Passatge a la India

Fa uns dies em comentava la Txell que aquest any li faria molt feliç anar a l´ India. No m´estranya. Han passat ja dos anys i tinc molt recent a la memòria el meu viatge amb les coses bones i les dolentes però sobretot per l´experiència que significa conèixer un món tan diferent al nostre. Suposo que la reusenca estarà d´acord amb mi. La vaig començar a conèixer quan vaig llegir al seu bloc que marxava a l´India. Per mi va significar un canvi en els meus valors. Donar només importància a les coses que realment la tenen. Veure tanta pobresa em va trastocar. El meu viatge va ser una mica mogut perquè ens van perdre les motxiles a París i no les vàrem recuperar fins que vam tornar a casa. Imagineu-vos com és passar un mes amb el que portes posat. Doncs vam anar improvisant sobre la marxa i ens va sortir prou bé. La nostra idea era recòrrer el sud de la India, el gran desconegut perquè la gent coneix el nord, en especial Agra amb el Taj Mahal. Nosaltres vàrem passar uns dies a la Fundació Vicente Ferrer on la meva amiga va poder conèixer el seu nen apadrinat. Jo vaig apadrinar un nen molt petit, en Nandakishore. Després vam viatjar fins a Madurai, Bangalore, Mangalore, Ullal, Varkala, Allapuzha, Fort Cochin, Hampi , etc , fins arribar a Goa, paradís hippie per excel.lència. Tot aquest recorregut i altres llocs que em deixo el vam fer en tren bàsicament i amb bus. El tren és més recomanable perquè acostuma a ser un pèl més còmode si pots agafar llitera. El bus et deixa les cervicals fetes una merda perquè el terra és ple de pedres i sembla que vagis fent un rally. Són dos transports que valen la pena sobretot pel preu que fa riure. Un altre transport interessant per moure´s per ciutats és el ricksaw que és ràpid i econòmic. I si sou un grup de gent us surt molt bé de preu llogar un 4x4 amb conductor perquè arriscar-se a conduir pot ser terrorífic. Penseu que allà per qualsevol maniobra fan servir el claxon i et deixen el timpà més afectat que quan surts d´un concert de Sepultura. El més important és emportar-se la bíblia, o sigui un llibre actualitzat de la India per poder trobar lloc on dormir, on menjar, llocs per visitar, manera de moure´s pel país, costums, etc...Us recomano planejar el viatge amb temps perquè s´ha de demanar el visat a Madrid i això necessita temps i diners (50 euros si ho tramiteu directament vosaltres). Una recomanació important és que no canvieu tots els diners al principi i és que la rupia és una moneda molt petita. A nosaltres ens van donar un bon feix de bitllets i no sabiem on guardar-los. Va ser còmic fins que ens van dir que ens havien perdut les motxiles. Són només anècdotes però val la pena anar amb les idees molt clares i sobretot gaudir del viatge, de les olors, del paisatge i sobretot de la gent que fa que sigui un país càlid i acollidor.