Ahir va ser un dia molt especial. Amb el grup de senderisme vàrem anar de visita al monestir budista del Garraf. Són de la tradició Sakyapa i viuen a un palau premodernista que ells mateixos han anat restaurant mica en mica. Una de les monges fa una visita guiada per el palau i la veritat és que val la pena tot i que no ensenyen totes les estances però és lògic tenint en compte que ells ocupen una part del mateix. L´última part de la visita és a la capella del palau on crida l´atenció el respecte que tenen per la tradició cristiana i no han tocat res de l´església. Finalment ens van convidar a prendre chai (te amb llet, canyella i sucre). Deliciós! El que val la pena visitar és l´estupa. És un monument dedicat a la pau on es creen unes molt bones vibracions. És important donar la volta completa al voltant donant volta als rodets o molinets a la vegada que es va repetint: Om mani pedma hum. S´ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge. Curiós si més no. Ja diuen que cada dia s´aprèn alguna cosa.
7 comentaris:
Sembla interessant, crec que miraré de fer alguna excursió per allà quan trobi algú que em pugui apropar en cotxe
Ostres no sabía que al Garraf hi haguès un monestir budista!!, serà qüestió de visitar-l'ho, em queda relativament aprop de casa.
Gràcies per l'informació!!!
Un peto guapissima!!!!
Ignasi, la visita guiada està bé però segons em van explicar està molt bé fer algun curs de ioga, taitxí o reiki.
Jo mateixa, està a prop d´Olivella però no em preguntis com s´hi arriba perquè a mi em varen portar en cotxe.
Tiene muy buena pinta pero a mí me queda un poco lejos. Me alegro de que el grupo de senderismo haya resultado una actividad tan enriquecedora.
June, la verdad es que con esta gente me parece que voy a hacer grandes cosas. Dentro de dos semanas un recorrido del GR de 28 km a recorrer en dos días en la costa brava. Creo que puede estar muy bien.
Benvolguda Cristina, celebro que el grup de senderisme, li hagi donat ales per fer coses. Me'n alegro molt. Ja que ha de tenir una valvula d'escapament a la feina tan estresant que fa.
Avi, ja ho crec que sí. Un dia algú em va obrir els ulls i em va apropar al grup de senderisme i a altres coses que desconeixia. Mai li podré agrair totalment tot el que ha fet per mi en aquests mesos.
Publica un comentari a l'entrada