12 de febrer del 2007
D´aquí a l´Everest
Aquest cap de setmana per no avorrir-me he tornat a sortir amb el grup de senderisme. La idea principal era fer una travessia fins al Tagamanent i després atravessar el Pla de la Calma però finalment es va pensar en fer una cosa més simple i gaudir més de la casa rural que teníem llogada. Així que dissabte vam quedar a Palau de Plegamans i des d´allà vam anar amb cotxe fins el Brull i vam anar fins unes muralles que diuen que són les més altes de Catalunya (cada poble diu el mateix). El paisatge molt maco. Després d´això vam anar fins a Coll Formic i des d´aquest punt vam anar a fer una ruta amb unes fonts molt maques. Va ser una jornada light però molt ben aprofitada. La casa rural molt maca. Vam passar part de la nit jugant al rummycub (no sé com s´escriu) i al Party que és com un trivial però més variat. Les conclusions que vaig treure del joc és que no sé dibuixar gens. Al matí següent vam anar fins a Sant Marçal on hi ha una església i un hotel molt maco i com ens va semblar poc vam decidir pujar fins a Les Agudes i déu-n´hi do (si lo sé no vengo). La muntanyeta té un desnivell impressionant i jo sense bastó. L´últim tram ens vam desviar del GR 5.2 i vam acabar grimpant. Això sí, la vista no té preu. La baixada va ser una mica accidentada. Vaig caure tres cops en menys de dos minuts. Total, que el que pensàvem que era una jornada tranquil.la va acabar sobre les 5 de la tarda però és que ens estem preparant per pujar a la Pica d´Estats, un nou repte i que seria de la vida sense aquests moments?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxius
- de novembre (1)
- de juny (1)
- de desembre (2)
- de novembre (4)
- de juliol (1)
- de gener (1)
- de desembre (2)
- d’octubre (2)
- d’agost (2)
- de juliol (1)
- de maig (3)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (2)
- de gener (1)
- de desembre (1)
- de novembre (2)
- d’octubre (4)
- de setembre (4)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (1)
- de novembre (5)
- d’octubre (3)
- de setembre (2)
- d’agost (4)
- de juliol (5)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (7)
- de març (7)
- de febrer (9)
- de gener (15)
- de desembre (3)
16 comentaris:
jo, per no avorrir-me, vaig al cine, però això d'anar a caminar... uf!
Belvolguda Cristina, malgrat que es va caure varis cops, es nota que s'ho va passar de conya i això és el que compta.
Sort amb la Pica d'Estats, jo la vaig fer quan era mooooooolt jove... Ai, quina enveja em fa
Uf, hoy estoy cansada como para intentar entender algo o utilizar el traductor así que sólo te digo buenas noches y que si la foto corresponde a una casa rural en la que hayas estado, vaya maravilla.
Jopetas!!!
Jo faig això en un cap de setmana i torno a ser persona el cap de setmana següent!!!
Un petó
Quina enveja, com t'ho passes, a una casa rural, m'encantaria, no hi he anat mai, i passar un cap de setmana, com a mínim, descansant i passejant per la zona, ara, jo intentaria no cansar-me gaire, i pujar a la Pica d'Estats? uohjó, com t'ho muntes.
Oye, te lo pregunté hace tiempo pero no me acuerdo si me contestaste: ¿cómo se ponen las categorías en la columna de la derecha (Temes)?
a mi no em barrufa caminar , jo soc mes d´esports de pilota jejeje
Molt bé!!! de tant en tant fan falta caps de setmana així!!! El party superxulo.
Déric, jo també vaig al cine sempre que puc. Ja em recomanaràs alguna pel.lícula que hagis vist últimament.
Avi, és que tinc la impressió que he descobert un nou món amb tot el que faig últimament. És com si hagués obert els ulls de cop i no vull perdre el temps perquè després ja no es recupera.
June, te entiendo perfectamente. Cuando llega cierta hora una está para el arrastre. La casa rural preciosa. A ver si me mandan fotos porque apenas hice unas pocas.
Pep, tu sempre tan exagerat. És qüestió d´agafar fons. Jo em recorro BCN caminant i em noto molt més lleugera que fa uns mesos.
David, si vens aviat a Barna et puc recomanar algun lloc del Montseny per anar-hi. És brutal la tranquil.litat que s´hi respira.
Mikel, jo ni idea de futbol, basket. Vaig jugar quan anava a l´institut i quin desastre!!!!
Candela, guapa, de tant en tant està molt bé desconnectar. Jo m´hi estic acostumant.
És que els meus papis eren andalusos i clar, tendim a l'exageració, jejejejeje!!!
Un petó, Cris, Cris, Cristina ... que deia en Sabina (rodolí)
Que guapo tia !!! I la pica d'estats???? s'ha de tenir molt nivell per fer-la? Jo només de pensar que haig de pujar a Montserrat cada dia estic mes acollonit no tenim data però si el repte de fer-ho.
Pep, andalusos? Ole, ole i ole.
Farlopa, m´han dit que la Pica són molt km però que la dificultat per la vessant francesa no és tan bèstia com per la part catalana. S´haurà de provar. Montserrat es pot pujar per diferents llocs. Ja veuràs que al final no és tan difícil.
Osti, el montseny, doncs estaria bé, jo necessito una mica de tranquil·litat, aaaaai
Al Montseny només se senten els ocells i la teva respiració. Increïble!
Molt maco el cap de setmana. Ve molt de gust desconnectar del dia a dia en una casa rural. I coll Formic és molt maco. Que tinc ganes de sortiiiiiir!! XDD
Bon dia, ja ho crec que va bé desconnectar. Tornes a començar la setmana renovat.
Publica un comentari a l'entrada