22 de febrer del 2009
Slumdog millionaire i un diumenge genial
Em fa mandra escriure però després d´anar al cine ahir a la tarda em venia de gust parlar d´una pel.lícula que tenia ganes de veure fa temps, molt abans que fos estrenada. Slumdog millionaire no té res a veure amb les pel.lícules de Bollywood on tot és color, música i balls interminables. Parla de la misèria, de la pobresa més absoluta i de l´hipocresia d´un món que no accepta que un dalit pugui tirar endavant, ser una persona amb unes metes més enllà del que tothom espera d´ell. No sé si ensenya la verdadera India. A mi m´ha semblat ben real i prou dura la imatge que dóna. I no us explico més. Al blog d´en Ferran,In Varietate Concordia, parla d´aquesta mateixa pel.lícula d´una manera molt encertada.
D´altra banda avui diumenge he passat el matí amb els amics del CEI caminant una mica. Del Coll d´Estenalles a la Mola i després al Montcau. Ja coneixia la zona però m´ha agradat molt com han organitzat la sortida. Vull felicitar especialment en Juanito perquè tot ha sortit perfecte i he conegut gent estupenda. A veure si tornem a coincidir ben aviat.
Namaste!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxius
- de novembre (1)
- de juny (1)
- de desembre (2)
- de novembre (4)
- de juliol (1)
- de gener (1)
- de desembre (2)
- d’octubre (2)
- d’agost (2)
- de juliol (1)
- de maig (3)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (2)
- de gener (1)
- de desembre (1)
- de novembre (2)
- d’octubre (4)
- de setembre (4)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (1)
- de novembre (5)
- d’octubre (3)
- de setembre (2)
- d’agost (4)
- de juliol (5)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (7)
- de març (7)
- de febrer (9)
- de gener (15)
- de desembre (3)
16 comentaris:
La situacio de la India es peculiar , malgrat els seus avenços economicos i tecnologics els postulats socials de castes mantenen una part de la poblacio apartada del pògres.
Una bona pel·lícula dissabte, una excursió en un diumenge assoleïat... sona a cap de setmana ben aprofitat! :)
Merci per la referència al meu post. No tinc gaire "Bolliwoods" al meu haver, per això no n'he fet gaire referència, però és interessant el que tu comentes: el color i l'alegria dels "Bolliwoods" tradicionals no sembla tenir interès a retratar l'Índia "dura". Sí, interessant.
Que tinguis una bona setmana!
impactat per el nom del cantant!!
ei, ei!! No em diguis que et fas amb aquesta "gentussa" del CEI!!! ;-) Ostres, jo els conec de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. El Juanito és un crack!! Gran persona!! I què dir del presi, el Xavier. Molt bona gent, de veritat!
Hi ha pique molt amistòs entre els del CEI i el meu club, el GELS, per això els he anomenat així abans. No t'espantis!!
A veure si la vaig a veure aquesta setmana. Sembla que als òscars ha arrassat.
Bona setmana!
Edu, espero que t´agradi tant com a mi. Tu coneixes millor aquella realitat i seràs el millor crític possible.
cristina eres maravillosa gracias por tus comentarios, espero que sigamos disfrutando juntos de la montaña. un abrazo guapisima
Jo la vaig anar a veure ahir...Em va agradar molt, només em sobra el ball final...ja sé que és típic de bollwood, però...
Todavía no la hemos visto, por los comentarios, creo que vale la pena ir a verla.
Estás en forma!!!!!, este sábado te espera otra salida de montaña, cuenta que pisaremos "algo" de nieve.
Un abrazo con todo cariño.
Coi, m'acabo d'adonar que fent el tomb habitual de posts nous, se m'havia passat el teu :-(
La culpa és d'en Ferran, com ja havia passat per casa seva...
De tota manera entre cinema i passejar (no les pallisses que et fots, eh?), m'estimo més passejar.
:-)
Jose Antonio, eso de que pisaremos algo de nieve me parece que quiere decir que acabaremos hasta las narices de nieve,jejejeje pero seguro que valdrá la pena. Un abrazo
Sergi M. Rovira, jo sempre em deixo algun blog per comentar. Si és que no es pot estar a tot arreu. Una abraçada
ostres... he caigut de casualitat i gràcies a ddriver i he vist que parlaves de la mateixa pel·li que vaig parlar jo al meu blog. També em va agradar molt. Potser perquè vaig veure la realitat força ben reflectida (tot i el final...). Jo he estat a Bombai (o Mumbai, no sé...) dos cops, i ja et puc dir que el que es veu a la pel.li no té res d'exagerat.
Res doncs, m'ha agradat que ho comentessis tu també!
Yo también tengo muchas ganas de verla. Te contaré pronto. Me da un poco de pereza por eso de que sea tan dura y cruda, aunque he leido que te deja un regusto de esperanza. La banda sonora me parece una chulada, con mucha energía y fuerza. Petonets!
June, te la recomiendo. Además tú serás una buena crítica. La banda sonora es estupenda. Me pone las pilas. Muxus!
Encara no he vist la pel·li però me l'han recomanada molt. A veure si encara hi sóc a temps. La darrera que vaig veure i que recoman molt és la francesa "bienvenidos al norte". Feia molt que no reia tant anant al cinema :)
Besets!
Me ha encantado, tía. Es alucinante. Tanto el contenido como la forma: la original estructura vertebrada sobre el concurso, la espectacular fotografía, la trepidante banda sonora. Qué gran recomendación.
Publica un comentari a l'entrada