23 de gener del 2007

Un resum poc resumit


La crònica del cap de setmana no dóna per gaire. Feina, feina i més feina. La veritat és que quan treballo divendres, dissabte i diumenge no tinc temps per res que no sigui dormir i poc més i es que en total treballo 34,5 hores. L´hospital aquests dies està a vessar perquè estan a la ordre del dia refredats, grips, pneumònies, bronquitis i altres temes respiratoris. Per mi quan arriben les 7:30 de dilluns és potser el millor moment del cap de setmana. Avui he sortit de l´hospital i encara era de nit. És una sensació estranya però agradable. Desconnectar de la feina durant dos dies. Dormir de nit a casa es gaudeix més tot i que avui m´han despertat dos cops. Primer algú ha començat a trucar a la porta insistentment. He sortit completament adormida i el veí quan m´ha vist la cara pràcticament ha fugit. La segona vegada han trucat per telèfon i no he fet cas però reconec que tinc una son molt lleugera i qualsevol cosa em desperta. A la tarda havent dormit 5 o 6 horetes he sortit a fer petar la xerrada amb una amiga que feia dies que no veia. També infermera ens hem posat al dia de les últimes novetats. S´ha quedat glaçada quan li he dit que des de l´octubre del 2005 no cobrava el plus de nocturnitat i que ara em caurà com un regal del cel. Si és que sóc mooooolt despistada però la cap d´infermeria sembla que no ho és tant com jo. També li he explicat que aquest cap de setmana faré una ruta de dos dies pel GR92 de Calella de Palafrugell a Palamós i de Palamós a Sant Feliu de Guíxols. Per mi serà dur però crec que m´agradarà l´experiència i em posaré a prova a mi mateixa. Demà toca gimnàs pel matí i desprès dinar amb en David, un amic amb el que em posaré també al dia. Jo parlaré com un lloro i ell a aguantar el rotllo. Si és que crec que en el fons li caic bé. I això és tot per avui. Déu-n´hi do quin rotllo us he fotut. Es nota que no tinc son. Que passeu un bon dimarts!

7 comentaris:

David JB ha dit...

34,5 hores en 3 dies, vaja, sí deu ser dur, sí. Això del cap de setmana, tot i que cansat, pinta bastant bé, aquesta és una de les zones de Catalunya que més ganes tinc d'anar i que encara no ho he fet. Vagi bé.

Alepsi ha dit...

Caram noia quina marató de feina!!! Jajajaja! Ara a gaudir dels dies de tranquilitat (si et deixen.. xDD)

Per cert, ja explicaràs què tal el GR92, m'han dit que té trossos molt macos! Jo fa temps que tinc ganes de fer-lo....

Anònim ha dit...

Hola bònica , hauries de descansar més, si ja se que es fàcil dir.ho però la feina es la feina.

Jo vaig ser auxiliar de clinica abans de treballar a un despatx i el fet de pencar tantes hores (moltes d'elles no remunerades, per Nadals, Reis i totes les festes del món mundial) em va fer decidir deixar-ho, però no descarto tornar-hi algun dia, es una feina que sempre m'ha agradat.

Que tinguis dolços somnis guapa, un petonet...però sense fer sorrol, no et vull despertar :-)

Anònim ha dit...

Hay que ver lo de la nocturnidad. Yo también soy como tú. Llevo tres meses sin facturar unas colaboraciones, por ejemplo. Pues nada, ya nos contarás qué tal la ruta. Que pases una buena semana. Petonets!

Cristina ha dit...

Laprí, ja t´ho explicaré quan torni. A més a més vull fer fotos durant el recorregut.

Alepsi, això m´han dit a mi. Faré fotos i així us fareu una idea.

Jo mateixa, la veritat és que no em puc queixar perquè desprès fem festa quan la resta de la gent treballa. És una feina dura però m´agrada. Ara mateix no sabria fer una altra cosa.

June, si es que soy muuuyyy despistada. Por suerte mi jefa se dio cuenta. Ya os contaré que tal la ruta. Dicen que es un recorrido muy bonito.

Anònim ha dit...

eii, si vas a fer un volt per calella o sant feliu, i necessites quelcom d'informació, restaurants,... no dubtis en dir-m'ho.
Veig que infermeria també és una professió dura, encara que deu compensar... auu a fer nanons.
un petonet

Cristina ha dit...

el7, gràcies. Ja et diria alguna cosa però realment a Calella estarem poquet perquè és on comencem a caminar. A St Feliu arribem diumenge. No sé si tenen pensat fer alguna cosa especial allà. El dissabte dormirem a un hostal de Palamós.
Infermeria és una professió dura per moltes coses però fa tants anys que m´hi dedico que ja m´he acostumat. Treballem molts caps de setmana però desprès tenim dies de festa quan la gent habitualment treballa. Així que no em puc queixar. Bona nit!