Una palabra tuya

Avui us parlo d´una pel.lícula que vaig veure dissabte, "Una palabra tuya". Drama i més drama. I un lleu toc d´humor. No em va desagradar però potser és una pel.lícula massa crua per un dissabte a la tarda. Veient que sortia la "Cañizares" de Cámera café un pensa que seria una comèdia però res més lluny. Sento no ser molt rigurosa en la meva crítica. La meva opinió és molt personal. Segurament si hagués sabut l´argument abans d´entrar al cine l´hagués vist igualment però de vegades prefereixo veure pel.lícules més frívoles i no "reality bites". Hi ha vegades que la realitat supera a la ficció. Així és com definiria aquesta cinta. El duel interpretatiu entre les dues actrius Malena Alterio i Esperanza Pedreño és per treure´s el barret. No deixa indiferent. Té unes quantes frases colpidores. I un final...bé, aneu-la a veure.
Em quedo amb una frase...

"Tú buscas en la gente una perfección que no existe, que la primera que no la tienes eres tú"

Per cert, ahir vaig fer experiments amb el bloc i em vau desaparèixer tots de la llista de blocs. Si algú que hi era abans no es troba digueu-me perquè la meva memòria no dóna per tant.

Canvis?Quins canvis?

Quan s´acaba el mes d´agost sempre m´agrada fer un reset, un replantejament. Suposo que ens passa a uns quants. És dur desconnectar durant un temps i tornar a la rutina diària amb els maldecaps que tenim tots, l´estrès. Jo de fet he acabat les vacances fa ja massa dies però aquest mes d´agost he tingut temps per pensar, equivocar-me, perdre algunes pors, sincerar-me i tornar a pensar molt. De cara a setembre ja tinc unes quantes idees per posar en pràctica. M´he preinscrit a la Escola Oficial d´idiomes en Japonès i Italià. A veure si tinc sort i em toca la loteria. D´aquí pocs dies torno amb Caminar y sentir a fer les sortides a la muntanya i totes les activitats que ens proposen amb tan bon criteri. M´he passat tot el mes fent aqua gym amb la Noe, una amiga a la que han operat i per recuperar-se necessita activitat física i ens ho estem passant molt i molt bé, us ho recomano. També segueixo amb l´spinning quan no em fa mandra. I hem anat a veure cinema a la fresca al CCCB que amb el nom de Gandules 08 ha fet un cicle de cine basat en la interculturalitat. Interessant però els primers dies no hi havia lloc per seure tot i que l´aforament és de 450 persones però ja se sap que quan alguna cosa és gratuïta acudim tots com les mosques a la mel. He pogut anar a la platja que m´ha donat els millors moments d´aquest estiu i a la feina m´han donat l´oportunitat de tenir una miqueta més de responsabilitat durant aquest mes. Ja no dec ser tan esbojarrada. Suposo que amb 37 anys és bon moment per canviar...



I seguim amb la moda de fer-se una foto estil manga, aquí teniu la meva. M´he rejovenit de cop ;)

I no volia oblidar-me de recomanar-vos tres blocs nous que s´estan tornant indispensables per mi. Tots tres són de temàtiques diferents:

*En un lugar del mundo Muntanya i poesia

*No somos petruccis Música i vida

*Com gotes a l´oceà India i cooperació

Saint Jacques...La Mecque

...o Peregrinos. És una pel.lícula francesa d´aquelles que no arrosseguen a grans quantitats de gent a les sales de cine. Concretament érem 5 persones en tot el cine però sincerament no vaig necessitar ningú més per passar-m´ho pipa les dues hores que dura. Un història surrealista de les que fan riure però també emocionar en alguns moments. Una dona al morir deixa l´herència als seus tres fills amb unes condicions molt especials. Si volen cobrar han de fer el camí de Santiago tots tres i un guia ho certificarà. La qüestió és que els tres germans no es parlen entre ells i això fa que la situació sigui una mica complicada però com que necessiten els diners es posen en marxa i aquí és on comença la millor part de la pel.lícula, tot unit als bonics paisatges que es veuen durant les dues hores. Tot això m´ha acabat de decidir per fer l´any que ve el camí de Santiago. Fa anys que el vull fer i ara que surto a caminar amb assiduïtat trobo que és una bona ocasió per fer turisme d´una manera diferent i posar-me una mica a prova. Motxilla, quatre coses i a desconnectar. Sense mòbil, només jo i el camí...

Londinencs a Barcelona

Aquest cap de setmana ha estat molt xulo. Les meves cosines Celia, Sarah i en David, el marit de la Sarah ens han tornat la visita que els vam fer al novembre pel seu casament. Ens veiem poc però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps i sempre ens ho passem bé. També es va afegir la nostra cosina Pili i en Pep (sí sí, l´Angu). El mateix dia que van arribar vam voltar pel barri gòtic, raval i vam dinar tots plegats. A la tarda vam seguir voltant i a la nit vam cel.lebrar l´aniversari de la Sarah, que en feia 31 anys. També vam cel.lebrar l´aniversari de la meva mare que és el dia 13. Diumenge cap al migdia vam pujar cap a Montserrat, que és on es van casar els pares de la Celia i la Sarah. Els va resultar més gran del que recordaven però la seva última visita la van fer amb 8 anys (ja ha plogut una mica...). A la tarda visita ràpida a la Pedrera i concert de guitarra al mateix lloc. Sopar casolà a casa els pares (truita de patates) i ja ens vam acomiadar. Se´n van cap a Cadaquès i Calella de Palafrugell (bona elecció!!!). Qui sap quan ens tornarem a veure però sempre queda el bon record dels moments viscuts.
PD1. Gràcies Pep!
PD2. Els trapelles de la foto són els meus nebots, en Marc i la Carla i el meu cunyat.

Argentina vs Catalunya

Encara no fa una setmana que he tornat d´Argentina i no paro de pensar en aquelles coses que m´han cridat l´atenció. El primer impacte són els glaciars. Crec que a tothom ens va deixar bocabadats. La seva grandària, els colors, el reflex en l´aigua. De Terra de Foc em va impressionar veure des de la mateixa ciutat les muntanyes completament nevades i saber que a 1000 km està l´Antàrtida. I de Iguazú em va agradar molt caminar per la selva i banyar-me just a sota de les catarates. Però el que més m´ha fet feliç en aquests dies ha sigut tota la gent que he conegut. Gent de tot arreu però argentins també. Són gent afable, oberta a ajudar-te en un moment donat. El que passa és que de vegades poden sorgir anècdotes pel significat de diferents paraules. Aquí us deixo unes quantes que varien una mica del castellà d´Argentina al català.

Morfar: menjar
Pibe: noi
Mina: dona
Macanudo: genial
Quilombo: problemes
Tipo: home
Forro: preservatiu
Coger: fer sexe
Pancho: salsitxa de frankfurt
Boludo, pelotudo: imbècil o qualsevol paraula similar
Colectivo: autobús
Subte: metro
Remera: samarreta
Pollera: faldilla
Bombacha: calces
Corpiño: sostenidor
Boleteria: Taquilla (venda d´entrades)
Micro o combi: furgoneta
Crocante: cruixent
Laburo: feina
Heladera/Freezer: nevera/congelador
Lavarropas: rentadora
Frutilla: maduixa
Palta: alvocat
Durazno: prèssec
Pelón: nectarina
Un altre dia seguim...
Per cert...BON CAP DE SETMANA A TOTHOM I BONES VACANCES A QUI LES COMENCEU

Argentina ...tan a prop

No sé com començar. Aquestes vacances han sigut molt especials. Tornar a veure la Nora i la seva família, conèixer la Patagònia, Terra de Foc i Iguazú. És que falten paraules. Així que de moment us deixo unes fotos. Són només una mostra d´aquests dies. Fins aviat!

Núria, Argentina, i el món

Ara que queden 3 dies i unes quantes hores per iniciar les vacances no podia deixar d´escriure. La veritat és que si fins ara no ho he fet ha sigut per mandra. El dia 9 marxo a Argentina i les coses es van complicar una mica perquè la meva companya de viatge no hi pot anar i hem estat intentant que li tornessin els diners. Al final per una banda sí li tornen una part i per l´altra només li donen la opció de canviar el bitllet per més endavant. Com que ha sigut per intervenció quirúrgica ella no sap quan estarà en condicions de viatjar...En fi...una mica de nervis. Encara no he fet la maleta o la valija que diuen allà però tampoc he parat gaire aquests dies. El cap de setmana passat vaig estar a Núria amb els 3 mosqueters. Els he batejat així perquè són 3 persones molt especials. Em vull disculpar amb ells perquè potser amb el meu pas lent els he endarrerit una mica però l´objectiu el vam aconseguir. Vam sortir de Fontalba, una hora més tard arribàvem a Núria, vam seguir per algun lloc que no recordo, el Coll de Finestrelles, el Coll d´Eina, El Pic de Noufonts, Noucreus, etc. Vam baixar per una tartera i seguint el recorregut del riu al cap d´unes hores arribàvem al refugi de Coma de Vaca. Una dutxa calentona que ens va venir de fàbula, tot i que algun agosarat va preferir dutxar-se amb aigua freda a la vegada que cantava la Traviata. Vam sopar llenties i alguna cosa similar a pollastre i a les 22 hores tancaven els llums, així que a dormir. A les 6 ja estàvem en peu un altre cop per baixar fins a Núria pel camí dels Enginyers. Ens van dir que era un camí planer,jejejeje però ens vam trobar amb moltes pujades i baixades. Després un petit tram de pujada ajudats per una corda i alguna cosa similar a una petita via ferrata. Pel camí s´ha de dir que tant dissabte com diumenge vam veure molts isards i marmotes, a més de vaques i cavalls. També s´ha de dir que la sort em va acompanyar tot el camí perquè només començar a caminar dissabte vaig trepitjar una merda de vaca de tamany descomunal. Vull agrair al Miguel, Edu i Juan la paciència que van tenir amb mi durant el cap de setmana.

Gràcies!!!

P.D. Quan m´he referit al món en el títol del post és perquè des de que he descobert l´enorme plaer de viatjar tinc la sensació de que durant la vida no tindré temps suficient de veure amb els meus ulls tot allò que desitjo.

I us deixo una frase d´Orson Welles per acabar:

"Quan es viatja amb avió només existeixen dues classes d´emocions: l´avorriment i el terror".

Sigueu feliços!