Després de passar tot el cap de setmana treballant aquesta tarda he sortit, he anat a veure els meus nebots que són tan macos! i després he sopat amb les nenes que feia dies les tenia abandonades. He tornat a casa tot fent una bona passejada i m´ha servit per pensar en moltes coses. I he arribat a la conclusió de que la vida m´ha tractat molt bé. Sóc una persona afortunada. Tinc una família que m´estimo, uns amics increïbles i una feina que m´agrada. Què més puc demanar-li a la vida? De moment estic bé així (com m´agrada repetir-me, eh Pep?). Aquests dies llegia al diari la crida desesperada de la Pati i la seva família, una noia que té leucèmia i que necessita una medul.la òssia per tirar endavant. De moment li han trobat un cordó umbilical però no és compatible al 100%. Avui dimarts aniré a fer-me donant de medul.la a Vall d´Hebron, per la Pati i per tota aquella gent com l´Oriol, la Montserrat, en Bernat, l´Ofelia, que un dia vaig conèixer a la unitat d´Hematologia del Clínic. Van ser uns mesos en què vaig aprendre més que en tots els anys de carrera. Sé que probablement ells ja no hi són a aquest món però em consta que van lluitar de valent. Penso en tot això i se´m fa un nus a la gola. Recordo tantes hores de parlar amb uns i amb uns altres. Així que per la Pati i tots aquells que ho estan passant malament siguem solidaris. Un petit gest que ajuda molt.
"Som gotes d´aigua però junts crearem un oceà"
16 comentaris:
llastima que de mi no es pot aprofitar res,pero m agrada que la gent que pot ajudi als demes
Si em donessin un duro per cada cop que he sentit "Estic bé així" ... em queixaria que tinc molts duros i que he d'anar a canviar-los per Euros, Euros, dubidu, si no los quieres alla tu!!!
És clar que estàs bé, estàs estupenda ...
Ale, petonets
Tienes toda la razón Cristina, que debemos valorar todo ese bienestar que tenemos.Solo que no nos hace falta esa salud hasta que la perdemos o algún ser querido la pierde.
Muy bello tu post sensibilizando.
Un beso
Tant de bo en el món mundial hi hagués més gent com vostè, benvolguda Cristina... Tant de bo
Tens raó, jo també m'hauria de fer donant, però la veritat és que no ho faig, de res, ni tansols de sang... per mandra, desídia, por... no ho sé, però un dia hauré de canviar aquesta actitud i amb exemples com el teu és una mica més fàcil aconseguir-ho.
ddriver, aixxx quines coses dius. Segur que tens més per aportar del que et penses.
Pep, ets un crack. Gràcies per la teva amistat.
Waipu Carolina, pues si, muchas veces nos quejamos por vicio sin pensar en toda la gente que lucha cada día por sobrevivir.
l´Avi, gràcies! A mi m´agradaria semblar-me a vostè.
déric, només és qüestió de perdre la por. Si ho fas veuràs que et sentiràs molt bé.
Nena evidentment que estàs be, estas genial!!!!!!!! i m'enalegro que hagis fet allò que feia dies que deies que volia fer, ho has fet per convicció i per vocació i no se que es el més entranyable dels dos :-)
Petonassos inmensos!!!!!!!!!
ni les fundes del seient del taxi es poden aprofitar
no fa pas gaire una bona amiga de la meva dona va morir en un tragic accident i un dels consols que van tenir els seus pares es que va salvar mes d´una vida perque van donar-ho TOT. Es una historis realment dura pero que em va fer reflexionar força...
Hola guapa. Me alegro de que estés satisfecha con tu vida. Yo también lo estoy. Matía, este chico que me comenta y con el que casi nunca estoy de acuerdo, me dijo que basta con saber que lo que piensas y lo que haces van de la mano para estar a gusto contigo misma. Me parece una buena definición de la felicidad.
En cuanto a la leucemia, jo, qué experiencia más fuerte. Igual te interesa una noticia que sacaré pasado mañana sobre que unos investigadores vascos han creado unas moléculas artificiales que bloquean la metástasis en un tipo de melanoma determinado, pero dicen que ese mismo principio se podría aplicar a muchas enfermedades. Por cierto, tú que lo vives de cerca, tenemos que hablar un día sobre el tema de la industria farmacéutica. Petonets!
tothom hauria de c tan decidida com vos !!! salut
Holaaaaaaaaaa!!
Te invito a ver nuestra calle en Tarragona!
Un abrazo de oso
Cristina, ja ser que t'ho he dit molts cops, però ets genial. I ara, em fas una enveja molt sana. Una abraçada forta, i gràcies per ser com ets. Cristufili-Cristina (la del cafè impossible ;-) )
mossèn, no sóc ni millor ni pitjor que ningú però m´agrada fer allò que em surt del cor.
waipu Carolina, a ver si puedo echar un vistazo con tranquilidad. Gracias
Cristufili, ei, tranqui que aquest cafè a tres bandes arribarà aviat.
Hola guapa, que tal ha anat la sortida del cap de setmana???, recuperada del tot????
Petonets i descansa eh!!!!!
jo mateixa, ha anat molt bé. A veure si ho explico a un post. Avui sense temps de res. Petons!!!!!
Publica un comentari a l'entrada