Massa emocions aquests dies. Dissabte vaig fer mans i mànigues per poder anar al Pedraforca. Són d´aquests llocs emblemàtics que tothom té ganes de conèixer i a mi em feia molta il.lusió però ja se sap que treballant a un hospital de nit tenim molts caps de setmana ocupats. Finalment em van poder canviar el dia i cap allà vam anar. L´aproximació a la muntanya és espectacular. El lloc preciós amb els colors típics de la tardor i la bona companyia per assolir aquest repte. Per mi el fet de fer muntanya va començar fa dos anys, així que us podeu imaginar que amb la meva preparació física se´m fa difícil però jo ho intento i vaig fer el cim amb l´ajuda de tots els companys. Des d´aquí vull agrair que estiguessin tan pendents de mi en tot moment. Sense ells m´hagués resultat impossible. Al cim vam aprofitar per dinar i gaudir de les vistes. Fer quatre fotos i començar la baixada per l´enforcadura. Al principi sembla fàcil però quan arribem a la tartera comencen les relliscades i les caigudes ja que hi ha poca pedra. Jo en un moment donat em bloquejo i aquí és on en Miguel i en Jose decideixen fer una baixada “alternativa” que consisteix en agafar-nos tots tres de les mans i baixar a tota pastilla. Això no va evitar que caiguèssim tots tres en algun moment però vam baixar força ràpid fins al començament del bosc on va arribar la tranquil.litat. En poca estona arribàvem al refugi Lluís Estassen on pràcticament acabava la nostra aventura però amb el record d´un dia inoblidable. Un últim passeig fins al mirador del Gressolet i cap a casa.
Aquí no s´acabava el tema ja que diumenge tenia un altre petit repte i és que vaig còrrer la cursa de la dona, una cursa solidària per recaptar fons per la lluita contra el càncer de mama. 6500 participants per còrrer 5 km i molt bon rotllo. A mi em va agradar especialment quan vaig passar per davant del Liceu i els treballadors van sortir a aplaudir i animar. Així que com podeu imaginar ha sigut un cap de setmana ple d´emocions.
De cara a aquest cap de setmana ja tinc noves activitats interessants. Per dissabte tenim la festa de les bruixes (la meva festa) a Sant Feliu Sasserra i diumenge m´estic plantejant anar a la Marxa del Montseny que són 22 km. Algú s´anima a acompanyar-me???
Feliç setmana amics!
Discover John Lennon!
14 comentaris:
Jo he pujat dos cops el Pedraforca hi ho recordo aam molt carinyo, igual ens veiem a la festa de les bruixes i ja estan tant a prop de Manresa dema mira lo que penjare al bloc.
striper, doncs allà estaré tot el dia. Deu ser una festa interessant. Em sentiré en el meu ambient,jejeje. Petons!
Quin cap de setmana més xulo, pel que expliques... i què maca la foto del Pedraforca!!
ferran, ho va ser. La veritat és que mica en mica vaig fent aquelles coses que em fan il.lusió. Llàstima no tenir més temps per poder fer més coses. Una abraçada!
Quin cap de setmana més esportiu! Pedraforca + cursa. Al final veig que la tartera va ser durilla... Crec que és un dels llocs que baixant ho he passat pitjor!!
Tinc una foto del Pedraforca des de lluny de fons de pantalla a l'ordinador. És espectacular el miris des d'on el miris!
jordi, res a veure amb el que fas tu que per cert he vist a una foto de la marxassa algú que conec. Es diu Juan i ve de tant en tant amb el nostre grup Caminar y sentir.
Doncs sí, el Pedraforca impressiona molt. Que tinguis un bon dia!!!
Juan? Serà el Juanito, imagino!
Síii, el Juanito,jejeje.
oh! oh! oh! i pujant pujant! bona manera de contemplar el paisatge i fer exercici, i quins paratges! mare de deu!
patry/icia, el lloc és preciós i tot i que em va costar ho tornaria a repetir. El lloc té una màgia especial.
Aunque nos quejamos de la falta de tiempo, mira la cantidad de cosas que hacemos.
Somos unos afortunados!!!!!!
Es una maravilla compartir estos momentos con personas abiertas y con una gran sensibilidad.
Un abrazo con todo cariño.
Nos vemos el sábado en "tu fiesta".
Cristinita, no tienes que agradecer nada, me alegra tu entusiasmo, si eres la alegría de la huerta!!, aunque cuando estás agotada cualquiera se te acerca, jeje.
Quines fotos més xules i quines vistes més fantàstiques! M'han recordat que fa molt de la darrera excursió que vaig fer :S
Besets
Sempre que miri el Pedraforca veuré un indi i pensaré en tu.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada