Això de treballar a un hospital com a infermera al torn de nit dóna per molt, bo i dolent. Per sort, la majoria de coses són bones però hi ha vegades que em costa aclucar l´ull després d´alguna nit moguda. Encara existeix el tòpic de que la nit la passem dormint i que no hi ha feina. Mentida. La nit té un ritme diferent. Quan la gent dorm podem parar una mica però sempre hi ha gent que té dolor, que es complica, que vol que li posem la cunya, que es desorienta, que crida, i que necessita parlar. La nit, com us dic, dóna per molt. Ahir treballant em vaig enterar d´una cosa que em va cabrejar i em va indignar. No us ho puc explicar perquè forma part del secret professional però té a veure amb la deixadesa d´un metge a l´hora de fer la seva feina. Jo no em considero una super infermera. Sóc, simplement una persona a la que li agrada el seu treball i el faig el millor possible i després de 13 anys a la professió considero que alguna cosa he après, així que si li comento a un metge que valori a un pacient és perquè considero que és necessari però el senyor metge em va tractar d´histèrica i de pesada. Només dir-vos que la cosa es va complicar molt per al pacient per aquesta deixadesa. Més no us puc explicar. M´agradaria dir-li a tots els metges que confiïn en les infermeres, i que ens prenguin més seriosament perquè som les que realment cuidem del malalt i les que detectem els problemes i en moltes ocasions les que posem remei sense que no hi hagi un metge pel mig. Sense nosaltres ells no podrien fer la seva feina. La nostra tasca és cuidar al malalt i donar-li les millors cures, per tant quan detectem un problema se´ns ha de fer cas. En fi, només necessitava desfogar-me.
Que passeu un bon diumenge post-revetlla!
10 comentaris:
Joder!!! Hi ha gent que es prén la seva feina com si fós broma!!! I quan la feina és salvar vides ... Grrrrr ... fa com rabieta, això també, jejejeje
Un petó i que tinguis molt booooon dia, senyoreta!!!
He conegut molt d'aprop la vida de las enfermeras, i se lo dur de la vostra feina,i molt mes las de nit tant de planta com a urgencies.esteu infravalorades.
Sempre he dit que tots en les nostres feines hi ha cops que tenim algun dia tonto o que ens surten les coses malament , en el casp dels metges no te perque se diferent tot i que per desgracia les consequencies son MOOLT greus...
Nena que no t'havia llegit, joder, quin metge més cabró!!!!
Tu vas fer el que habies de fer i si ets pesada es per el be del malalt joder, si es que on la ostia els putus metges!!!!
Un petonarro ben gran i una forta abraçada!!!!!!!!
Totes les infermeres fossin com tu!!!!
Per sort, benvolguda Cristina,com vostè sap, i li dic amb coneixement de causa, no tots els metges són iguals. Així com no totes les infermeres són tant professionals i humanes com vostè.
Siempre he admirado a las enfermeras, ya te lo he dicho a menudo. Me parece una labor encomiable cuidar a los pacientes y transmitirles cariño y optimismo. Los médicos son como las estrellitas así que me imagino que situaciones como ésas serán frecuentes. Pero bueno, ánimo que seguro que el hospital necesita gente como tú. Besos.
Doncs si que es cert, et pots creure que havent treballat en un hospital i una residència d'avis quasi be sempre m'en refio més del que em digui una infermera que no pas d'un metge??, es fort eh per que s'ha suposa que els metges cony, son metges, tenen més estudis, etc... pero i el factor humà no importa o que??? i el sisé sentit que teniu les infermeres per que no l'aprofiten els metges????
Saps?, ho anyoro, recordo les iaies que estaven a la residència on vaig fer les pràctiques, totes eren bastant grans i jo ja fa molts anys que hi vaig ser, aixxx, que m'he posat nostàlgica i bleda jo ara, que tonta, no??
Per cert, un inmens plaer poder xerrar amb tu l'altre dia per el messenger eh, ets un sol!!!!!!!!!!!!! :-)
Petonets de bona nit!!!!!!!
Ja fa temps que acostumo a ser visitant del hospitals, degut a les malalties dels meus pares que si ajunten amb la seva edat.
I desprès de llegir el teu post, m’han vingut a la memòria moltes nits passades a les habitacions dels hospitals i molts matins esperant les visites dels metges.
La conclusió, es que hi ha de tot, infermeres boníssimes, metges despreocupats, metges genials i infermeres encantadores.
Però que seria la vida si no fos així?
lamentablement amb els metges hi ha per escriure un llibre igual que a totes les profesions pero n hi ha que un error pot ser fatal
Publica un comentari a l'entrada