Del body combat i altres coses...

Ja fa prop d´un mes que no escric res. Ja sé que no tinc vergonya però és que em feia mandra. Sóc així, mandrosa per naturalesa. En aquest mes m´he replantejat coses (com sempre, quina novetat!) i he descobert nous blocs i noves activitats. Segueixo anant a ca l´acupuntor. El Julián és un crack que em cuida i em posa les piles per la resta de la setmana. Ha aconseguit que les migranyes hagin disminuït i em trobi millor (li haig d´agraïr a la Mª José i al Jose que me´l van recomanar). D´altra banda el Juan, que és tot un crack fent caminades llargues ha obert un bloc que es diu Caminando con Juan i des d´aquí us el vull recomanar perquè crec que podreu conèixer una persona única que val la pena descobrir. I ja últimament he decidit que fer dieta no va amb mi i per no agobiar-me amb el tema he decidit que la única manera de trobar-me millor és anar cada día al gimnàs. Segueixo fent spinning que cada dia m´agrada més i he començat a fer body combat,una activitat que barreja tècniques de les arts marcials, boxa i tai chi. Són 55 minuts, saltant, donant cops de puny, patades i amb una música que no et deixa parar ni un segon. M´ho he passat molt bé i quan tingui oportunitat repetiré. Als enllaços trobareu que he afegit blocs nous. Us recomano tots. Cadascun d´ells té quelcom que el fa especial. Us deixo uns vídeos de body combat perquè us feu una idea.

Body combat1

Body combat2

Per cert, us faig una proposta interessant. Com ja sabeu molts, fa anys vaig passar uns dies a la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur, India. Aquests dies en Sasi Kumar, una de les persones que treballa a la Fundació fa unes xerrades per Catalunya per explicar què fan allà. Trobo que us pot agradar. En Sasi és una persona molt especial. Quan el vaig conèixer parlava català i portava una samarreta del Barça. Us deixo l´enllaç de la seva web:

Fundació Vicente Ferrer

Bon cap de setmana!

El món groc

Què maco!!!! Aquest post no podia començar d´una altra manera. Avui us parlaré d´un Sant Jordi molt especial. Fa uns quants dies en Pep em va regalar un llibre. A primera vista només era un llibre de color groc. Vaig trigar uns quants dies en fullejar-lo però quan vaig començar a llegir-lo ja no vaig poder parar. L´escriptor d´aquest llibre és l´Albert Espinosa, una persona per mi completament desconeguda però que després de llegir aquest llibre comença a ser conegut i entranyable, molt entranyable. Aquest noi de 34 anys ha passat per moltes proves a aquesta vida. Ha patit l´amputació de la seva cama esquerra, d´un pulmó i d´una part del fetge i segueix amb el somriure a la cara. En aquest llibre no ens parla de penes ni de drames. Parla del que li ha ensenyat tot el que li ha passat. Ens parla de les coses que a ell li han ajudat a mirar la vida amb optimisme. I ens parla dels grocs, aquells éssers que es creuen a les nostres vides en un moment donat i que potser no tornem a veure però ens marquen la nostra existència. Ell els defineix com aquelles persones que no són ni amics ni amants però que són necessaris en les nostres vides. El dia de Sant Jordi vaig tenir l´enorme plaer de conèixer l´Albert. Em va signar el seu llibre i em va semblar una persona encantadora i tendra.
No canviïs mai Albert!!!

Així em sento...

Us desitjo una feliç setmana!

Cometas en el cielo

Després de la sequera que està passant aquest bloc avui us escric sobre una pel.lícula que he vist últimament. Es diu "Cometas en el cielo". Està basada en el llibre del mateix nom escrit per Khaled Hosseini. Jo no he llegit el llibre però la pel.lícula em va agradar molt. Una visió de la vida des dels ulls d´un nen. Una amistat que comença enlairant cometes i que es trenca per gelosia i que acaba de la pitjor manera. I com neix una segona oportunitat en el protagonista torturat per la seva conciència. Surt a relluir el règim talibà i totes les seves misèries. Us la recomano i us faig una reflexió referent a la pel.lícula. Què sou capaços de fer per un amic?

Buenos Aires

Avui tot tafanejant en el blog d´en Chamb he vist un post sobre Buenos Aires i la diferència que té amb Barcelona. I la veritat és que he començat a sentir nostàlgia. Buenos Aires a simple vista sembla haver-se quedat en els anys 40 amb els seus edificis clàssics, magestuosos, les seves grans avingudes, els autobusos "fileteados", els seus parcs, les ambaixades i els cementiris i la gent que tot i haver passat una repressió brutal tenen un somriure a la cara sempre. M´encanta la força que tenen quan parlen, els seus gestos tan italians, la cultura que desprenen, el seu amor per Serrat i la veneració pel Pelusa. Recordo els llargs passejos per l´Avenida Corrientes o per la Recoleta, passant per San Telmo i el barrio de la Boca amb la Bombonera.
Aquest any hi torno...

Projectes

Aquest dissabte hem sortit a la muntanya. Ha sigut un dia ben aprofitat. Hem anat del Coll d´Estenalles a Rellinars, un poble fantasma en el que no hi ha gent o la gent es passa el temps a casa. Només vam veure gats. El recorregut molt maco i la companyia immillorable. A la tarda tal i com vaig arribar a Barna vaig anar a buscar material al decathlon ja que el proper cap de setmana anem a Vallter 2000 a construir un iglú i necessito una funda de vivac i uns guants. El repte serà dormir dintre. En el pitjor dels casos dormirem a unes tendes de campanya. I si no hi ha suficient neu ens dedicarem a altres activitats com pujar el pic de la Dona (2705 m.).Pot ser un cap de setmana dur però valdrà la pena. Quan la companyia és agradable la resta perd importància.

Us desitjo una feliç setmana!

De tot una mica

Avui us poso un vídeo de una pel.lícula que m´encanta i és que un dels protagonistes ja no hi és entre nosaltres. Potser no ho va decidir ell, potser la seva addicció a les drogues se li´n va anar de les mans. Qui ho sap això. La qüestió és que en Heath Ledger ja no hi és i només tenia 28 anys i una filla ben petita.
Aquesta setmana també he tingut temps per indignar-me amb una notícia que esgarrifa i és que un personatge que va atropellar a un noi de 17 anys i el va matar mentre anava begut demana diners a la família del mort per danys i perjudicis contra el seu A8. On hem anat a parar? Com mantenir la calma amb una notícia com aquesta? Per què aquesta persona no està a la pressó ja? Què passa amb la justícia? No entenc res.
Per sort tot no són notícies tristes. Aquest cap de setmana he pogut gaudir de la companyia dels amics de "Caminar y sentir". Hem anat de Sant Llorenç de Savall fins al Coll d´Estenalles. Magnífic paisatge i millor companyia. I la setmana comença amb ànims renovats amb ganes de tornar a les meves classes d´spinning, la visita amb l´acupuntor que em posa les piles i el compartir moments amb els amics/gues. Ja estem perfilant el nostre viatge d´aquest any que serà Argentina passant per la Patagònia i Terra de Foc. S´agrairà qualsevol informació que tingueu sobre el tema.

Us desitjo una feliç setmana!