29 de gener del 2007

Cambalache





Aquest tango m´encanta. Simplement diu grans veritats. El va cantar Gardel fa molts anys però la versió de Serrat és molt especial i aquí us la poso. Gràcies June!

14 comentaris:

June Fernández ha dit...

No conocía ese tango en ninguna de las dos versiones. De nada y me alegro de que pongas música porque me parece un buen modo de comunicarse y de darse a conocer. La verdad es que no me había dado por bajarme más canciones de Elastica pero lo haré. Muxus

Anònim ha dit...

I es que en Serrat transforma les cançons, les guarneix, i si ja de per si les cançons o poemes son bons/es, quant ell les canta encara ho semblen més :-)

Cristina ha dit...

June, gracias a ti por enseñarme a poner música. Es más sencillo de lo que pensaba.

Jo mateixa, Serrat li dóna sentiment a les cançons.

Deric ha dit...

Veig que t'agrada la solidaritat, si també t'agrada escriure i vols fer-ho (de 25 a 50 fulls) sobre diversitat cultural i vols guanyar 1.000 euros, et passo les bases d'un premi:
www.bibgirona.net/salt

June Fernández ha dit...

Por cierto, qué bonitas las casas de colores. Tengo unas ganas de ir a Argentina... Es un proyecto lejano del grupo de dantzas, porque en Argentina hay muchas casas vascas (Euskal etxeak). A ver si es posible.

Candela ha dit...

Fantàstic!!!!

Anònim ha dit...

Oye, ¿cómo has hecho para poner a la derecha el menú de Temes?

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Buah, en Serrat és un crack! Em vaig passar la infantesa amb en Serrat i en Capri. Mare meva ... quin vibrato que té (no confondre amb vibrador, si us plau)

Merci per visitar-me!

Cristina ha dit...

June, pues sinceramente no tengo idea pero cuando tenga un ratito me lo miro y te digo cómo lo hice. Muxus!

Pep, tu si que ets un crack!

Cristina ha dit...

Deric, es clar que m´agrada la solidaritat però no tinc prou imaginació per fer un relat. De totes maneres entraré a la web que dius per fer un cop d´ull. Gràcies per la informació!

Anònim ha dit...

hosti!!! Fa un any just i clavat estava a sota les cases de colors de la Boca. M'ha impressionat trobar-les al teu bloc de forma inesperada

Cristina ha dit...

Jo vaig anar a Buenos Aires el passat mes de setembre tot el mes. Tinc una amiga allà i m´ho vaig passar tan bé. Suposo que tu també guardes un bon record.

Anònim ha dit...

ja tinc ganes de tornar a buenos aires... i viure a Uhsuaia!
En Serrat m'agrada a vegades però no sempre... però aquesta és una gran cançó.
Merci per compartir-la i un petó!

Cristina ha dit...

Gràcies a tu maco. Jo, si tot va bé, torno a Argentina al 2008. Petons!