De Cartagena a Madrid

S´acaben les vacances però puc dir que he aprofitat el temps. Retrobar persones que aprecio i descobrir llocs. Els primers dies vaig estar a Cartagena de casori. La May i en Jaume per fi es varen casar. Vaig recòrrer els carrers de Cartagena com si el temps no hagués passat però hi ha persones que ja no hi seran mai més. Uns dies després a Múrcia. Dies de retrobament d´amics, dels primers que vaig conèixer per internet. I llavors la Nora, la Mª José i jo vam marxar cap a Madrid a passar fred però a riure molt. Des de Barna va venir la Noe que s´apunta sempre quan es tracta de viatjar. El cap de setmana cultural però també per riure una mica. Vam sopar al Laydown, un lloc on hi ha llits en lloc de taules. Us ho recomano si algú passa per aquesta ciutat. I el Prado, i el Reina Sofía. Vaig quedar impressionada amb el Guernica. També vam anar a Toledo (quin fred) i Segovia (més fred encara) i a Aranjuez i allà nou retrobament amb en Paco que normalment viu a Venezuela i esmorzar a Atocha amb en Mariano. Feia 6 anys que no el veia. I ahir vaig parar a València per passar el dia amb el José. Vam nèixer el mateix dia i compartim el mateix cognom. Casualitats internàutiques. Feia 3 anys que no ens veiem. A Madrid ens ha passat de tot. Amb la Nora tot és possible. Un dia passant al costat del Caixa Fòrum gairebé em pispen el bolso. Poc hàbil va ser i no va aconseguir el seu objectiu. Un altre dia vam veure la Carmen Sevilla sense las ovejitas. Hi ha algú que m´ha dit que després d´una experiència així hi ha un abans i un després,jejeje. No li tindré pas en compte. Això sí, segueixo sense haver provat l´entrepà de calamars però s´ha de reconèixer que les tapes són espectaculars i els madrileños simpàtics. Hem tingut anècdotes maques com quan voliem fer una ruta guiada des de la Plaza Mayor i la meitat del recorregut estava ple d´escales. Resulta que la Mª José es desplaça amb cadira. Tota la gent sense excepció ens va ajudar. Sembla mentida que amb 37 anys descobreixi que la gent és solidària.
Ara queda el record d´uns dies ben aprofitats. La Nora s´en va cap a Buenos Aires i qui sap quan la veurem però està clar que les distàncies no són tan grans. Sempre ens quedarà el messenger...

Feliç setmana!

PD Per cert algú sap com fer que les lletres de la part lateral del bloc surtin més petites? És que si entro amb firefox es veuen d´una mida normal però si entro amb internet explorer es veuen gegants. A algú li passa el mateix?


Aquesta cançó va sonar al casori en lloc del típic vals. I va ballar tothom.