Les dones a l´India

Segueixo el blog de l´Eduard des de fa mesos. No sé com vaig arribar fins a ell però estic contenta de poder llegir els seus posts. És una persona compromesa amb la cooperació a l´India. Ha estat diversos cops col.laborant amb ONG´s. Fa uns quants dies ens va animar a escriure avui dia 15 sobre la pobresa a través del Blog Action Day. Tots els bloggers parlant d´un mateix tema, cadascun amb la seva visió personal. Jo avui us parlaré d´una pel.lícula hindú que em va captivar fa un parell d´anys. Ja n´he parlat d´ella i avui més que centrar-me en la pel.lícula en sí vull parlar del tema que tracta.
Agua és una pel.lícula sobre les vídues a l´India. Quan a una dona se li mor el marit se la margina completament i la família la repudia, perd els seus drets i acaba a un ashram, un lloc on acabarà els seus dies. Fins l´any 1829 encara es practicava el sati i la vídua podia acabar a la pira funerària amb el difunt. Durant la ocupació britànica es va prohibir però han hagut casos puntuals en que no s´ha pogut demostrar que les dones hagin sigut obligades a fer-ho. A la pel.lícula la protagonista és una nena de 9 anys que queda vídua pocs dies després de casar-se i l´envien a un ashram. És trist pensar que existeix aquesta discriminació tan flagrant i que les dones pel fet de ser-ho no tenen cap dret.
L´analfabetisme que pateixen moltes fa que no sàpiguen que tenen dret a cobrar uns diners del govern. Tot això em fa pensar si aquestes dones són conscients de que se les està humiliant, de la pobresa física i emocional que pateixen. Realment creuen que aquest ha de ser el seu destí a la vida? Suposo que quan els seus propis fills les menyspreen s´enfonsen completament. M´agradaria pensar que les coses canviaran i que les dones que ara per sort, tenen més estudis i més recursos per evitar això tindran un futur millor sense dependre de ningú. Per sort hi ha ONG´s que donen microcrèdits a dones perque elles s´encarreguin d´administrar aquests diners de la millor manera possible i tenir una mica d´autonomia. Entre elles la Fundación Vicente Ferrer. Us animo a que feu una ullada a la seva web. En el meu viatge al 2005 vaig veure molta pobresa però també vaig veure gent il.lusionada que lluita per viure cada dia una mica millor. Gràcies Eduard!