Avui tot tafanejant en el blog d´en Chamb he vist un post sobre Buenos Aires i la diferència que té amb Barcelona. I la veritat és que he començat a sentir nostàlgia. Buenos Aires a simple vista sembla haver-se quedat en els anys 40 amb els seus edificis clàssics, magestuosos, les seves grans avingudes, els autobusos "fileteados", els seus parcs, les ambaixades i els cementiris i la gent que tot i haver passat una repressió brutal tenen un somriure a la cara sempre. M´encanta la força que tenen quan parlen, els seus gestos tan italians, la cultura que desprenen, el seu amor per Serrat i la veneració pel Pelusa. Recordo els llargs passejos per l´Avenida Corrientes o per la Recoleta, passant per San Telmo i el barrio de la Boca amb la Bombonera.
Aquest any hi torno...
9 comentaris:
Quina enveja, punyetera!
Hi vaig estar, ara fara un parell d'anys i em va encantar.
Ens estavem en un loft-hotel-bed-breakfast de sant telmo i anavem tot sovint a dinar a Casa manolo. M'encantava passejar pel barri...
aiiii
merrameu, tirarem de visa perquè la cosa no està gaire bé,jejeje però valdrà la pena. Una abraçada!
Ya queda menos para las vacaciones, Argentina te espera, ánimo!!!!!!!!!
Por cierto, no tardes tanto en escribir en el blog, que lo echamos a faltar,...
Un abrazo bien fuerte.
Ja falta menys Cristina!!! Ànims. Una abraçada. I és cert, no triguis tant. La inspiració pot estar allà a on menys creus. Petons. Cristina / cristufili
això mateix, aire pur i cristal·lí ... salut
em ortaras una foto de la bombonera?i un altre del centenario?
;)
ja hi et casi eh?
hi tinc ganes d'anar-hi a bnsa
I quant hi vas, per vacances???
Sempre m'ha cridat l'atenció, pñoder per que fa moooooooooooooooolts anys vaig estar enamorada d'un argentí que en parlar-me a l'orella em feia tocar el cel :-P
Petonets bonica!!!!
Aix cristina, enveja sana que et tinc!!!
Publica un comentari a l'entrada