Premi!

L´Striper m´acaba de donar un premi, el Paracelso 2008. No crec que sigui la persona adequada per rebre´l però aquestes coses no passen cada dia i m´ha fet il.lusió. A partir d´aquest blog existeixen 3 blogs més d´amics que comparteixen les meves aficions. De fet el terme correcte seria que jo comparteixo les aficions d´ells: la muntanya, concretament. Suposo que el fet de llegir-me els va motivar per començar un blog cadascun d´ells explicant les seves experiències. És per això que vull donar aquest premi a ells, per estar sempre aprop donant-me energia positiva. Gràcies!

Caminar y sentir
Las de culoinquieto
Caminando con Juan

Discover Sabina Y Páez!

Ja sé que no pega la cançó però sento nostalgia...Te extraño hermanita...



L´Anastàsia m´acaba de donar el Premi Anastàsic Dzezva d´Or. Aquesta noia sí que val el seu pes en or. Ens coneixem fa poquet però sempre té bones paraules amb mi. Gràcies guapa! A la vegada aquest premi el donc a tots els que em llegiu perque en aquest temps que ens hem anat coneixent us heu tornat entranyables per mi.

Racisme...

Avui m´han enviat aquest video. Trobo que val la pena veure´l sencer. Aquestes coses...tristament passen...

De feina, llibres i lleure

Discover Freemasons!

Discover Cascada!

Aquí seguim provant cosetes noves. Ara li toca el torn al body pump. Una horeta carregant una barra amb peses. Ja porto dues classes i agulletes fins a les pestanyes però és una classe molt dinàmica que em posa les piles per tot el dia i la música m´encanta. Segueixo amb l´aqua gym que tonifica molt i l´spinning per completar. Aguantaré aquest ritme? Ni idea però el més important és que fer tot això fa que m´oblidi d´altres coses i que em trobi bé amb mi mateixa. El somni d´estudiar japonès s´ha esvaït. Encara queda una petita esperança de poder fer italià i amb una companya de feina estem mirant per fer un postgrau en teràpies naturals o sobre la diabetis perquè a la nostra feina necessitem reciclar-nos contínuament per estar al dia en diferents temes. A més ara farem un treball en grup sobre la AVC i la TIA (res a veure amb Mortadelo y Filemón :P). Són respectivament Accident vascular cerebral i Accident isquèmic transitori. El que diem embòlia o ictus. Hem de fer unes trajectòries clíniques que en un futur ens facilitaran molt la nostra feina perquè ens donaran unes pautes fixes a seguir quan ens ingressa un pacient afectat d´aquestes patologies. Per acabar comentar-vos que estic llegint un llibre molt interessant. No és un best seller, és un llibre que em va regalar algú molt especial i que em coneix molt bé. El llibre es diu "Tres tasses de te" i parla de les vivències d´un escalador al K2. A partir dels seus problemes per sobreviure en la muntanya ell transforma la seva existència per ajudar a la gent de la zona construïnt escoles perque les nenes puguin aprendre i tenir un futur millor. I tot això en un país d´extremismes i talibans. És una història real que ens ha d´ensenyar que quan volem actuar per ajudar tot es posa al nostre favor.
Us deixo amb una frase de´n Nelson Mandela

"L´educació és l´arma més poderosa per canviar el món"

Per cert les cançons són dues de les que posen habitualment a la classe de body pump.

Pregunta: Algú em sabria dir com es diu pesa en català? Jo crec que no ho he escrit bé.

Una palabra tuya

Avui us parlo d´una pel.lícula que vaig veure dissabte, "Una palabra tuya". Drama i més drama. I un lleu toc d´humor. No em va desagradar però potser és una pel.lícula massa crua per un dissabte a la tarda. Veient que sortia la "Cañizares" de Cámera café un pensa que seria una comèdia però res més lluny. Sento no ser molt rigurosa en la meva crítica. La meva opinió és molt personal. Segurament si hagués sabut l´argument abans d´entrar al cine l´hagués vist igualment però de vegades prefereixo veure pel.lícules més frívoles i no "reality bites". Hi ha vegades que la realitat supera a la ficció. Així és com definiria aquesta cinta. El duel interpretatiu entre les dues actrius Malena Alterio i Esperanza Pedreño és per treure´s el barret. No deixa indiferent. Té unes quantes frases colpidores. I un final...bé, aneu-la a veure.
Em quedo amb una frase...

"Tú buscas en la gente una perfección que no existe, que la primera que no la tienes eres tú"

Per cert, ahir vaig fer experiments amb el bloc i em vau desaparèixer tots de la llista de blocs. Si algú que hi era abans no es troba digueu-me perquè la meva memòria no dóna per tant.