Avui tot tafanejant en el blog d´en Chamb he vist un post sobre Buenos Aires i la diferència que té amb Barcelona. I la veritat és que he començat a sentir nostàlgia. Buenos Aires a simple vista sembla haver-se quedat en els anys 40 amb els seus edificis clàssics, magestuosos, les seves grans avingudes, els autobusos "fileteados", els seus parcs, les ambaixades i els cementiris i la gent que tot i haver passat una repressió brutal tenen un somriure a la cara sempre. M´encanta la força que tenen quan parlen, els seus gestos tan italians, la cultura que desprenen, el seu amor per Serrat i la veneració pel Pelusa. Recordo els llargs passejos per l´Avenida Corrientes o per la Recoleta, passant per San Telmo i el barrio de la Boca amb la Bombonera.
Aquest any hi torno...
