Torno momentàniament...em costa escriure. Tinc massa coses a explicar...una mort inesperada, una malaltia familiar, una profunda decepció...però hi ha coses bones també, moltes. Quan tingui més ganes d´escriure us en faré cinc cèntims. Sento no passar tant com voldria pels vostres blocs però us tinc presents...
Una abraçada infinita a tots...
PD Rupert Everett cantant un clàssic...
15 comentaris:
Nosotros también te tenemos siempre presente, tu sensibiledad te hace pasar malos momentos. Mañana será otro dia y seguro que mejor.
Otro abrazo infinito.
Miguel
Una abraçada ben fotta!
Una abraçada!!! i ànims!
Espero que la balança de allò bo i allò dolent, guanyi el primer! Molts ànims!
Tu puedes superar cualquier cosa que te propongas. ANIMO!!!!!
Te echamos mucho de menos.
Un abrazo sin prisas y con mucho cariño.
Una abraçada Cristina!
anims!! petons!!
Una abraçada de companyia, quan hi ha coses així de tristes un no sap què dir...i val més passar, callar i deixar un petó.
Potser escriure et fara sentir millor . Una abraçada!
Molts ànims! Malauradament la vida a vegades et fa passar per èpoques en que sembla que tots els mals s'ajuntin. Però tot passa encara que després ens quedi el cor una mica o molt trencat o ferit. Aprofita malgrat tot l'estiu tan com puguis i descansa sobretot.
Besets!
Ei Cris, ben amunt, eh? Força!
Un petó, Cris. Cristufili.
D'acord amb la zel.
Un petó doble, bonica...
Esper que estiguis una mica més animada que quan vares escriure aquest post i que almenys, poc a poc, les coses comencin a rutllar :)
Besets!
Hola Cris, maca. No ens sentim abandonats, tothom potser necessita de tant en tant buscar una mica de pau dins seu. Sabem de la teva generositat. En aquests moments difícils t'envio una forta abraçada per si el seu caliu et pot fer sentir bé una estoneta.
Publica un comentari a l'entrada