...Només per fer un parèntesi i és que ahir vaig cometre el grandíssim error de comentar a un bloc que no celebrava la diada i la gent se´m va tirar a sobre com si hagués dit una gran barbaritat. Jo no celebro la diada com no celebro els triomfs del Barça, ni celebro moltes altres coses perquè jo a la vida li donc importància a altres coses.És una opinió personal però això no vol dir que sigui menys catalana. Crec que aquest és un sentiment tan personal que ningú pot valorar-ho per mi ni emetre judicis de valor. Jo no necessito sortir al carrer amb estendards ni senyeres per demostrar que sóc catalana. Ho sóc i punt i allà on vaig porto aquest sentiment. M´encanta viatjar a tot arreu però mai canviaria Barcelona per cap altra ciutat perquè m´hi sento molt identificada. També vaig cometre l´error de dir que em sento ciutadana del món. És tan dolent? Fa un any vaig deixar una part de mi a Buenos Aires. En fi, no hauria d´aclarir res però necessitava fer-ho. Si algú se sent ofès pel que he escrit ho sento molt. Em sembla que encara tenim una cosa que es diu llibertat d´expressió. Ara tanco el parèntesi...
Pels que tingueu interès us poso al dia en alguns temes pendents:
PD1 El meu pare està bé. Ho dic pel tema que us vaig comentar en un altre post.
PD2 El viatge a Amsterdam va anar molt bé.
PD3 Marxo a Grècia aquest divendres. Ja us explicaré quan torni.
PD4 El meu amic de Cartagena va morir el dia 28 d´agost. Estava pitjor del que pensàvem. Va marxar sense fer soroll com va ser ell sempre. Com va dir un amic meu, "el teu amic perviu perquè tu el recordes, si tu te n´oblides ell mor". Em quedo amb la frase que deia ell sempre "donar vida als anys i no anys a la vida". Sempre va viure segons aquest lema.
Una abraçada
