Mesos enrere ja us en vaig parlar d´aquesta pel.lícula. Aquesta nit l´he tornat a veure i m´ha agradat més encara. He trobat més detalls que m´han deixat bocabadada. És una pel.lícula que transcorre lenta, pausada però que no avorreix. El seu protagonista, l´Eduard Fernández, fa que cada escena sigui única. La música t´encongeix el cor i els paisatges de la Cerdanya et transporten a un altre món. Per mi això és el cine. Un moment màgic que fa que per unes hores t´oblidis de l´estrès diari, dels problemes. A mi el cinema m´ajuda a relativitzar les coses. No em cansaré de dir que l´Eduard Fernández és un grandíssim actor. Ja m´ho semblar a "A la ciutat" del mateix director. És un actor molt contingut que diu molt amb els seus silencis. Aquest director també va fer "Kràmpack" que per mi va ser un gran descobriment i ha anat evolucionant a millor i tant de bo que puguem veure ben aviat una altra gran pel.lícula. De moment em quedo amb aquesta i amb la pau que desprèn. És una pel.lícula que parla de les oportunitats que es perden sentimentalment parlant. Quan tens dos camins i optes pel més fàcil o pel que et donarà menys mals de cap però té el seu risc i és no haver encertat amb la opció correcta. De vegades per no arriscar ens quedem amb la sensació de que ens manca alguna cosa però la vida és així. Jo crec que hem de fer allò que ens dongui la felicitat. Només es viu un cop i no hi ha volta enrere.
15 comentaris:
Boooooooooooooonjourrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
Jo crec que les coses les relativitzo jo solet, jejejejejeje. Però el cine ajuda, sí que és veritat.
Eduard Fernández és un crack, tu!
Petonets mig adormits
Tens rao amb aixo d'arriscar. Com deia un amic: "Qui no arrisca no pisca!". Si no arrisquem, potser evitarem algun maldecap, pero tambe evitarem de que ens passin coses bones.
En quant a l'Eduard, sempre l'he trobat bonissim, inclus quan sortia a una serie d'humor que passava a unes galeries i ell feia de guardia jurat.
Hola Cristina,
soy muy aficionada al cine, pero ahora me dejaste en blanco con la foto de esa peli, pues ahora mismo no sé cual es.Me puedes poner al día?
Me encanta lo que dices que lo más rico del cine es que tenga la mágina de transportarte a lugares, de hacerte tener sensaciones especiales y sobre todo que te haga olvidar de lo cotidiano y de ti mismo por un rato.
Veo que tienes Títulos de películas en un lado de tu blog, me imagino nos las recomiendas,mírare los títulos con calma y anotaré las que no he visto.
Un beso
dona no em diguis això : "Només es viu un cop i no hi ha volta enrera". Catxis !!!!!! salut
Pep, Buon giorno! A mi no em facis gaire cas. Ja saps que quan escric se´m va una mica la bola,jejeje. Desperta home!!!!!!
Merrameu, això és el que penso i en aquest any et puc dir que m´ha funcionat molt. L´Eduard el millor.
Waipu Carolina, La película se llama Ficció y es de Cesc Gay. Ha hecho otras como Krampack y En la ciudad.
Mossèn, doncs t´ho dic perquè és veritat i potser val la pena fer-se a la idea ben aviat no?
Benvolguda Cristina, com bé diu, a la vida s'ha d'arriscar. Si no arrisques segur que acabaràs tenint una vida gris i monótona... Malgrat que moltes vegades l'arricar porta riscos...
No he vist la pel·lícula... això de tenir nens et limita en algunes coses :P
I totalment d'acord, s'ha de prendre decisions i arriscar-se. No fer res el la pitjor equivocació.
ho he buscat a la wikipèdia i no c no c ....... ;))) ... de veritat m'ho dius ??? salut
no l'he vist però he sentit a parlar molt bé
Cristina...poder que et replanteijis coses a la vida, no?
Tens raó, de vegades el camí que agafem no es el que més ens convé i no ens adonem de que n'hi ha un altre, més proper, més senzill, però tenim por d'agafar-lo i ens amaguem sota mentires i coses que ja ens estan be...te n'has adonat de que tu tens un camí molt aprop i que no hauries de deixar de seguir-lo?
Una cançó preciosa Cris, un peto ben dolç!!!
Dèric, no te la perdis. Val molt la pena.
Anònima, perquè ets una anònima coneguda per mi. Crec saber de què parles però si et refereixes concretament a mi, et puc dir que estic bé com estic. Per què canviar? Per què ser políticament correcta? La felicitat arriba per camins que ni ens imaginem.
ara me la busco al e-mule.La canço es de la peli?
A vegades per arriscar t estampes ben estampat.
I nomes es viu un cop i a vegades per l estampada anterior millor que nomes sigui un cop
Ara sí per fi t'he visitat!!! ;-)
M'has deixat amb moltes ganes de veure aquesta peli. I tinc moltes ganes de veure't guapíssima!!!
Una abraçada, Cristina/Cristufili
Ui nena ara veig a quin comentari et referies, no, no, jo no te l'he deixat, su jurut!!!!!!
La peli pinta ben xula, l'hi dire al "morito" que me la busqui per internet :-)
Bona nit preciositat de dona i no treballis gaire!!!!!!!!!
Petonassossssssssssssssss
es preciosa la canço,m encanta!
Publica un comentari a l'entrada