Aquest post va dedicat a la Nora, la meva amiga argentina que ha tingut un accident fa pocs dies. El dia de l´aniversari del seu fill gran es va passar el talla gespa pel peu dret. Un bon tall, cap al quirofan d´urgències i ara amb un guix fins qui sap quan. La qüestió és que ella quan va saber que pujava a quirofan el primer sms me´l va enviar a mi. Jo que no sóc creient vaig encendre una espelma. Tot va sortir bé però des d´aquí li faig un petit homenatge per estar tan a prop meu tot i estar tan lluny. Te quiero hermanita
7 comentaris:
Vaja, quin accident :( que no sigui res i tot sigui el susto...
És que fa mal només de sentir-ho!!!
Petonets, Cris
Ostres, pobreta, quin mal. Espero que es vagi recuperant de mica en mica, que no faci el tonto eh!!!
M'alegro de veure't de nou per aqui, com sempre tractant temes solidaris, tant de bo tothom fes servir una mica del seu temps en causes així, ets admirable, t'ho dic de debó Cris, ets una passada!!!!
Un petonas ben gran!!!!!
Uix quin mal! petonassos per la nora!
Me'n alegro que anés bé la operació... esperem que es recuperi ben aviat, quin ensurt pobreta :(
Encara que no siguis creient vas encendre una vela. Igual si ets un poc creient :) Espero que es recuperi aviat, i perdon pel meu mal catalan, però ja saps que els traductors d'internet no són gens bons. Un petó infinit
¡Ese Txus! ¡Eso no se me había ocurrido a mí! Oye, tenemos telepatía o soy adivina o algo, ¿eh? Justo ayer hablábamos de eso... Bueno, espero que tu amiga-hermana esté bien. Y tu familia también. Por cierto, hoy he renunciado al traductor. No he entendido cada palabra pero bueno, lo que importa es el mensaje. Petonets!
Publica un comentari a l'entrada