Ens posem al dia?

Hola amics

Com sempre, he trigat una mica en actualitzar el blog. Si és que vull fer tantes coses...i treballant de nit necessito dormir i necessito estar descansada, llavors el blog passa a segon terme però avui, diumenge, sense presses em venia de gust escriure una mica. La dieta que vaig iniciar dies enrera funciona bé. Li poso molta voluntat. Hauré perdut uns 6-7 kg però tampoc em peso gaire. Faig una dieta amb moltes amanides, dues pomes al dia, carn, peix i ous molt racionats i tres infusions al dia amb camamilla, maria lluïsa i passiflora. La qüestió és que em trobo bé, només he tingut migranya forta un dia. I amb el remei que em va dir el naturòpata el mal de cap s´ha reduït. Sembla una mica estrany però em va dir que quan em comencés el dolor em prenguès un cafè sol amb un raig de llimona. El gust de tot plegat és horrible però funciona. I em sento amb ganes de fer moltes coses. Vestir-me i notar que la roba no queda tan apretada és genial.
Avui diumenge ja queda una setmana per marxar a fer una part del camí de Santiago i estic una mica nerviosa perquè tot surti bé. Tota la gent que ho ha fet em parla molt bé d´aquesta experiència. Tenim només una setmaneta i com no sabem quan ho podrem tornar a repetir només fem l´última part, des de O Cebreiro. Ja tinc la motxilla pràcticament a punt només amb aquelles coses que necessito. Seran unes vacances diferents. Hi ha moments en que cal desconnectar una mica i oblidar-se de tot.
Tot i que aquests dies pràcticament no he contestat blogs ni als blocaires que m´heu escrit, sempre llegeixo tot, normalment a la feina, en aquells moments de silenci i quietut de la nit en que els malalts descansen.
Si aquests dies no escric espero que passeu unes bones vacances de setmana santa. Jo estaré treballant tota la setmaneta fins diumenge que marxem.

Que sigueu molt feliços!

PD1 Jose y Mª José, espero que paseis unos días estupendos en el País Vasco. Un abrazo

PD2 Us deixo un vídeo sorprenent, bàsicament perquè els senyors de Polònia han posat una foto meva en què surt una amiga, la Carmen de Mairena i jo i han canviat els nostres caps pel Tomàs Molina i el Pellicer. Jo pensava que per fer aquestes coses es demanava permís.

PD3 I poso avui una foto d´un regal molt especial que algú molt proper em va fer per Reis. No s´imagina com em va emocionar...