Premi!

L´Striper m´acaba de donar un premi, el Paracelso 2008. No crec que sigui la persona adequada per rebre´l però aquestes coses no passen cada dia i m´ha fet il.lusió. A partir d´aquest blog existeixen 3 blogs més d´amics que comparteixen les meves aficions. De fet el terme correcte seria que jo comparteixo les aficions d´ells: la muntanya, concretament. Suposo que el fet de llegir-me els va motivar per començar un blog cadascun d´ells explicant les seves experiències. És per això que vull donar aquest premi a ells, per estar sempre aprop donant-me energia positiva. Gràcies!

Caminar y sentir
Las de culoinquieto
Caminando con Juan

Discover Sabina Y Páez!

Ja sé que no pega la cançó però sento nostalgia...Te extraño hermanita...



L´Anastàsia m´acaba de donar el Premi Anastàsic Dzezva d´Or. Aquesta noia sí que val el seu pes en or. Ens coneixem fa poquet però sempre té bones paraules amb mi. Gràcies guapa! A la vegada aquest premi el donc a tots els que em llegiu perque en aquest temps que ens hem anat coneixent us heu tornat entranyables per mi.

Racisme...

Avui m´han enviat aquest video. Trobo que val la pena veure´l sencer. Aquestes coses...tristament passen...

De feina, llibres i lleure

Discover Freemasons!

Discover Cascada!

Aquí seguim provant cosetes noves. Ara li toca el torn al body pump. Una horeta carregant una barra amb peses. Ja porto dues classes i agulletes fins a les pestanyes però és una classe molt dinàmica que em posa les piles per tot el dia i la música m´encanta. Segueixo amb l´aqua gym que tonifica molt i l´spinning per completar. Aguantaré aquest ritme? Ni idea però el més important és que fer tot això fa que m´oblidi d´altres coses i que em trobi bé amb mi mateixa. El somni d´estudiar japonès s´ha esvaït. Encara queda una petita esperança de poder fer italià i amb una companya de feina estem mirant per fer un postgrau en teràpies naturals o sobre la diabetis perquè a la nostra feina necessitem reciclar-nos contínuament per estar al dia en diferents temes. A més ara farem un treball en grup sobre la AVC i la TIA (res a veure amb Mortadelo y Filemón :P). Són respectivament Accident vascular cerebral i Accident isquèmic transitori. El que diem embòlia o ictus. Hem de fer unes trajectòries clíniques que en un futur ens facilitaran molt la nostra feina perquè ens donaran unes pautes fixes a seguir quan ens ingressa un pacient afectat d´aquestes patologies. Per acabar comentar-vos que estic llegint un llibre molt interessant. No és un best seller, és un llibre que em va regalar algú molt especial i que em coneix molt bé. El llibre es diu "Tres tasses de te" i parla de les vivències d´un escalador al K2. A partir dels seus problemes per sobreviure en la muntanya ell transforma la seva existència per ajudar a la gent de la zona construïnt escoles perque les nenes puguin aprendre i tenir un futur millor. I tot això en un país d´extremismes i talibans. És una història real que ens ha d´ensenyar que quan volem actuar per ajudar tot es posa al nostre favor.
Us deixo amb una frase de´n Nelson Mandela

"L´educació és l´arma més poderosa per canviar el món"

Per cert les cançons són dues de les que posen habitualment a la classe de body pump.

Pregunta: Algú em sabria dir com es diu pesa en català? Jo crec que no ho he escrit bé.

Una palabra tuya

Avui us parlo d´una pel.lícula que vaig veure dissabte, "Una palabra tuya". Drama i més drama. I un lleu toc d´humor. No em va desagradar però potser és una pel.lícula massa crua per un dissabte a la tarda. Veient que sortia la "Cañizares" de Cámera café un pensa que seria una comèdia però res més lluny. Sento no ser molt rigurosa en la meva crítica. La meva opinió és molt personal. Segurament si hagués sabut l´argument abans d´entrar al cine l´hagués vist igualment però de vegades prefereixo veure pel.lícules més frívoles i no "reality bites". Hi ha vegades que la realitat supera a la ficció. Així és com definiria aquesta cinta. El duel interpretatiu entre les dues actrius Malena Alterio i Esperanza Pedreño és per treure´s el barret. No deixa indiferent. Té unes quantes frases colpidores. I un final...bé, aneu-la a veure.
Em quedo amb una frase...

"Tú buscas en la gente una perfección que no existe, que la primera que no la tienes eres tú"

Per cert, ahir vaig fer experiments amb el bloc i em vau desaparèixer tots de la llista de blocs. Si algú que hi era abans no es troba digueu-me perquè la meva memòria no dóna per tant.

Canvis?Quins canvis?

Quan s´acaba el mes d´agost sempre m´agrada fer un reset, un replantejament. Suposo que ens passa a uns quants. És dur desconnectar durant un temps i tornar a la rutina diària amb els maldecaps que tenim tots, l´estrès. Jo de fet he acabat les vacances fa ja massa dies però aquest mes d´agost he tingut temps per pensar, equivocar-me, perdre algunes pors, sincerar-me i tornar a pensar molt. De cara a setembre ja tinc unes quantes idees per posar en pràctica. M´he preinscrit a la Escola Oficial d´idiomes en Japonès i Italià. A veure si tinc sort i em toca la loteria. D´aquí pocs dies torno amb Caminar y sentir a fer les sortides a la muntanya i totes les activitats que ens proposen amb tan bon criteri. M´he passat tot el mes fent aqua gym amb la Noe, una amiga a la que han operat i per recuperar-se necessita activitat física i ens ho estem passant molt i molt bé, us ho recomano. També segueixo amb l´spinning quan no em fa mandra. I hem anat a veure cinema a la fresca al CCCB que amb el nom de Gandules 08 ha fet un cicle de cine basat en la interculturalitat. Interessant però els primers dies no hi havia lloc per seure tot i que l´aforament és de 450 persones però ja se sap que quan alguna cosa és gratuïta acudim tots com les mosques a la mel. He pogut anar a la platja que m´ha donat els millors moments d´aquest estiu i a la feina m´han donat l´oportunitat de tenir una miqueta més de responsabilitat durant aquest mes. Ja no dec ser tan esbojarrada. Suposo que amb 37 anys és bon moment per canviar...



I seguim amb la moda de fer-se una foto estil manga, aquí teniu la meva. M´he rejovenit de cop ;)

I no volia oblidar-me de recomanar-vos tres blocs nous que s´estan tornant indispensables per mi. Tots tres són de temàtiques diferents:

*En un lugar del mundo Muntanya i poesia

*No somos petruccis Música i vida

*Com gotes a l´oceà India i cooperació

Saint Jacques...La Mecque

...o Peregrinos. És una pel.lícula francesa d´aquelles que no arrosseguen a grans quantitats de gent a les sales de cine. Concretament érem 5 persones en tot el cine però sincerament no vaig necessitar ningú més per passar-m´ho pipa les dues hores que dura. Un història surrealista de les que fan riure però també emocionar en alguns moments. Una dona al morir deixa l´herència als seus tres fills amb unes condicions molt especials. Si volen cobrar han de fer el camí de Santiago tots tres i un guia ho certificarà. La qüestió és que els tres germans no es parlen entre ells i això fa que la situació sigui una mica complicada però com que necessiten els diners es posen en marxa i aquí és on comença la millor part de la pel.lícula, tot unit als bonics paisatges que es veuen durant les dues hores. Tot això m´ha acabat de decidir per fer l´any que ve el camí de Santiago. Fa anys que el vull fer i ara que surto a caminar amb assiduïtat trobo que és una bona ocasió per fer turisme d´una manera diferent i posar-me una mica a prova. Motxilla, quatre coses i a desconnectar. Sense mòbil, només jo i el camí...

Londinencs a Barcelona

Aquest cap de setmana ha estat molt xulo. Les meves cosines Celia, Sarah i en David, el marit de la Sarah ens han tornat la visita que els vam fer al novembre pel seu casament. Ens veiem poc però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps i sempre ens ho passem bé. També es va afegir la nostra cosina Pili i en Pep (sí sí, l´Angu). El mateix dia que van arribar vam voltar pel barri gòtic, raval i vam dinar tots plegats. A la tarda vam seguir voltant i a la nit vam cel.lebrar l´aniversari de la Sarah, que en feia 31 anys. També vam cel.lebrar l´aniversari de la meva mare que és el dia 13. Diumenge cap al migdia vam pujar cap a Montserrat, que és on es van casar els pares de la Celia i la Sarah. Els va resultar més gran del que recordaven però la seva última visita la van fer amb 8 anys (ja ha plogut una mica...). A la tarda visita ràpida a la Pedrera i concert de guitarra al mateix lloc. Sopar casolà a casa els pares (truita de patates) i ja ens vam acomiadar. Se´n van cap a Cadaquès i Calella de Palafrugell (bona elecció!!!). Qui sap quan ens tornarem a veure però sempre queda el bon record dels moments viscuts.
PD1. Gràcies Pep!
PD2. Els trapelles de la foto són els meus nebots, en Marc i la Carla i el meu cunyat.