1600-h/Fotos+425.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBeptoPXI/AAAAAAAAAkc/bZk6eNYH7Xs/s400/Fotos+425.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389051161462979954" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBeHfZaCI/AAAAAAAAAkU/qqQyTRqfOfI/s1600-h/Fotos+304.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBeHfZaCI/AAAAAAAAAkU/qqQyTRqfOfI/s400/Fotos+304.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389051152276482082" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBdu3OiFI/AAAAAAAAAkM/Ti6TACWaS9w/s1600-h/P1020120.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBdu3OiFI/AAAAAAAAAkM/Ti6TACWaS9w/s400/P1020120.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389051145665546322" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBdGFYITI/AAAAAAAAAkE/sxCvTVpBSGk/s1600-h/P1010820.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SsnBdGFYITI/AAAAAAAAAkE/sxCvTVpBSGk/s400/P1010820.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5389051134719041842" border="0" /></a><br />Ja no recordo quan vaig tornar de vacances i tot i que volia escriure al blog per explicar les coses que he fet, m´ha fet una mandra terrible fins que ahir vaig anar al cine i vaig veure <span style="font-weight: bold;">“Whatever works”</span>, la nova d´en Woody Allen. I la veritat és que quan veus pel.lícules com aquesta recuperes la fe en el cine i en Woody Allen, que pensava que s´havia desviat del cine de veritat a què ens tenia acostumats. I ho ha fet recuperant un guió escrit al 1977.<br />El personatge, Boris Yelnikoff, un tio madur enfadat amb el món, que es creu en possessió de la veritat absoluta perquè es un geni, una noia surenya, la Melody Celestine amb molts pardals al cap i més innocent que un teletubbie que vol trobar el seu lloc a NYC i fugir d´una família ultracatòlica.<br />La mare de la noia, Marietta i més tard el pare, dos éssers plens de prejudicis trobaran el seu lloc i canviaran la seva manera de veure la vida.<br />És una comèdia, però com totes les del geni Allen, dóna per plantejar-se moltes coses i per passar una estona divertida. La veritat és que la pel.lícula passa volant i acabes amb un somriure a la cara.<br />Us la recomano.<br /><br />D´altra banda dir-vos que les vacances han donat per moltes anècdotes. A <span style="font-weight: bold;">Xina</span> vam riure molt pel tema de l´idioma ja que allà la majoria de la gent només parla xinès i ens haviem d´espabilar. Per sort els xinesos són persones que ajuden molt al turista i t´ho faciliten tot.<br />A destacar Beijing amb la Ciutat Prohibida i el Palau d´Estiu, Xian amb els guerrers de terracota, Guilin amb el creuer pel riu Li i la passejada en bici als camps d´arròs, Shanghai amb els gratacels i el Bund i el mercat d´antigüitats que va ser una bonica descoberta.<br />D´<span style="font-weight: bold;">Alemanya</span> destacar que els alemanys tenen un encant especial. Agradables en el tracte, sempre correctes i servicials. Allà vam visitar München (Munich), Stuttgart, Baden-Baden, Freiburg i fora d´Alemanya Strasbourg i Innsbrück. Ara entenc perfectament que <span style="text-decoration: underline;"><a href="http://invarietateferran.blogspot.com/">Ferran</a> </span>vulgui tornar a Berlin.<br /><br />Una <span style="font-weight: bold;">nota trista</span> és que mentre estava a Xina la meva àvia va morir. Tenia 89 anys i ja no tenia ganes de viure. Va morir acompanyada de tota la família que l´estimava. Jo no hi vaig ser, però no hi ha dia que no m´enrecordi d´ella.<br />I el dia de la Mercè va morir un company de feina, d´una malaltia fulminant. El recordaré sempre. Només tenia 48 anys i moltes <span style="font-weight: bold;">il.lusions</span>. Li estaré sempre agraïda a ell i a la seva dona que sempre han tingut detalls amb mi. Ara descansa i tots estem una mica més orfes sense ell.<br /><br />I per finalitzar, una nota alegre i és que tenia pendent acabar les pràctiques de l´<span style="font-weight: bold;">Open Water</span> a Begur, per poder fer submarinisme i aquest dissabte ho he fet. Ja tinc el carnet provisional. Va ser un dia molt bonic. Pel matí, vam entrar des de la la platja d´<span style="font-weight: bold;">Aiguablava</span> i vam baixar fins a 10-11 metres. A la tarda ens vam desplaçar amb una zodiac fins a l´Illa Negra i vam baixar fins a 22 metres donant la volta a tota l´illa. Una meravella per als sentits. Vam poder veure bancs de peixos de totes les mides i colors, estrelles de mar. Vull agrair a l´Antonio que tingués confiança en mi. Si no hagués sigut així no sé si ho hauria fet.<br /><br />Us deixo una cançoneta que em recorda a l´Indaleci, el company que ens va deixar fa poc. Ell va escollir aquesta cançó pel seu comiat...<br /><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=405d5dd" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" height="132" width="353"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-29146013341245655992009-08-14T21:43:00.003+02:002009-08-14T21:54:40.578+02:00Marxem a 中華人民共和國<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SoW_vuty-3I/AAAAAAAAAj4/yy7SH2gIi-o/s1600-h/tancat+per+vacances.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 230px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SoW_vuty-3I/AAAAAAAAAj4/yy7SH2gIi-o/s400/tancat+per+vacances.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369908957424057202" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SoW_vCvzXVI/AAAAAAAAAjw/iAWItVf0B9w/s1600-h/Guilin.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SoW_vCvzXVI/AAAAAAAAAjw/iAWItVf0B9w/s400/Guilin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369908945621310802" border="0" /></a><br /><br />Ens veiem a partir del 15 de setembre.<br /><br />Una abraçada infinita...<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=12e94d7" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-87967691075019401182009-08-03T23:22:00.002+02:002009-08-03T23:30:12.704+02:00Gràcies!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SndV4S9ZXfI/AAAAAAAAAjo/O2Tpkh4q44g/s1600-h/376869753_dcf3493195.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SndV4S9ZXfI/AAAAAAAAAjo/O2Tpkh4q44g/s400/376869753_dcf3493195.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5365851906685623794" /></a><br />Gràcies a tots pels vostres comentaris al blog o via email. No han sigut unes setmanes fàcils ni ho estan sent. Es fa el cor fort però...la realitat és que ella ja no hi és. <br />La meva amiga Charo ens va deixar el dia 14 de juny. Ella feia més d´un any que volia fer-se una reducció d´estòmac. Tenia obessitat mòrbida feia anys i volia fer moltes coses però no era capaç de seguir una dieta. Com a infermera sabia els riscos de la intervenció però tot i així va decidir passar per quiròfan. La nit d´abans la vaig animar i li vaig dir que tot sortiria bé. <br />Al dia següent vaig trucar al marit i estava estable a la UCI. Un dia més tard la veu del marit ja no era la mateixa. Seguia a la UCI intubada amb una sepsis agafada a quiròfan. I així va estar més de dues setmanes aguantant com una campiona amb una febre que no baixava, amb alguna aturada cardiorrespiratòria. Al marit li deien que estava en estat crític...i el dia 14 la trucada més trista...el seu cor va parar de bategar. I es van acabar les esperances que vaig mantenir durant tot aquest temps. Per mi Charo, és una de les millors amigues que tinc. Quan jo començava a conèixer gent pel messenger ella em va obrir les portes de casa seva sense coneixe´m de res. Allà, a Llano de Brujas (Múrcia) vam fer la primera kedada. Va venir també un amic de Saragossa i ho recordo com un cap de setmana molt especial. Després d´aquell cap de setmana van venir uns quants més i amb això vaig començar a conèixer més gent i a fer altres amistats. Poc temps després vaig conèixer la Nora, la meva “germana” argentina a la que considero part de la meva família. <br />I ara després de tot aquest temps em sento buida i sé que hauria de trucar al marit de Charo però no sóc capaç de marcar el número perquè al contestador segueix sortint la seva veu...<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a0552fc" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />Poso una del John Lennon, pacífica com era ella...<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-20657881622925657102009-07-08T19:12:00.003+02:002009-07-08T19:28:14.078+02:00Punt i seguit...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SlTWa0WpJ6I/AAAAAAAAAiY/uNXT3sAr9ZU/s1600-h/P1010193.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SlTWa0WpJ6I/AAAAAAAAAiY/uNXT3sAr9ZU/s400/P1010193.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5356141613068920738" /></a><br />Torno momentàniament...em costa escriure. Tinc massa coses a explicar...una mort inesperada, una malaltia familiar, una profunda decepció...però hi ha coses bones també, moltes. Quan tingui més ganes d´escriure us en faré cinc cèntims. Sento no passar tant com voldria pels vostres blocs però us tinc presents...<br /><br />Una abraçada infinita a tots...<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=b49bcdf" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />PD Rupert Everett cantant un clàssic...<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-72811927116173001362009-05-22T14:27:00.005+02:002009-05-25T23:59:43.803+02:00La vida passa...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Shae6DgkljI/AAAAAAAAAiQ/d9zDnyIHQSU/s1600-h/Fotos+143.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Shae6DgkljI/AAAAAAAAAiQ/d9zDnyIHQSU/s400/Fotos+143.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338629128505824818" /></a><br />Ja som divendres i per la majoria significa desconnectar, fer aquelles coses que un no pot fer durant la setmana o no fer res o com alguns que jo conec, dedicar-se a fer dissabte. Si és que...<br />Jo em dedicaré a treballar una mica, només divendres, dissabte i diumenge. Si és que els malalts necessiten atenció les 24 hores del dia i com que diuen que el treball és salut...que treballin els malalts. Ai no, pobres que ja tenen prou amb el que tenen. I és que així i tot m´agrada aquesta feina i quan penso en dedicar-me a una altra cosa mai tinc cap idea clara del que voldria fer. Anys enrere em veia a l´Africa amb alguna ONG o a l´India. Inclús em vaig plantejar anar a treballar a Anglaterra però no sóc tan atrevida. Després de tot em quedo amb el que tinc que no és poc. I la vida va passant...i de vegades penso...Estic fent tot el que vull en aquesta vida? La feina és la que em ve de gust fer i em dóna una certa tranquil.litat. En el tema de les aficions no em puc queixar. Des de que vaig conèixer als amics de Caminar y sentir la meva visió de la vida va canviar molt. I gràcies a ells he conegut gent molt especial que fa que la meva vida sigui més alegre. <br />D´altra banda estan els amics que conec de fa més temps i altres que són de nova incorporació. Alguns de reals i altres més virtuals però molt presents a la meva vida. I compartim riures i plors perquè la vida no sempre és de color de rosa. I amb això enllaço amb el fet de que algunes vegades m´agrada deixar anar el que penso i com em sento i com m´he sentit de recolzada per tots vosaltres en moltes ocasions. I voldria des d´aquí donar-li una forta abraçada a un blocaire que no ho està passant gaire bé. No ens coneixem però ell sap de qui parlo. Des de que et llegeixo moltes coses han canviat a la meva vida, sobretot m´interessa més saber, conèixer, així en general. Ets una bona persona, agradable, coherent, t´impliques en el que fas i ens dones una bona lliçó a tots els que et llegim. No canviïs mai.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=76820bf" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />Ja sé que la cancó no pega gaire amb el tema que tracto avui però la sento molt sovint al gimnàs i s´ha de començar el cap de setmana amb força. <br /><br />Namaste!<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-82109532460080448082009-05-13T11:01:00.004+02:002009-05-15T18:27:28.098+02:00Com acabar amb la paciència d´algú...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SgqN0YH9liI/AAAAAAAAAiI/SWyMOD2rCbE/s1600-h/0007370.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 333px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SgqN0YH9liI/AAAAAAAAAiI/SWyMOD2rCbE/s400/0007370.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335232639542335010" /></a><br /><span style="font-weight:bold;">Avui va de queixes contra el bicing i aquí us deixo la carta que els acabo d´enviar. Creieu que em faran cas?<br /></span><br />Hola!<br /><br />Sóc una usuària del bicing des que va començar aquest servei. Al principi funcionava força bé i reconec inclús ara, que és una bona eina per circular per la ciutat però, degut al vandalisme i que la gent no sap cuidar les bicicletes, la gran majoria de vegades trobar una bicicleta en condicions o una estació amb bicicletes disponibles és gairebé impossible. Us parlo de la zona d´Horta-Guinardó, de les estacions que hi ha a prop de l´Hospital de Sant Pau. Hi ha vegades que he hagut de canviar de bicicleta tres cops perquè no hi havia cap que estigués en condicions. O trobar-me que he hagut d´anar caminant gairebé fins al Clot perquè en 5 estacions no he trobat cap bicicleta. O el fet de que si em trobo circulant i la bicicleta no està en condicions m´he hagut d´esperar 10 minuts per poder agafar una altra. Jo he pagat els 24 euros però no em sento recompensada perquè moltes vegades he acabat agafant un bus o caminant fins al lloc on volia anar. Realment no es pot millorar aquest servei? I què m´en dieu de la gent que roba les bicicletes i les deixa abandonades a qualsevol lloc? No es pot millorar això?<br /><br />Moltes gràcies<br /><br />Cristina<br /><br />Resposta de bicing<br /><br />Benvolguda Sra,<br /> <br />En relació a la incidència que ens comunica, volem informar-li que el nostre primer objectiu és, precisament, donar un bon servei als usuaris, amb eficàcia i un bon tracte personal. Entenem que, en el cas que ens comenta, aquest objectiu no s´ha aconseguit plenament.<br /> <br />Tenim equips de mobilitat que tenen unes rutes establertes basades en les estadístiques d´usos dels usuaris. S´està actualitzant de forma constant aquestes rutes per tal d´adaptar-les al canvi de costums dels usuaris.<br /> <br />Ens complau comunicar-li que hem traspassat la seva queixa als responsables del departament corresponent per a què emprenguin les mesures adients.<br /> <br />Lamentem les molèsties que aquest fet li hagi pogut ocasionar, agraint-li la queixa realitzada, ja que ens ajuda a millorar la qualitat del nostre servei.<br /> <br />Rebi una cordial salutació,<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Suposo que això és una carta amable...</span><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-23289105977763958162009-05-03T23:44:00.005+02:002009-05-04T10:36:47.177+02:00N´hem fet tres!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VBOaTMVI/AAAAAAAAAiA/wo1SM-htlSo/s1600-h/P1000751.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VBOaTMVI/AAAAAAAAAiA/wo1SM-htlSo/s400/P1000751.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331722119645704530" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VA2qk8SI/AAAAAAAAAh4/8jkXxP209Jw/s1600-h/P1000742.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VA2qk8SI/AAAAAAAAAh4/8jkXxP209Jw/s400/P1000742.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331722113271525666" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VAV1AOhI/AAAAAAAAAhw/fM9Xi3kb2xI/s1600-h/P1000710.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VAV1AOhI/AAAAAAAAAhw/fM9Xi3kb2xI/s400/P1000710.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331722104456886802" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VAFneGFI/AAAAAAAAAho/2x5HKmsEvlk/s1600-h/P1000651.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4VAFneGFI/AAAAAAAAAho/2x5HKmsEvlk/s400/P1000651.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331722100105156690" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4U_xpo1yI/AAAAAAAAAhg/CdF1zvl3C94/s1600-h/P1000640.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sf4U_xpo1yI/AAAAAAAAAhg/CdF1zvl3C94/s400/P1000640.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331722094745540386" /></a><br />I seguim caminant. I aquest pont de maig ens ha tocat acostar-nos a Castelló, València, Cuenca i Teruel per fer les muntanyes més altes dels tres primers i de pas visitar Teruel on no havia anat des de molt petita. El divendres vam pujar al <span style="font-weight:bold;">Penyagolosa</span> amb un temps molt inestable. De pujada ens va nevar i feia força fred. Vam aprofitar per veure on neix el riu Tajo. Tornant cap al camping hem passat pel pantà de Arenós. I a la tarda descansar i sopar plegats per poder matinar dissabte que ens tocava fer uns quants km fins al <span style="font-weight:bold;">Mogorrita</span>, ja a Cuenca. La ruta per arribar a la muntanyeta no estava gens marcada , ni tan sols una indicació al cim però les vistes eren espectaculars. De tornada vam passar per Teruel per veure les torres mudèjars i la catedral. I cap al camping de nou. Alguns van aprofitar per veure el futbol amb gran alegria i altres per petar la xerrada i sopar tranquil.lament. I diumenge 60 km plens de corbes cap al <span style="font-weight:bold;">Pico Calderón</span> que està al Rincón de Ademuz, que és un territori valencià a dintre de Teruel. Una pena que no es cuidi la flora d´aquella zona ja que la gran part dels pins estan plens de processionària. Ha fet un bon dia i després de baixar hem dinat al camping i cap a casona que ens quedaven uns quants km. El cap de setmana ha valgut la pena per desconnectar i per envoltar-se de natura. A veure si ho podem repetir ben aviat.<br /><br />Namaste!<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=59c0601" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=0a69c40" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-80265026546850252642009-04-23T23:16:00.004+02:002009-04-30T13:20:26.642+02:00¡Buen camino!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeHKI3zJI/AAAAAAAAAhY/vF2Yk0L0BRQ/s1600-h/Fotos+259.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeHKI3zJI/AAAAAAAAAhY/vF2Yk0L0BRQ/s400/Fotos+259.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328002573741313170" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeHALhbmI/AAAAAAAAAhQ/awLDQg7fzFY/s1600-h/Fotos+227.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeHALhbmI/AAAAAAAAAhQ/awLDQg7fzFY/s400/Fotos+227.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328002571068075618" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGoErryI/AAAAAAAAAhI/7zEVB8c_dAU/s1600-h/Fotos+214.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGoErryI/AAAAAAAAAhI/7zEVB8c_dAU/s400/Fotos+214.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328002564596936482" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGTCbzlI/AAAAAAAAAhA/8lZEn_oRZPE/s1600-h/Fotos+141.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGTCbzlI/AAAAAAAAAhA/8lZEn_oRZPE/s400/Fotos+141.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328002558950362706" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGFJkobI/AAAAAAAAAg4/B8MbRCkx7Lo/s1600-h/Fotos+076.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SfDeGFJkobI/AAAAAAAAAg4/B8MbRCkx7Lo/s400/Fotos+076.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328002555222204850" /></a><br />He passat uns dies desconnectada. Per fi vaig poder fer una part del <span style="font-weight:bold;">Camí de Santiago</span>. Feia temps que en tenia ganes i amb una amiga, la Noe, ens vam animar a caminar des de O Cebreiro, província de Lugo, uns 150 km. Vam marxar diumenge dia 12 fins a <span style="font-weight:bold;">Ponferrada</span> amb tren i vam dormir allà. De ben matí vam apropar-nos en bus fins a<span style="font-weight:bold;"> O Cebreiro</span>, un bon esmorzar i a caminar. I per començar bé ens vam confondre de camí. Per sort, un parell d´ànimes caritatives ens van indicar correctament el camí. Suposo que és la novatada. Després tot va sortir rodat. Hem dormit als albergs públics que es troben a molts pobles del camí. La primera nit la vam passar a <span style="font-weight:bold;">Triacastela</span>. Abans d´arribar al poble, a una minúscula aldea vam poder conèixer al famòs Anselmo, un senyor de 80 anys que dóna conversa a tothom que passa. Ens va aleccionar durant mitja hora (com a mínim) de l´ús del bastó i es va deixar caure en repetides ocasions per demostrar-nos que no es fa mal. Jo crec que feia temps que no reia tant però el camí no feia més que començar. Dimarts vam fer el camí des de Triacastela fins a<span style="font-weight:bold;"> Barbadelo</span> passant per San Xil. A Barbadelo ens vam trobar que a part de l´alberg no hi havia res més al voltant i fins a les 8 de la tarda no vam fer el primer àpat del dia que vam devorar com bestioles. El dimecres vam caminar fins a <span style="font-weight:bold;">Gonzar</span>, passant per Portomarín, on vam veure el riu Miño. Aquesta etapa era una miqueta més llarga i passat Portomarín va ser una mica complicada. La meva amiga es va trobar malament, marejada per una cervicàlgia i ens va costar arribar a l´alberg de Gonzar, a més d´una bona estona de pluja que es va fer molesta. Un cop instal.lades allà va poder descansar i a mitja tarda ja es trobava molt millor. Dijous vam caminar fins a<span style="font-weight:bold;"> Casanova</span>, un altre alberg una mica apartat de tot però ens van portar en cotxe fins una casa rural on vam menjar per 7 euros. Divendres vam caminar fins a <span style="font-weight:bold;">Arzúa</span>, un poble una mica més gran on vam tenir temps de rentar roba, passejar, prendre un cafè tranquil.lament i contactar amb la gent que anàvem trobant pel camí. Aquell dia ens va caure pluja contínuament durant tot el matí, pedra i només arribar a l´alberg vam buscar la dutxa amb desesperació. Dissabte vam caminar fins a <span style="font-weight:bold;">Arca do Pino</span>, de fet el poble es diu Pedrouzo. I segurament haguèssim continuat fins a Monte do Gozo però la meva amiga tenia els peus amb mal aspecte i amb molt de dolor i vam anar a cal metge que li va receptar antiinflamatoris i antibiòtic, a més de curar-li els peus. Allà quedava la decisió de fer els últims 20 km en bus o caminant. Va decidir caminar amb unes sandàlies d´aquelles que porten els guiris. I ho vàrem deixar per diumenge. Així que al dia següent a les 6 del matí ja estàvem caminant. Amb un frontal i acompanyades de dues dones que també havien matinat una mica vam anar trobant les fletxes grogues que tants dies ens havien acompanyat. Abans de les 11 entràvem a<span style="font-weight:bold;"> Santiago</span>.<br />A destacar el pop i l´albariño que vam menjar un dia a Melide però sobretot tota la gent que hem anat trobant pel camí. Alguns els veiem de manera puntual però altres han compartit amb nosaltres riures, silencis, confidències i algun sobao. Aquests són Jose i la seva germana de València, Vanessa i Ana també de València, Diego de Madrid (però amb el cor blaugrana), els dos mestres d´Alacant, la parella, ell de Saragossa i ella de Múrcia, la parella asturiana, Jean Claude, un senyor que venia caminant des de França, Pepe de A Coruña, la japonesa que veiem de tant en tant, els quatre suecs, les cinc lleidatanes, Ambra, la noia dels Alps italians i els quatre ciclistes de Cantàbria i tots aquells que en algun moment es van creuar al nostre camí al crit de <span style="font-weight:bold;">¡Buen camino!</span><br /><br />PD Aquests dies no haguessin estat el mateix sense les trucades matinals d´en Juanito i l´Eduardo que ens animaven en el nostre camí. També agraïr a José Antonio i Miguel que també van trucar i els nombrosos sms que vam rebre per part d´amistats i família.<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-2665408716479960662009-04-05T11:16:00.004+02:002009-04-05T11:38:13.542+02:00Ens posem al dia?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sdh6h6acraI/AAAAAAAAAgw/IUemEBSl3MU/s1600-h/Fotos+003.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 315px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sdh6h6acraI/AAAAAAAAAgw/IUemEBSl3MU/s400/Fotos+003.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321137682772700578" /></a><br />Hola amics<br /><br />Com sempre, he trigat una mica en actualitzar el blog. Si és que vull fer tantes coses...i treballant de nit necessito dormir i necessito estar descansada, llavors el blog passa a segon terme però avui, diumenge, sense presses em venia de gust escriure una mica. La dieta que vaig iniciar dies enrera funciona bé. Li poso molta voluntat. Hauré perdut uns 6-7 kg però tampoc em peso gaire. Faig una dieta amb moltes amanides, dues pomes al dia, carn, peix i ous molt racionats i tres infusions al dia amb camamilla, maria lluïsa i passiflora. La qüestió és que em trobo bé, només he tingut migranya forta un dia. I amb el remei que em va dir el naturòpata el mal de cap s´ha reduït. Sembla una mica estrany però em va dir que quan em comencés el dolor em prenguès un cafè sol amb un raig de llimona. El gust de tot plegat és horrible però funciona. I em sento amb ganes de fer moltes coses. Vestir-me i notar que la roba no queda tan apretada és genial. <br />Avui diumenge ja queda una setmana per marxar a fer una part del camí de Santiago i estic una mica nerviosa perquè tot surti bé. Tota la gent que ho ha fet em parla molt bé d´aquesta experiència. Tenim només una setmaneta i com no sabem quan ho podrem tornar a repetir només fem l´última part, des de O Cebreiro. Ja tinc la motxilla pràcticament a punt només amb aquelles coses que necessito. Seran unes vacances diferents. Hi ha moments en que cal desconnectar una mica i oblidar-se de tot. <br />Tot i que aquests dies pràcticament no he contestat blogs ni als blocaires que m´heu escrit, sempre llegeixo tot, normalment a la feina, en aquells moments de silenci i quietut de la nit en que els malalts descansen.<br />Si aquests dies no escric espero que passeu unes bones vacances de setmana santa. Jo estaré treballant tota la setmaneta fins diumenge que marxem. <br /><br />Que sigueu molt feliços!<br /><br />PD1 Jose y Mª José, espero que paseis unos días estupendos en el País Vasco. Un abrazo<br /><br />PD2 Us deixo un vídeo sorprenent, bàsicament perquè els senyors de Polònia han posat una foto meva en què surt una amiga, la Carmen de Mairena i jo i han canviat els nostres caps pel Tomàs Molina i el Pellicer. Jo pensava que per fer aquestes coses es demanava permís. <br /><br />PD3 I poso avui una foto d´un regal molt especial que algú molt proper em va fer per Reis. No s´imagina com em va emocionar...<br /><br /><object width="320" height="277" id="SVP1062019IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf"></param><param name="scale" value="noscale"></param><param name="align" value="tl"></param><param name="swliveconnect" value="true"></param><param name="menu" value="true"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><param name="FlashVars" value="VIDEO_ID=1062019&FD=1062019&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true"></param><embed width="320" height="277" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" id="SVP1062019" scale="noscale" name="SVP1062019" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" FlashVars="VIDEO_ID=1062019&FD=1062019&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true" ></embed></object><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=4e452f0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-11869524560548579602009-03-17T16:15:00.002+01:002009-03-17T16:27:16.746+01:00Ansietat, què és això???<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sb_AKGm6h1I/AAAAAAAAAgo/jtac6mRwo74/s1600-h/P1090046.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 299px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/Sb_AKGm6h1I/AAAAAAAAAgo/jtac6mRwo74/s400/P1090046.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314177365125531474" /></a><br />Últimament estic contenta, amb ganes de fer coses. Una xerrada al centre de ioga, <a href="http://www.shrivivekyoga.org/">Shri Vivek</a>, sobre l´estrès em va obrir una mica els ulls. I he començat a canviar petites coses. Avui per exemple, he anat a veure a un naturòpata. Li he dit clarament que tenia ansietat i m´ha dit les coses que no puc menjar i les coses que ell em recomana. Crec que m´anirà bé. Ja em coneix de fa dos anys i s´ha esgarrifat quan ha vist que havia guanyat 9 kg, que sumats als que ja tenia de sobrepès fan que m´en sobrin uns quants. La qüestió és posar-hi remei abans que no passi per la porta. D´altra banda el tema de les caminades i la muntanya m´aporten els millors moments del cap de setmana i ja m´he fet sòcia del <a href="http://cei-catalunya.blogspot.com/">CEI</a> i properament em federaré. I continuo amb <a href="http://caminarysentir.blogspot.com">Caminar y sentir</a> que són uns amics molt entranyables i propers. I continuo anant al gimnàs. Body pump i spinning ocupen el meu temps i ara em recomanen aqua gym que ja ho vaig fer l´estiu passat i és genial. Així que activitat no li falta al meu temps. I a més estava molt animada perquè treia la meva bici de casa més sovint fins que aquesta nit passada algú amb mala llet me l´ha pispat de davant de casa. Una bici decathlon que em va costar 99 euros però que a mi, que no tinc moltes manies m´anava de conya. En fi, seguirem fent servir el Bicing de moment fins que trobi una bici bé de preu i amb algunes prestacions més.<br /><br /> També us vull comentar la descoberta d´un blog màgic. En <a href="http://invarietateferran.blogspot.com/">Ferran</a> ja va fer un post preciòs sobre el tema però em ve de gust parlar-vos d´en <a href="http://natxorovira.blogspot.com/">Natxo Rovira</a>, un pare que fa dos anys va perdre al seu fill, David de 12 anys. El noi, tot il.lusionat va marxar a Budapest a tocar la guitarra amb altres companys i algú el va atropellar. En Natxo va obrir aquest blog que ens recorda a tots plegats com era en David, les seves il.lusions, i una mica ens anem enterant de com segueix la vida d´aquesta família sense en David. Trobo que és un bonic memorial per tenir aquest nano sempre present però a la vegada per seguir vivint, per fer-nos veure que hem de viure dia rera dia i gaudir del que tenim, la família, els amics, amb il.lusió i amb esperança.<br /><br />Namaste!<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=656fd2a" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-64039021387493026902009-03-06T22:07:00.003+01:002009-03-06T22:30:18.468+01:00Toros i altres coses<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SbGVwOJkdKI/AAAAAAAAAgg/MCfBRJIr2CE/s1600-h/Cris.JPG"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SbGVwOJkdKI/AAAAAAAAAgg/MCfBRJIr2CE/s400/Cris.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310190091311019170" /></a><br />Cada dia em desperto amb una nova notícia de les que esgarrifen. Ara li volen donar una medalla al torero Francisco Rivera. Medalla per què? Uns altres toreros premiats anys enrere volen tornar les seves medalles perquè estan en desacord amb la medalla concedida al primer. Ni els uns ni l´altre. Com es pot premiar a algú per torturar fins a la mort a un animal? Hi ha coses que no les entenc de cap de les maneres ni les entendré mai. Sóc una persona amb una diplomatura, no em considero culta ni molt intel.ligent però hi ha coses que em posen els cabells de punta. I a Barcelona, que és una ciutat antitaurina per excel.lència segueixen fent “corridas de toros” per contentar a 4 guiris i a 4 curts de gambals. I així ens va. Volem ser cosmopolites però la imatge que donem és una altra. Només cal passejar per les rambles i les botigues de records estan plenes de figuretes de folclòriques, toros d´osborne i souvenirs kitsch d´aquells que amagues de seguida quan te´l regalen. <br />En fi, us deixo amb una cançoneta per començar bé el cap de setmana. És una de les cançons que ens posen a la classe de <a href="http://www.dietas.net/ejercicio/fitness/body-pump.html">body pump</a>, a la que fa uns dies que falto per una inoportuna lumbàlgia però aquest dilluns torno a posar-me les piles, tot i que aquest cap de setmana no pararé gaire. Dissabte pujo a Collserola caminant i diumenge sortim amb el CEI a la Garriga. Hi ha la marxa curta de 17 km i la llarga d´uns 29. Veurem com estan les forces per fer una o l´altra. <br /><br />Bon cap de setmana amics!<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=68ac1eb" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-4750837586546522972.post-11294840517300739842009-02-22T17:50:00.004+01:002009-02-22T18:25:13.109+01:00Slumdog millionaire i un diumenge genial<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SaGIs49kpiI/AAAAAAAAAgU/ly8AlOv14GY/s1600-h/slumdog-millionaire-3.jpg"><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_vEiAwVsgLas/SaGIs49kpiI/AAAAAAAAAgU/ly8AlOv14GY/s400/slumdog-millionaire-3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305672140805416482" /></a><br />Em fa mandra escriure però després d´anar al cine ahir a la tarda em venia de gust parlar d´una pel.lícula que tenia ganes de veure fa temps, molt abans que fos estrenada. Slumdog millionaire no té res a veure amb les pel.lícules de Bollywood on tot és color, música i balls interminables. Parla de la misèria, de la pobresa més absoluta i de l´hipocresia d´un món que no accepta que un dalit pugui tirar endavant, ser una persona amb unes metes més enllà del que tothom espera d´ell. No sé si ensenya la verdadera India. A mi m´ha semblat ben real i prou dura la imatge que dóna. I no us explico més. Al blog d´en Ferran,<a href="http://invarietateferran.blogspot.com/">In Varietate Concordia</a>, parla d´aquesta mateixa pel.lícula d´una manera molt encertada.<br /><br />D´altra banda avui diumenge he passat el matí amb els amics del <a href="http://cei-catalunya.blogspot.com/">CEI</a> caminant una mica. Del Coll d´Estenalles a la Mola i després al Montcau. Ja coneixia la zona però m´ha agradat molt com han organitzat la sortida. Vull felicitar especialment en Juanito perquè tot ha sortit perfecte i he conegut gent estupenda. A veure si tornem a coincidir ben aviat.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=0726983" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=f257504" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br />Namaste!<div class="blogger-post-footer">Una idea en so de pau</div>Cristinahttp://www.blogger.com/profile/07892895972163583650noreply@blogger.com16