Canvis i més canvis

Doncs això que he canviat una mica la plantilla i el títol del bloc. Ahir recordant el meu viatge a l´India sentia nostàlgia d´aquells dies. Tot és provisional i és possible que torni al meu blau de sempre i a So de pau però em venia de gust canviar una mica. D´aquí uns dies començaré les pràctiques de cotxe perquè tot i que tinc carnet no he conduït mai i vull cotxe ja,jejeje. I tinc temes de notaris i gestors que haig de solucionar al més aviat possible i tantes coses per fer...

Per cert us haig d´explicar el significat de Namasté. És una salutació en hindi que tant serveix per dir hola com adéu i el dibuix és la manera en que la gent se saluda allà. Em sembla una salutació molt maca. És com una petita reverència, i per mi és una mica la filosofia d´aquesta gent que no tenen gairebé res però t´ho ofereixen tot. Increïble en aquests temps que corren.
Ja sé que la formigueta no pinta res però m´agrada la foto.

Bon dia!

Aquí em teniu un diumenge a la nit a la feina i sense feina per fer. Increïble però cert. L´avorriment fa que em torni a mossegar les ungles com anys enrere. Mentrestant les companyes estan amb les cames estirades i jo aquí sense saber que fer. Els pacients dormint. És genial. Suposo que quan veuen totes les nits les mateixes cares i saben que estem allà mateix per qualsevol cosa es tranquilitzen i descansen i el millor de tot és que d´aquí poc menys de 3 horetes sortiré de la feina i no torno fins dimecres. M´encanta aquest silenci que es pot tallar i mirar per la finestra i no veure ningú al carrer i veure mica en mica com es fa de dia. Aquí al Montseny la sortida del sol és espectacular. Per això m´agraden els dilluns. No hi ha millor sensació que sortir al carrer ben d´hora i que l´aire fred et toqui la cara. Això no vol dir que no m´agradi la meva feina. Tot el contrari. Quan saps que hi ha algú que depèn de tu et sents responsable i intentes fer-ho el millor possible. Ara mateix no podria dedicar-me a una altra cosa. Ser infermera i res més. A vosaltres, us agrada la vostra feina?

Bon cap de setmana!

A mi em toca treballar de valent divendres, dissabte i diumenge però pels que teniu festa us desitjo un bon cap de setmana. Poc més que afegir. A veure en quin estat arribo a dilluns pel matí. Probablement en un estat deplorable com cada cap de setmana que treballo. Espero que els pacients es comportin i ens donin una treva perquè les últimes nits la cosa s´ha complicat de mala manera. També s´ha de dir que la gent no pot escullir quan emmalaltir. Què hi farem!!! Si fos informàtica em queixaria d´altres coses i si treballés fent resina sintètica d´unes altres, per posar diferents exemples.
A passar-ho molt bé!!!



Us deixo una cançó del meu estimat Jay Kay. Una mica de funky per començar el finde amb una miqueta de força.

Malas temporadas

Aquesta pel.lícula és del 2005 i em va agradar molt en el seu moment. Avui després d´una sessió de cine l´hem recordat amb una amiga. Trista pel.lícula però amb grandíssims actors com el Javier Cámara i en Pere Arquillué. Toca temes com la immigració, la soledat, el desamor, els amors diferents, però té un punt d´optimisme que és el que a mi em va enganxar entre d´altres coses. Jo com sempre des d´aquí us la recomano. No deixa indiferent. Jo que no sóc gaire amant del cine d´acció quan trobo una pel.lícula com aquesta que parla de sentiments i de gent real gaudeixo a tope. Em recorda vagament a "A la ciutat" d´en Cesc Gay.

Atlas de geografía humana

Després de passar el cap de setmana sense sortir de casa gràcies a un refredat inoportú avui a la tarda he passejat una mica i he anat al cine a veure "Atlas de geografía humana" i haig de dir que m´ha agradat. És la història de 4 dones molt diferents entre si que mentre acaben la confecció d´un atles també confeccionen una mica com volen que sigui la seva vida afectiva. M´he sentit identificada amb les 4 perquè les persones passem per diferents moments a la vida. A destacar la Cuca Escribano i en David Selvas que fan molt bona parella. I la pel.lícula està rodada a Barcelona. Us la recomano.

La vida es como te la tomás

En el seu moment em va agradar molt aquest anunci en la seva versió argentina i l´he volgut recuperar perquè trobar-se un dissabte a aquestes hores a casa és una mica depriment i aquest anunci m´agrada i m´anima. Setmanes planejant un cap de setmana amb el grup de senderisme per arribar a divendres amb tos, mocs, mal de cap i les forces al mínim. Així que ni senderisme ni res de res. Aquí a casa descansant una mica per arribar a dilluns en el millor estat possible. Si és que treballar a un hospital ja té això. Un et tus a la cara i l´altre també i acabes amb un refredat o dos cada hivern. Des d´aquí espero que esteu gaudint d´aquests dies de vacances. Us ho mereixeu.

Bon cap de setmana!!!

Una mica de tot

Ostres tu, des del 29 de març que no escric res. És una vergonya. La veritat és que aquests dies no he parat gaire. Fa uns dies tocava sortir a córrer per la platja. Gran moment tenint en compte que no m´agrada gens. Al final no vaig participar a la cursa de bombers. El 2008 serà el meu any. Dilluns tocava esmorzar a la muntanya una bona butifarra oberta amb patates i vi. I a la tarda volia sortir una estona però el diluvi universal no m´ho va permetre. Així que em vaig dedicar a descongelar la nevera que tenia dins el glaciar del titanic. M´hi vaig passar fins dos quarts d´onze treient gel. La cuina inundada. Em va faltar una canoa però ara amb la nevera neta i pulida em sento millor amb mi mateixa. Aquest matí he netejat el ventilador de l´ordinador que estava ple de boles de pols. Ara el pc va fi com la seda. I avui és un d´aquells dies en que em ve de gust llençar coses al cubell de les escombraries. Així que això és el que he fet. Avui la June m´ha informat que ja s´ha tret la teòrica, així que ENHORABONA. Hem comentat el que pot passar el dia 6 d´abril. Es comenta que EEUU podria atacar Iran i hi ha més països interessats en participar, així que inclús es parla d´una guerra a nivell mundial. Esperem que només siguin especulacions però ens hem quedat molt preocupades i amb una sensació molt gran d´impotència. Esperem que no sigui veritat. D´altra banda ja estic preparant-me pel cap de setmana. Fem una ruta pel GR 92 de Tarragona a l´Ametlla de Mar. Jo m´afegeixo a la segona etapa per temes de feina però ja us explicaré quan torni perquè pot estar molt bé. He tingut molta sort coneixent aquesta gent. I avui toca xerradeta i Decathlon per comprar cosetes pel cap de setmana. També haig de comentar que gràcies a un altre blog hi ha una noia interessada en això del senderisme. Ara tanco la paradeta per aquests dies. Els que feu vacances espero que us vagin d´allò més bé. Els que no les feu ja us tocarà. I el més important és que tots torneu quan s´acabin. Sigueu feliços!!!Eskerrik asko June!!!
Us deixo un enllaç per una cançó que em va agradar molt en el seu moment. És del Cheb Mami i pertany a la banda sonora de Barrio

http://www.goear.com/listen.php?v=6ae113c