19 de novembre del 2010
La Cris petita...
Aquests dies i per diferents motius no puc evitar pensar una mica en la meva infància i al veure la foto d´en Ferran i les d´en Jordi he recordat que tinc una foto molt estimada. No recordo quants anys tenia però era després d´una competició de natació a l´antic Met, ara anomenat Dir Maragall i amb el meu monitor, en Celes. Jo crec que estava una miqueta enamorada...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxius
- de novembre (1)
- de juny (1)
- de desembre (2)
- de novembre (4)
- de juliol (1)
- de gener (1)
- de desembre (2)
- d’octubre (2)
- d’agost (2)
- de juliol (1)
- de maig (3)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (2)
- de gener (1)
- de desembre (1)
- de novembre (2)
- d’octubre (4)
- de setembre (4)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (1)
- de novembre (5)
- d’octubre (3)
- de setembre (2)
- d’agost (4)
- de juliol (5)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (7)
- de març (7)
- de febrer (9)
- de gener (15)
- de desembre (3)
12 comentaris:
Mite-la ella què maca, amb el seu monitor (per cert, nena, parlem-ne eh? ;) Sí que fas carona d'estar secretament recontenta, sí, hehe...
Què dolça... enamorada del monitor!!... Ai, que bonics aquests amors de petits!! :-))
Se te nota una cara de felicidad envidiable,...
Ja de petita eres enamoradissa?....bona foto, guarda-la
Trobo que t'hi sembles força eh!
Una foto molt maca, se't veu feliç. :-))
Ferran, suposo que ho passava molt be nedant. Havia d´anar 3 cops per setmana perquè tenia malament l´esquena.
Assumpta, doncs sí, ara ho reconec. M´agrada el monitor i jo no devia tenir més de 7 o 8 anys...
Jose Antonio, cuando se disfruta con lo que se hace no puede ser de otra manera.
garbi24, sí, sí, la foto la tinc ben present. Ara vull escanejar d´altres que m´agraden molt.
Jordi, ara que m´has vist en persona ho pots dir, jeje. Aquestes casualitats de la vida...
McAbeu, gràcies i encantada d´haver descobert el teu blog.
És que aquestes ratlles marineres devien causar furor! El teu somriure et delata.
Ja se't veu molt contenta.
Una foto bonia i riallera.
¡Qué chiquitaja! Un besazo Cris, y perdona que no me dirija en catalán... jeje.
Moltes gràcies a tots!
Qué sorpresa querido Fugi. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada