Ara fa uns dies que buscava un tema per escriure. Suposo que tots tenim dies en que la inspiració ens abandona i cap tema sembla interessant. Ahir estava asseguda a un banc de la Plaça Universitat i veia uns nois de Metges sense fronteres que intentaven "reclutar" socis per la seva ONG. La gran majoria els esquivava sense dir res, d´altres tenien molta pressa i pràcticament no se´ls miraven a la cara i de cop una dona de mitjana edat va parar i va escoltar pacientment, amb un somriure a la cara al noi de cabell llarg. Quan ell va acabar la seva explicació ella li va dir que no tenia feina i que li agradaria molt col.laborar però que en aquells moments no podia. Que li sabia molt de greu. Però que si un dia trobava feina li agradaria fer-se sòcia. El noi se la va mirar sense poder dir res i li va agrair que l´escoltés. A mi em va fer sentir bé aquella dona. Ella que no podia li agradaria fer-ho i d´altres molt ben vestits esquivaven aquell noi. No sé que penseu de les ONG. Avui en dia que hi ha tantes de diferents és difícil saber si els diners que donem van a parar al que realment creiem. Jo tinc dos nens apadrinats, un amb "Ayuda en acción" i l´altre amb la "Fundació Vicente Ferrer". La nena està al Perú i el nen a l´India. En el cas del nen vaig comprovar in situ com es gestionen els diners que jo envio cada mes i crec que fan una bona tasca. En el cas de la nena vull creure que també li arriben aquests diners. De fet ella m´escriu de tant en tant i per les seves cartes se li nota que està feliç i agraïda. La meva pregunta és, creieu que som solidaris?
3 comentaris:
No. I si ho som no podem abarcar totes les "missions humanitàries" que volen que abarquem!!!
Un petó, Cris
Me he sentido retratada porque yo también les escucho pero digo que no. Yo no creo en las ONG. Creo que hacen caridad, dan limosna, ponen parches, y no trabajan por cuestionar la sociedad desde los cimientos. Aunque su trabajo ayuda a miles de personas, yo me quedo con planteamientos más transformadores. Las ONG denuncian injusticias como si fuera algo aislado, no hacen un análisis integral. Es decir, hay hambre, hay sida, hay lepra. ¿Por qué? No responden a eso, se conforman con realidades fragmentadas.
Y entre unas ONG y otras yo me quedo con aquellas que no dan limosna (en forma de dinero, comida o médicos) sino que dan un pequeño empujoncito para que el pueblo en cuestión pueda generar riqueza por sí mismo.
Apadriné un niño guatemalteco con unos quince años y fue una gran decepción para mí. Intervida durante un año sólo me hizo llegar un dibujo propio de un niño de tres años cuando mi apadrinado tenía doce y llevaba tiempo yendo al colegio. No me lo creí, vaya.
Yo no sé contestarte a si las personas son solidarias o no. Probablemente no. Pero creo que las ONG ya no convencen y van perdiendo credibilidad en picado.
Mai s'és solidari del tot, i les ajudes mai són suficients. Però qui hauria de ser més solidari és el govern mateix. Ell és qui fa menys per solventar tots aquests problemes...
Publica un comentari a l'entrada