...Només per fer un parèntesi i és que ahir vaig cometre el grandíssim error de comentar a un bloc que no celebrava la diada i la gent se´m va tirar a sobre com si hagués dit una gran barbaritat. Jo no celebro la diada com no celebro els triomfs del Barça, ni celebro moltes altres coses perquè jo a la vida li donc importància a altres coses.És una opinió personal però això no vol dir que sigui menys catalana. Crec que aquest és un sentiment tan personal que ningú pot valorar-ho per mi ni emetre judicis de valor. Jo no necessito sortir al carrer amb estendards ni senyeres per demostrar que sóc catalana. Ho sóc i punt i allà on vaig porto aquest sentiment. M´encanta viatjar a tot arreu però mai canviaria Barcelona per cap altra ciutat perquè m´hi sento molt identificada. També vaig cometre l´error de dir que em sento ciutadana del món. És tan dolent? Fa un any vaig deixar una part de mi a Buenos Aires. En fi, no hauria d´aclarir res però necessitava fer-ho. Si algú se sent ofès pel que he escrit ho sento molt. Em sembla que encara tenim una cosa que es diu llibertat d´expressió. Ara tanco el parèntesi...
Pels que tingueu interès us poso al dia en alguns temes pendents:
PD1 El meu pare està bé. Ho dic pel tema que us vaig comentar en un altre post.
PD2 El viatge a Amsterdam va anar molt bé.
PD3 Marxo a Grècia aquest divendres. Ja us explicaré quan torni.
PD4 El meu amic de Cartagena va morir el dia 28 d´agost. Estava pitjor del que pensàvem. Va marxar sense fer soroll com va ser ell sempre. Com va dir un amic meu, "el teu amic perviu perquè tu el recordes, si tu te n´oblides ell mor". Em quedo amb la frase que deia ell sempre "donar vida als anys i no anys a la vida". Sempre va viure segons aquest lema.
Una abraçada
11 comentaris:
quin viatget més xulo !!! ... vinga, a gaudir-lo !!! ... ja ens explicaras ... salut
Bentornada!
Un viatge a Amsterdam sempre senta bé :-)
Me n'alegro pel teu pare i sento lo del teu amic.
Bonica, una abraçada per tu tambe i ben forta eh!!!!
M'enalegro moltissim de que el pare estigui be, de que el viatge anes de conya i coi para quieta tia que no estas aqui ni de conya eh :-P
Gaudeix de Grècia que sembla que els coses es comencen a arreglar!!!!!
PD: No has de donar explicacions bonica, tu sents les coses com les sents i els sentiments son molt particulars :-)
Una megabraçada!!!!!!!!!!!!
Maca la frase, nena, molt maca!!!
Però de tot això jo destacaria que no celebres les victòries del Barça ... no pot ser ... bueno, quan guanyin et vinc a buscar per anar a Canaletes a destrossar aparadors ... et vindrà de gust fer uns Desigual's? jejejejejeje
Un petonarro, petarda!
Guapa, guapíssima un petó molt gros... i tens tota la raó del món... casdascú celebra el que li dona la punyetera gana! Jo també em vaig quedar tota la tarda tumbada al sofà, i??????????
El tema de las celebraciones resulta tan personal como los cumpleaños o las comidas de Navidad,... pienso que cada uno ha de ser consecuente tal y como siente esos simbolos, fechas o trapos de colores. Y el caso de ser ciudadano del mundo creo que es lo mas realista, ya que si te mueves un poco por el planeta, allí donde vas dejas un poco de ti y aprendes un mucho de allá,...
disfruta mucho por Grecia, y cuando vuelvas cuelga alguna foto de todos estos viajes tan guapos que te pegas. nos vemos el dia 29, ya me han confirmado que vendran Juan y Miguel. un abrazo muy fuerte
Como ya te dije, estoy un poco harta de tener que demostrar constantemente lo patriota que es una para que no la tachen de "española". No creo que las veces en las que se enseña una bandera sea muestra de nada. Veo importante tener raíces pero sin perder el norte de lo inmenso que es el planeta y los muchísimos conflictos pero también belleza y cultura que habitan en él. Por cierto, nos ponen de radicales a los vascos, pero me ha sorprendido la repercusión de la Diada. Aquí el Aberri Eguna apenas lo celebran los nacionalistas más radicales o militantes.
Estoy muy de acuerdo con las dos frases sobre tu amigo. Espero que disfrutes de Grecia y que la angustia por él deje pasar sólo a los buenos recuerdos y la sensación de que siempre estará contigo.
Te he nominado al premio Blog Solidario. Mira en mi blog.
Sempre arribo tard per acomiadar-me de tu!
Fa ràbia això de semblar que un s'està justificant per pensar d'una determinada manera.
Però -i malgrat que saps que em costa dir la meva opinió- has deixat palesa la mentalitat "obtusa" de molta gent. Que aquí si t'agraden les olives negres, en comptes de les verdes, no passa res. Però parlem d'altres coses que se suposa no són políticament correctes, i ens penjen. Perdona... però a mi també m'ha passat molts cops això, i també m'ha fet ràbia.
Ja saps que me n'alegro per totes les bones notícies. I per les no tan bones, aquí em tindràs.
Una abraçada. Espero veure't aviat. Tu viatge... que jo continuu estudiant!!! snif :-(
Cristina / Cristufili
Em sap greu que t'hagi passat això, en els bloc em sembla que si nuingú no falta el respectea ningú, tothom té a dret a dir-hi el què vulgui!!!!
Bona sort!!! i fins aviat!!!
El meu Avi en deia el mateix que tu de les celebracions i les demostracions....: aixó es porta al cor , per sempre, !
Tens tota la raó, jo estic amb tu.
Benvinguda
Publica un comentari a l'entrada