8 de juny del 2007
Ja sóc aquí!
No sé ni per on començar. Acabo de tornar d´Istanbul i ja enyoro els seus carrers i la seva gent. Ens ho hem passat molt bé. La cosa no va començar gaire bé, ja que l´avió va sortir amb retard i vam arribar a l´Aeroport d´Atatürk gairebé a les 3 de la matinada. El nostre hostal estava a una de les zones amb més ambient de la ciutat, a Çemberlitas. El Cordial House és un lloc acollidor però a prop d´uns carrers on la gent no dorm ni nosaltres tampoc però ha valgut la pena. Hem après alguna paraula en turc, hem conegut gent de tot el món, hem pogut anar a un hamam, hem conegut la Kapadokia que es com ho diuen els turcs i hem provat les delícies turques, que són unes postres que no es poden oblidar fàcilment. També hem passejat pel Gran Bazar, pel Bazar de les espècies, per les mesquites i hem vist els Derviches. Ah, també hem passejat pel Bòsforo amb vaixell i hem anat al famòs cafè de Pierre Loti. Segurament ens hem deixat alguna cosa però això ja quedarà per un altre viatge perquè a Turquia tornarem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxius
- de novembre (1)
- de juny (1)
- de desembre (2)
- de novembre (4)
- de juliol (1)
- de gener (1)
- de desembre (2)
- d’octubre (2)
- d’agost (2)
- de juliol (1)
- de maig (3)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (2)
- de gener (1)
- de desembre (1)
- de novembre (2)
- d’octubre (4)
- de setembre (4)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (1)
- de novembre (5)
- d’octubre (3)
- de setembre (2)
- d’agost (4)
- de juliol (5)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (7)
- de març (7)
- de febrer (9)
- de gener (15)
- de desembre (3)
17 comentaris:
Collons nena! Fas bavejar només sentir-te dir toooot el que vas arribar a fer, jejejejejejeje.
A veure quan ens veiem que vull quants més detalls millor!!!
Un petonet!!!
Que be nena, m'enalegro moltissim de que t'ho hagis passat tant i tant be, però tambe m'enalegro de que hagis tornat, que se t'ha anyorat eh!!!!!!
Un petonas ben gran guapissima i bentornada a caseta!!!!!!!!
PD: per el proper viatge a Turquia......et puc fer d'Okupa dins la maleta??? :-P
Pep, jajajaja, la veritat és que és un país preciós. Haig de tornar.
Jo mateixa, i tant que pots fer d´okupa. Jo crec que t´ho passaries molt bé.
Benvingudaaaaaa Cris!!! Quina alegria que tot hagi anat bé, de veritat. Tinc moltes ganes que ens expliquis coses, i ho sento molt, però a la propera jo també m'apunto!!! Una abraçada molt gran. Cristina-cristufili
es una maravella aquell pais.Te molta historia,per alla ha pasat o ha estat tothom hititas,helenics,romans...un munt de cultures diferents que donen un pais tant maravellos.
La gent pero molt pesada eh?sempre regatejant i si no ho feies s emprenyaven
Cristufili, la propera vegada t´hi apuntes. Ja estic maquinant per marxar un cap de setmana a algun lloc maco.
ddriver, Turquia és preciós. Ho hem passat d´allò més bé. Jo vull tornar. Ens han quedat moltes coses per veure. Jo crec que eren més pesats a Tuníssia que no pas a Estambul. Puc dir que no vaig regatejar ni un cop.
doncs son dos llocs on m han tret de les mesves casilles amb l historia aquesta,era fames de deu anys igual ara es comporten millor
que tal el gran bazar?
es cert que es el paradis de les imitacions?
ddriver, doncs jo tornaria ara mateix sense pensar-m´ho gaire. És un lloc idílic.
Mikel, ni idea. Et puc dir que tot i que vam passejar pel gran bazar en un parell o tres d´ocasions vam comprar poca cosa i no em vaig fixar en res en concret.
Doncs quan hi torneu, m'avises, que m'hi apunto!!!
Jo em vaig quedar enamorada del país... buffff.... és tot fantàstic! I el te de poma??? Bufffff!
Alepsi, jejeje. Tranquil.la, que t´aviso. El te de poma boníssim i el de llimona també. He portat de poma, de llimona i el çay, el te turc. Mmmm boníssims.
Seguro que me encantaría, me atraer un montón ese país. Me alegro de que lo disfrutaras. Muxus
June, te gustaría mucho. Es otro mundo. La gente es increíblemente hospitalaria. En un restaurante cercano a la torre Gálata nos invitaron a una fiesta familiar sin apenas conocernos. Eso dice mucho de esa gente.
bentornada!!! que bé que sona tot això...jo sóc reticent a anar-hi, no sé per que...suposo que es per les especies i el menjar...
florilla, guapa, estic segura que t´agradaria. La zona de Sultanahmet amb les dues mesquites és impressionant. A mi em va deixar sense paraules.
Tot allo es impresionat, maquisim
Turquia, Istanbul, la Capadòcia,...quin país més captivador. Jo també sé que hi tornaré algun cop!
Publica un comentari a l'entrada