Cambalache

Aquest tango m´encanta. Simplement diu grans veritats. El va cantar Gardel fa molts anys però la versió de Serrat és molt especial i aquí us la poso. Gràcies June!

La Costa Brava, quin luxe!

Dissabte a les 6 del matí ja estava en peu. Botes de muntanya, motxilla, bastó i cap a La Llagosta. Allà em passaven a recollir. El viatge molt divertit. Aquesta gent són molt especials. Vam arribar fins a Palamós. Allà vam deixar un cotxe i vam anar amb els altres cotxes fins a Calella de Palafrugell. I a caminar una miqueta, concretament 12 km. En alguns trams amb el mar ben a prop i en altres més cap a l´interior. Tot molt ben indicat en vermell i blanc. La veritat és que ens ho hem passat bé. Per mi era un repte però crec que començo a estar en forma. Abans no era capaç de fer uns metres sense haver de parar però estic més forta físicament i mentalment. Suposo que quan un es troba bé, feliç, il.lusionat tot va molt millor. Vam arribar a Palamós cap a les 4 de la tarda i vàrem anar a parar a l´Hostal Esperança, un bon presagi no? Ens vam prendre alguna cosa fresqueta, una bona dutxa i vam acabar al Cine Arinca veient Apocalypto, l´última de´n Mel Gibson. Reconec que la pel.lícula enganxa però em vaig haver de tapar els ulls en alguna ocasió. Massa sanguinària pel meu gust però està molt ben ambientada. I a l´actor protagonista segur que el veiem ben aviat a altres pel.lícules. Seguint amb el tema excursionista vam passejar per Palamós que és un poble molt maco. Vam sopar ben d´hora i a dormir que el diumenge ens esperaven 17 km d´un recorregut a la vora del mar de Palamós fins a Sant Feliu de Guíxols. Va ser una etapa trenca cames per les pujades i baixades d´escales contínues però us recomano fer una passejada per la part de S´Agaró que és increïblement maco. Uns penyassegats i unes cales ben amagades per perdre´s ben acompanyat. Crec que la Costa Brava és un dels llocs més privilegiats de Catalunya. Vam arribar a Sant Feliu a l´hora de dinar. Vam anar a un restaurant que es diu "La pansa". Bon servei, bon preu i bona manduca. I cap a casa que ja vam tenir prou. D´aquí dues setmanes construirem un iglú a Vallter. Us hi apunteu?

Un cap de setmana especial

Només volia desitjar-vos un bon cap de setmana. Demà i passat sóc fora. Marxo amb els del senderisme a fer un parell d´etapes del GR92 per la Costa Brava. Demà anem de Calella de Palafrugell a Palamós que són 12 km i diumenge de Palamós a Sant Feliu de Guíxols que són uns 17 km. Em fa molta il.lusió però també estic una mica nerviosa. És el moment de posar-me una mica a prova. Veure si començo a tenir una mica de fons. No he sigut mai esportista però porto més de 3 mesos matxacant al gimnàs i suposo que ha de servir d´alguna cosa. A més a més he perdut 13 kg que em fan molt més lleugera. Quan torni ja us explicaré l´experiència. De moment per aquests dies tanco la paradeta. Que vagi bé!

P.D. Per cert si mireu bé les dues fotos notareu una diferència. La primera és de juliol i la segona d´aquest mes.

La finestra di fronte

Una pel.lícula italiana que em va captivar. El seu director Ferzan Ozpetek n´ha fet d´altres com "Hamam", "El último harén", "Le fate ignoranti", "Il sacro cuore" i aquesta pel.lícula que parla del passat i del present. Ara que he descobert com penjar videos us presento "La finestra di fronte". És una pena que pel.lícules com aquesta no tinguin l´èxit que es mereixen. És un regal per els sentits. Una pel.lícula que parla de sentiments, d´un passat. És una pel.lícula plena de màgia. Em quedo amb una de les frases: "no si accontenti di soppravivere, lei deve pretendere di vivere in un mondo migliore, non soltanto sognarlo". Suposo que s´entèn el que diu. I crec que viure és millor que somiar perquè un dia els somnis desapareixen i el que ens queda és la nostra vida tant si és bona com dolenta.

Camut band

Són catalans i han anat arreu del món amb els seus espectacles. Una barreja de percussió i tap dance. Són sorprenents. I el dia 16 de febrer actuen a l´Auditori. Jo els he vist unes quantes vegades i és que en Jordi Satorra, un dels components va ser professor meu de percussió i li tinc molt de carinyo. Jo simplement us els recomano. La seva pàgina web és: http://www.camutband.com/

Un resum poc resumit

La crònica del cap de setmana no dóna per gaire. Feina, feina i més feina. La veritat és que quan treballo divendres, dissabte i diumenge no tinc temps per res que no sigui dormir i poc més i es que en total treballo 34,5 hores. L´hospital aquests dies està a vessar perquè estan a la ordre del dia refredats, grips, pneumònies, bronquitis i altres temes respiratoris. Per mi quan arriben les 7:30 de dilluns és potser el millor moment del cap de setmana. Avui he sortit de l´hospital i encara era de nit. És una sensació estranya però agradable. Desconnectar de la feina durant dos dies. Dormir de nit a casa es gaudeix més tot i que avui m´han despertat dos cops. Primer algú ha començat a trucar a la porta insistentment. He sortit completament adormida i el veí quan m´ha vist la cara pràcticament ha fugit. La segona vegada han trucat per telèfon i no he fet cas però reconec que tinc una son molt lleugera i qualsevol cosa em desperta. A la tarda havent dormit 5 o 6 horetes he sortit a fer petar la xerrada amb una amiga que feia dies que no veia. També infermera ens hem posat al dia de les últimes novetats. S´ha quedat glaçada quan li he dit que des de l´octubre del 2005 no cobrava el plus de nocturnitat i que ara em caurà com un regal del cel. Si és que sóc mooooolt despistada però la cap d´infermeria sembla que no ho és tant com jo. També li he explicat que aquest cap de setmana faré una ruta de dos dies pel GR92 de Calella de Palafrugell a Palamós i de Palamós a Sant Feliu de Guíxols. Per mi serà dur però crec que m´agradarà l´experiència i em posaré a prova a mi mateixa. Demà toca gimnàs pel matí i desprès dinar amb en David, un amic amb el que em posaré també al dia. Jo parlaré com un lloro i ell a aguantar el rotllo. Si és que crec que en el fons li caic bé. I això és tot per avui. Déu-n´hi do quin rotllo us he fotut. Es nota que no tinc son. Que passeu un bon dimarts!

No tinc temps

Últimament estic aprofitant cada minut del dia i no tinc temps per escriure amb tranquil.litat. Ja tinc pensat un post i un altre per encàrrec que faré encantada. De moment només desitjar-vos un feliç cap de setmana. Jo el passaré treballant i es que algú ha d´aixecar aquest país. Sigueu molt feliços!