Le hérisson

Com va sent habitual, aquest blog torna a l´activitat després d´una parada tècnica i ha hagut de ser després de veure una pel.lícula, “La elegancia del erizo” (Le hérisson) basada en el llibre de la Muriel Barbery. Vaig anar al cine a cegues sense saber molt bé que em trobaria però des del primer moment em va captivar. Una nena amb un món interior increïble que sap trobar en la portera del seu edifici el que no veu en la seva estirada i neuròtica família. Un japonès amb inquietuts que coneix a aquests dos éssers i l´argument es posa en marxa. No us explico gran cosa més per no trencar la màgia d´una pel.lícula que em va mantenir enganxada fins al final.

Slumdog millionaire i un diumenge genial

Em fa mandra escriure però després d´anar al cine ahir a la tarda em venia de gust parlar d´una pel.lícula que tenia ganes de veure fa temps, molt abans que fos estrenada. Slumdog millionaire no té res a veure amb les pel.lícules de Bollywood on tot és color, música i balls interminables. Parla de la misèria, de la pobresa més absoluta i de l´hipocresia d´un món que no accepta que un dalit pugui tirar endavant, ser una persona amb unes metes més enllà del que tothom espera d´ell. No sé si ensenya la verdadera India. A mi m´ha semblat ben real i prou dura la imatge que dóna. I no us explico més. Al blog d´en Ferran,In Varietate Concordia, parla d´aquesta mateixa pel.lícula d´una manera molt encertada.

D´altra banda avui diumenge he passat el matí amb els amics del CEI caminant una mica. Del Coll d´Estenalles a la Mola i després al Montcau. Ja coneixia la zona però m´ha agradat molt com han organitzat la sortida. Vull felicitar especialment en Juanito perquè tot ha sortit perfecte i he conegut gent estupenda. A veure si tornem a coincidir ben aviat.






Namaste!

Una mica de mi

Aquests dies han sigut estranys, amb mals rotllos a la feina, situacions que ens han fet estar en tensió perquè ens passem moltes hores allà compartint moments millors i pitjors. Intentant que els pacients se sentin a gust tot i estar malalts. Donant ànims als que estan més desanimats i somrient tot i que hi ha dies que estariem millor dormint al nostre llitet que no pas en vetlla tota la nit però com deia a un altre post no canviaria aquesta feina per una altra. I llavors surto de la feina i m´esperen altre tipus d´emocions. Les sortides a la muntanya que m´omplen d´energia positiva, les meves tardes al cine Verdi, les trobades amb les amigues que són genials, els berenars amb en Pep, un amic incondicional, les tardes frikis amb en David i els esmorzars amb un amic que és el meu àngel de la guarda. I tota la gent que vaig coneixent perquè m´agrada molt conèixer gent. I llavors penso que tinc molta sort de tenir tots aquests amics i una família tan maca que no me la mereixo.
Llavors els moments dolents queden enrere i només puc pensar en el que visc cada dia.
L´altre dia m´ho deia en Pep, “no hi pensis tant”, “no li donis tantes voltes a les coses”, “ets una patidora” “no et preocupis de les coses abans d´hora”. I té raó perquè realment no tinc motius per queixar-me i per estar malament però una és patidora de mena. Per això els viatges, les sortides a la muntanya, les tardes de cine m´ajuden a desconnectar una mica. I després el que m´ajuda molt és passejar per Barcelona i mirar la gent. Com el dia que veig un noi amb un gosset petitó amb un picarol rosa. El gosset va voler apropar-se a llepar alguna porqueria de terra i el noi l´estira i li diu: “mira que eres petarda”. Mirant al noi no sabia qui era més petarda, si el gosset o ell però vaig riure molt. En fi, avui són d´aquells dies que em ve de gust deixar anar allò que em passa pel cap i compartir-ho amb tots vosaltres.

Una abraçada!

Discover Jamiroquai!

Us deixo al meu cantant favorit de tots els temps, en Jamiroquai que va fer que el meu primer nick a la xarxa fos "còsmica" per la seva cançó Cosmic girl. Ja sabeu un altre petit secret meu :)
Per cert les fotos són de la sortida d´ahir a Vallter per pujar el Gra de Fajol (2708 m). Vam fer el cim tot i l´amenaça de pluja i la boira.

Una palabra tuya

Avui us parlo d´una pel.lícula que vaig veure dissabte, "Una palabra tuya". Drama i més drama. I un lleu toc d´humor. No em va desagradar però potser és una pel.lícula massa crua per un dissabte a la tarda. Veient que sortia la "Cañizares" de Cámera café un pensa que seria una comèdia però res més lluny. Sento no ser molt rigurosa en la meva crítica. La meva opinió és molt personal. Segurament si hagués sabut l´argument abans d´entrar al cine l´hagués vist igualment però de vegades prefereixo veure pel.lícules més frívoles i no "reality bites". Hi ha vegades que la realitat supera a la ficció. Així és com definiria aquesta cinta. El duel interpretatiu entre les dues actrius Malena Alterio i Esperanza Pedreño és per treure´s el barret. No deixa indiferent. Té unes quantes frases colpidores. I un final...bé, aneu-la a veure.
Em quedo amb una frase...

"Tú buscas en la gente una perfección que no existe, que la primera que no la tienes eres tú"

Per cert, ahir vaig fer experiments amb el bloc i em vau desaparèixer tots de la llista de blocs. Si algú que hi era abans no es troba digueu-me perquè la meva memòria no dóna per tant.