Com ja vaig escriure al post d´ahir la nit de dissabte celebràvem el Cap d´any perquè per diversos motius, feina, família, etc no ens podiem veure la nit del 31. Finalment vàrem ser uns quants. Dues amigues meves infermeres, una altra amiga que va portar a dos amics seus i un d´aquests amics va portar els dos amics alemanys (noi i noia). El sopar desastròs perquè van trigar una hora a servir-lo i una de les meves amigues li va dir al cambrer que ja se´l podia confitar, que se li havia passat la gana. Un dels alemanys va tornar el plat perquè no tenia bon gust i el cambrer molt cabrejat li va dir que no podia ser dolent, que el peix era fresquíssim (pràcticament es movia al plat segons ell). Així que poca cosa a destacar del sopar. A l´hora de pagar el cambrer treia foc pels queixals. Trobo que és una feina dura i s´ha d´aguantar molt però quan un paga vol un servei correcte. Penseu que jo treballo a un hospital i la gent demana que fem la nostra feina ben feta perquè "és la teva obligació". És una frase que s´escolta molt sovint. I la veritat és que amb 21 pacients és difícil fer la feina 100% com voldríem però això és una altra història...
