L'actor alemany Ulrich Mühe, que va encarnar l'espia de la Stasi Gerd Wiesler a la pel·lícula La vida de los otros, va morir diumenge passat als 54 anys a conseqüència d'un càncer, segons publica l'edició electrònica del diari Bild<(i>.
Ulrich Mühe, originari de l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA), va morir a Walbeck, prop de Leipzig (a l'est d'Alemanya), segons l'alcalde d'aquesta localitat, citat per Bild.
Els familiars han explicat que Mühe va morir diumenge passat a la localitat de Waldbeck, a Saxònia-Anhalt, i que ha estat enterrat avui en la més estricta intimitat. Fa només uns dies l'actor havia parlat per primera vegada en públic de la seva malaltia.
Carrera de tall clàssic
Procedent de l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA), Mühe es va forjar una carrera artística de tall clàssic, amb interpretacions de papers teatrals com l'Egmont, de Goethe, al Deutsche Theater de Berlín oriental, fins a la sàtira cinematogràfica sobre Hitler, al Mein Führer de Helge Schneider.
Encara que entre el públic alemany era un dels actors més coneguts, la seva fama internacional li va arribar amb Das Leben der Anderen (La vida de los otros), l'opera prima de Florian Henckel von Donnersmarck que va aconseguir el febrer passat l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera, després de guanyar el Premi de Cine Europeu el 2006.
Part de la seva pròpia biografia
La història, ambientada el 1984, està protagonitzada per Mühe com a agent de la Stasi, la policia secreta de l'extinta RDA, encarregat d'espiar una parella d'artistes, en la qual la dona es converteix en informant. Mühe mateix va poder reviure en aquesta pel·lícula part de la seva pròpia biografia.
Igual que l'actor de la pel·lícula descobreix que la seva dona s'ha venut a la Stasi, també a Mühe se li va revelar que la seva primera dona, actriu igual que ell, va treballar per a aquesta policia secreta. Mühe estava casat en terceres núpcies amb la també actriu Susanne Lothar i tenia cinc fills.
La vida de los otros (2006), opera prima de Florian Henckel-Donnersmarck, va obtenir el febrer passat el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Aquesta notícia potser no és la més important del dia. Ja sabem quina és la notícia però avui llegint el diari m´ha sobtat i m´ha entristit saber que ha mort aquest actor. Vaig gaudir tant amb aquesta pel.lícula. Vaig riure i al final vaig plorar perquè tot i ser lenta aporta tantes coses. Les mirades, els silencis d´aquest actor em van deixar bocabadada. S´ha perdut un gran actor i segurament una bona persona.
7 comentaris:
ara no em be al cap qui era aquet,no el conec pas,pobre home
esta be la peli ??? ... ostres tu, quina jugada ... no ens salvem ningu !!! ... salut
Hola CRis!
Perdona que te venga ahora con otro rollo ditinto al de la peli y de la muerte de este actor pero queria comentarte brevemente mi visita a Barcelona.
también perdoname que te escriba en castellano pero ya sabes que aunque entienda el catalan y sepa palabras y frases no tengo tanto dominio.
chica, me encanto Barcelona! vaya ciudad mas bonita. Una de las cosas que mas me llamo la tencion fue el tema de las bicis. Para un apasionado de las bicis como yo es un gustazo ver que hay ciudades donde es perfectamente posible el uso masivo de este medio de transporte y de diversion. Me encantó ver carriles bici, alquiler de bicis y grupos ciclistas por doquier. ojala se hiciera lo mismo en Madrid.
Luego me impresionó la multiculturalidad de Barcelona, creo que más aun que en Madrid. Ni un solo comentario despectivo ni mirada acusadora al notar que eramos de Madrid. no se, digo esto por la típica tonteria que algunos dicen de que si eres de Madrid te miran mal. Bueno, sólo tuvimos una discusión con una chica de alicante poque de hecho no respetaba esta lengua jaja.
Me alojé en Poble Sec y pudimos tener interesantes conversaciones con un grupo de bolivianos que trabajaban alli. Tambien vimos una especie de feria en ese Barrio donde mujeres mayores hacian encaje de bolillos (no sabia que allí se hiciera tanto aunque igual era algo casual). bueno, no te adelanto más, en mi blog he puesto una entrada sobre una visita que hicimos al cementerio de Montjuit en plan memoria histórica, ya sabes, mis temillas jeje.
Pero más adelante comentaré en una entrada los aspectos más cotidianos de lo que me ha parecido esta ciudad.
Espero que no te pillara el apagón ese. He oido que incluso hospitales se quedaron sin luz. Me dijo June que estarias trabajando, por eso no te quise molestar también. Pero oye, que moltes gracies otra vez por el ofrecerte (joer, voy a inventar el catalastellano jaja)
bueno cris, una forta abrassada.
petonets!
I quina era la notícia del dia???? Ahhhhh, allò del Tour, oi? És que els vampirus van com van, tu!!!
Un petonàs o un petó al nas, com vos prefereixi!
Que fot en Pep treballant tant d'hora??, qui l'entengui que el compri :-P
Nenaaaaaa, que no se quina peli es, jooooo, com es nota que el que baixa les pelis a casa es en Hatim, jo no tinc ni idea de quines descarregar :-S
Vacances per quant??????, tens llum ja a casa????? o encara estàs d'Okupa a ca els papis??? :-)
Petonetsssssssssssssssssssss :-)
Jo també ho he llegit al diari, i m'ha sabut molt de greu... La peli em va entusiasmar!!! Sempre ens quedarà la seva interpretació.
ddriver, doncs era un actor genial. Una pena que aquests actors tan especials passin desapercebuts per la majoria de gent.
mossèn, la pel.li és boníssima. Em va fer plorar i tot.
Tico, guapísimo, me alegro que lo pasaras bien en Barcelona. A mi también me gusta mucho Madrid. Lástima que sólo he estado una vez y apenas vi nada. A ver si voy pronto para allá. Por cierto el apagón me pilló de pleno. Hoy he vuelto a mi casa aunque con el ruido de las "burras" creo que dormiré poco.
Angu, la notícia del dia era la foscor regnant a Barcelona. Aixxx que no t´enteres.
Jo mateixa, és una pel.li molt bona. Te la recomano. Aquesta nit he tornat a casa.
la reusenca, tu i jo coincidim en el tema cinèfil. Per cert, t´he trobat a faltar però me n´alegro que sigui per una boníssima causa. Nen o nena?????
Publica un comentari a l'entrada