Ai ai ai, tenia un blog i no m´enrecordava. I amb la tonteria han passat uns quants mesos. No m´enrecordava ni de la contrassenya. La veritat és que han passat moltes cosetes. En aquest temps segueixo treballant a l´hospital amb menys alegria però allà seguim al peu del canó. Vaig tornar al camí de Santiago, vaig anar a Croàcia, Alemania, una mica de Polònia, uns quants viatges a UK...i ara ja pensant en un viatge molt especial a l´India...En aquest temps he conegut molta gent, algunes persones increïbles, especialment uns nens que m´han robat el cor, i d´altres per oblidar. He redescobert persones...i algunes han marxat per no tornar. És la vida...
8 comentaris:
és el que hi ha....però jo diria que és un balanç prou positiu per no espantar-se i continuar fent camí.
Sóc un miniprotagonista d'una de les teves històries d'aquest any, Cris. Va ser curt, llàstima, però si més no, va ser :)
ps: Dresden, oh!!!!
Quédate con los buenos momentos que seguro han sido muchos. Ahora a pensar en La India, en hacer más camino y en disfrutar de tod@s los que te queremos. Nosotros ya lo hacemos de tí.
Un abrazo
A la pròxima acabem conversa, recordo perfectament que ens vam quedar a mitges. No era fàcil amb els dos nanos (que, sí, a mi també em van "enamorar"; eren molt macos!).
Petons!
benvinguda again!
quan tornas a l'India?
a on vas?
en que plan?
etc etc.
jiji
quina sort jo encara no se quan hi tornaré
(saps que si et pot ajudar de qualsevol mena, pots demanar el que vulguis)
abraçada!
mai he estat a un asrham ja ens explicaràs l'experiència, que sigui molt enriquidora!!!
Amb retard però m'alegr de llegir-te de nou pel blog :) Fantàstic el tema dels viatges. No aturis! És de lo més gran que hi ha quan tens l'opció de conèixer altres llocs i societats. La gent, va i ve. Gent que deixam enrere i altres que no. Sempre he pensat que els que valen la pena són els que, passi el que passi, segueixen estant allà, al nostre costat :)
ka, ja et posaré al dia. Només queda un mes per marxar.
caterina, moltes gràcies per les teves paraules. Així és i ho sé. Per sort tinc tanta bona gent al voltant...
Publica un comentari a l'entrada