...lliure com un ocell
Per aclamació popular he decidit canviar la foto de l´ocell de ferro per un ocell de veritat. En aquest cas un còndor. Serà per què ja tinc ganes de tornar a Argentina? Potser sí però això serà al juliol del 2008...Més informació a un altre post.
17 comentaris:
ui ....... tinc vertígen !!! hauras de curar-me !!! salut
avui a la radio han posat aquesta canço i dos argentins que duia s han posat a cantar a coro,evidentment desafinant...i quan ja era inaguantable el tema..com no calleu us cobrare el karaoke.
Felicitats per ser com un ocell..jo no et dic com em sento...no hi ha animals per descriure ho.
Un altre casualitat ves aqui http://culesviatgers.blogspot.com/
;)
La cançó és molt maca!!! Però ... i l'ocell? perquè això és un avió ... i no val dir que és un "ocell de ferro" , eh?
Petonets i boooon finde, guapa
mossèn, jajajaja. El vertigen es cura volant.
ddriver, jajajaja. L´alcohol té aquestes coses. Un es posa a cantar i es desinhibeix de mala manera.
Quina casualitat! Ja veig que tu també has volat amb Alitalia. En el meu cas una y no más.
Pep, sabia que li treuries punta al tema. M´ha vingut de gust posar l´ala de l´avió i no un ocell perquè segur que m´haguessis comparat l´ocell amb el símbol del partit del bigotis.
Me alegro mucho. La canción irradia optimismo y libertad, y además le tengo especial cariño. Cuando mi mejor amiga pasó un año en Estados Unidos solía mandarme cassettes en las que la cantaba, cuando la canción todavía no era conocida aquí. Petonets!
June, guapa, es la misma sensación que tengo yo cuando la escucho. Me acordé de esta canción ayer en el gimnasio mientras sudaba la gota gorda y pensé que me venía bien para expresar cómo me siento en estos últimos meses. Muxus!
on ets? que ets de vacances????
em moro de ganes de volar... (per vacances, of course!!)
un petonet
el7, no sóc de vacances,jeje. Ja m´agradaria però somiar és gratis no? Fins al setembre res de res. De moment sortides a prop de Barcelona.
ves no perdis la maleta...
Mikel, esperem que no. D´aquí a setembre encara queda una mica. Espero que els merders de maletes siguin al mes d´agost. Setembre acostuma a ser més tranquil. A mi ja me l´ha van perdre un cop i la vaig recuperar un mes més tard.
qué rico Cristina, que te puedas entir así, no siempre eso es posible.
Un abrazo
t'asseguro que no havia llegit el text i he tingut de donar voltes al tema: aquesta blocaire es sent com l'ala d'un avió...
després he llegit i vaja, m'alegro que et sentis lliure!
Tu estas estresada mami, nesesitas unas vacasiones... :-P
Anaves fumada o que quant vas penjar la foto de l'ocell de ferro??, jejejejeje, es broma princesa.
Un petonas i molt bona setmana!!!!
Jo mateixa, apa, ja tenim ocell i dels grossos per que no es digui. Petons guapa!
Jejejeje, molt be petitona, aquest ocell es com més real, no??, jejejeje.
Petonasos!!!!!!
Així, m'agrada ... un pajarracu!!!
però no és un buitre això ????
vaja, bé, com vulguis !!!!!!!!
salut
Publica un comentari a l'entrada