Ara que queden 3 dies i unes quantes hores per iniciar les vacances no podia deixar d´escriure. La veritat és que si fins ara no ho he fet ha sigut per mandra. El dia 9 marxo a Argentina i les coses es van complicar una mica perquè la meva companya de viatge no hi pot anar i hem estat intentant que li tornessin els diners. Al final per una banda sí li tornen una part i per l´altra només li donen la opció de canviar el bitllet per més endavant. Com que ha sigut per intervenció quirúrgica ella no sap quan estarà en condicions de viatjar...En fi...una mica de nervis. Encara no he fet la maleta o la valija que diuen allà però tampoc he parat gaire aquests dies. El cap de setmana passat vaig estar a Núria amb els 3 mosqueters. Els he batejat així perquè són 3 persones molt especials. Em vull disculpar amb ells perquè potser amb el meu pas lent els he endarrerit una mica però l´objectiu el vam aconseguir. Vam sortir de Fontalba, una hora més tard arribàvem a Núria, vam seguir per algun lloc que no recordo, el Coll de Finestrelles, el Coll d´Eina, El Pic de Noufonts, Noucreus, etc. Vam baixar per una tartera i seguint el recorregut del riu al cap d´unes hores arribàvem al refugi de Coma de Vaca. Una dutxa calentona que ens va venir de fàbula, tot i que algun agosarat va preferir dutxar-se amb aigua freda a la vegada que cantava la Traviata. Vam sopar llenties i alguna cosa similar a pollastre i a les 22 hores tancaven els llums, així que a dormir. A les 6 ja estàvem en peu un altre cop per baixar fins a Núria pel camí dels Enginyers. Ens van dir que era un camí planer,jejejeje però ens vam trobar amb moltes pujades i baixades. Després un petit tram de pujada ajudats per una corda i alguna cosa similar a una petita via ferrata. Pel camí s´ha de dir que tant dissabte com diumenge vam veure molts isards i marmotes, a més de vaques i cavalls. També s´ha de dir que la sort em va acompanyar tot el camí perquè només començar a caminar dissabte vaig trepitjar una merda de vaca de tamany descomunal. Vull agrair al Miguel, Edu i Juan la paciència que van tenir amb mi durant el cap de setmana.
Gràcies!!!
P.D. Quan m´he referit al món en el títol del post és perquè des de que he descobert l´enorme plaer de viatjar tinc la sensació de que durant la vida no tindré temps suficient de veure amb els meus ulls tot allò que desitjo.
I us deixo una frase d´Orson Welles per acabar:
"Quan es viatja amb avió només existeixen dues classes d´emocions: l´avorriment i el terror".
Sigueu feliços!
9 comentaris:
Però si no et queda res! Bones vacances Cristina. Sigues molt feliç en aquest viatge que és tant important per a tu, de tot cor. Espero poder veure't a la tornada. Cuisa't molt. Cristufili/Cristina
Que grande eres!!!!!!!
Todo lo que te propones lo consigues.
Muy guapas las fotos de la travesía.
Ahora a disfrutar a tope el viaje que estás a punto de iniciar.
Nos acordaremos un montón de tí.
Nos vemos a la vuelta.Un abrazo con mucho cariño.
Cristufili, gràcies guapa. Treballo el cap de setmana i ja començo vacances. Em fa molta il.lusió aquest viatge. Petons!
jose antonio, vosotros sí que sois grandes. Me habeis enseñado a valorar las pequeñas cosas y la amistad en mayúsculas. Nos vemos después de vacaciones. ¡Un abrazo!
Enanaaaaaaaaaa, que grande eres!!!. Que sería de los mosqueteros sin D´Artagnan?. Disfruta y cuídate, te vamos a echar mucho de menos.
Cuando estés por allí si puedes dinos que estás bien.
Un abrazo enorme.
Que disfrutes el viaje, que puedas reencontranrte con gente y lugares queridos, pero tambien conocer cosas nuevas. Se que Uruguay esta cerquita, obviamente no tiene la imponencia de Argentina, un país tan grande tan completo, pero si hay pequeños detalles concentrados en un pais tan chiquito. Si cruzas el charco y te animas a viajar hacia Uruguay la ciudad de Colonia bien frente a frente con buenos aires y para la que hay barco cada pocas horas es una muy bonita opcion, es patrimonio de la humanidad, fue fundada por los portugueses y se conserva antigua y con cierto aire nostalgico, es tranquila y discreta como los uruguayos, te mando un beso y que disfrutes¡¡¡¡¡
culoinquieto, aunque eres un poco puñetero (en el buen sentido) yo también te echaré de menos. Gracias por todo lo que me ayudas siempre.
andrea, pues esa era la idea. La otra vez que estuve en Buenos Aires me quedé con las ganas de ir pero esta vez espero tener tiempo para ello. Un abrazo y gracias por ser así.
Caram, acabo d'aterrar al teu blog i ja marxes?
Aquest post m'ha fet mandra només de veure les fotos, i és que a mi això de caminar cap amunt em va malament...
Em sumo als companys desitjant que el viatge et vagi bé, que no és poc i respecte a la frase de l'Orson W. crec que si tens bona companyia, el viatge pot ser deliciós.
Salut!
Hola Sergi, doncs sí, marxo de vacances en pocs dies però...tornaré,jejeje. Fins aviat!
molt bona la frase d'en Welles: jo als avions primer passo per un estat de terror i després d'avorriment.
Bones vacances
Publica un comentari a l'entrada