Avui us parlo d´una pel.lícula que vaig veure dissabte, "Una palabra tuya". Drama i més drama. I un lleu toc d´humor. No em va desagradar però potser és una pel.lícula massa crua per un dissabte a la tarda. Veient que sortia la "Cañizares" de Cámera café un pensa que seria una comèdia però res més lluny. Sento no ser molt rigurosa en la meva crítica. La meva opinió és molt personal. Segurament si hagués sabut l´argument abans d´entrar al cine l´hagués vist igualment però de vegades prefereixo veure pel.lícules més frívoles i no "reality bites". Hi ha vegades que la realitat supera a la ficció. Així és com definiria aquesta cinta. El duel interpretatiu entre les dues actrius Malena Alterio i Esperanza Pedreño és per treure´s el barret. No deixa indiferent. Té unes quantes frases colpidores. I un final...bé, aneu-la a veure.
Em quedo amb una frase...
"Tú buscas en la gente una perfección que no existe, que la primera que no la tienes eres tú"
Per cert, ahir vaig fer experiments amb el bloc i em vau desaparèixer tots de la llista de blocs. Si algú que hi era abans no es troba digueu-me perquè la meva memòria no dóna per tant.
12 comentaris:
Cercaré aquesta pel.lícula... me sembla que mu mare la té de videoclub.... crua en quin sentit? m'he quedat sense final amb la teva entrada....
bona la frase
has canviat un altre cop el bloc???que xulo!!verd com el camp del Brça
^____^ no sé, és que sembla que la vida segons aquesta pel.lícula és un drama continu sense cap alegria. És la impressió que he tingut veient-la.
ddriver, jajaja, fent experiments amb la plantilla ha quedat així. Vaig posar una plantilla molt guapa però em van desapareixer tots els blocaires així que vaig posar una de les clàssiques.
Intentare veure la pelicula, ah jo si que veig que estic. I suscribeixo les teves entrades i aixi et comentare a tots els post. Petons.
m'agrada els colors del blog... i el blog en si... encara que no tingui temps pe rvisitar-lo, ni aquests ni els 4 que tinc linkats... qui va ser el ximple que va dir que treballar dignificava? jo ja ho estava molt abans... diria que ja ho he dit... bona nit...
Las letras de publica un comentario casi no se ven¡¡¡¡¡¡¡¡ jajaj
Me gusta mucho la frase que has puesto en el encabezado, la siento mia tambien.
Este tipo de pelis me gustan, pero no para el cine, el cine me agobia, me gusta estar en casa y disfrutarlas siendo yo misma en mi sofa, con mi chico al lado¡¡¡¡ un besoteeee
striper, gràcies maco :). La pel.li és molt crua però no per això s´ha de deixar de veure. Fins aviat!!!
gulchenruz, sí sí, aquesta frase em sona,jejeje però tens tota la raó però aquí estem a les 4 de la matinada amb una feinada de por però no he pogut evitar fer un cop d´ull. Un plaer...
andrea, intentaré arreglarlo,jeje :) No sé de donde saqué esa frase. Por supuesto que no es mía, como puedes imaginar. A mi también me gusta estar en casa pero en el cine vivo más la película. Será por la pantalla grande. Besos
no em barrufen els dramas... prefereixo patir amb pelis de por o intriga que amb dramas ;-)
Hola Cristina!
Prefereixo la frivolitat al cinema, per això aquest estiu he vist en família: Wall-e i Zohan.
(Lamento baixar el nivell cinèfil amb aquest comentari, però és condició de pare);-)
sergi m., se´t perdona,jejeje. Els pares teniu que passar per aquests tràngols,jejeje. Segur que t´ho vas passar millor que el nen...
el llibre és excel.lent
Publica un comentari a l'entrada