Cinema italià

Avui he anat al cine Maldà. És un cinema que van reobrir mesos enrere després de renovar-lo completament per poder adaptar-se a la nova normativa anti incendis. Ara fan també cinema bollywood molt de moda però també pel.lícules de segones oportunitats, com m´agrada dir a mi. I és que hi ha pel.lícules que romanen poc temps a la cartellera i al cinema Maldà les recuperen per gent com jo que ens agrada el cinema d´autor. Avui li ha tocat el torn a "Saturno contro". El títol en castellà és un altre poc addient pel meu gust. La pel.lícula tracta com sempre, en aquest director de les relacions humanes i ha hagut moments que m´ha emocionat. L´altre video és d´una pel.lícula del mateix director que ni tan sols han estrenat mai al cine, almenys aquí, i és una pena perquè trobo que pot ser interessant. Per què només volem veure pel.lícules d´acció, o grans superproduccions? Aquí us deixo una reflexió.

Què vull fer amb la meva vida?

El títol del bloc és una pregunta que us faig als que em llegiu. Fa poc m´han parlat de "El secret", un llibre i una pel.lícula de la que us poso el tràiler perquè us feu una idea. De vegades reflexiono si estic aprofitant la vida al màxim i la resposta sempre és la mateixa. Encara no em sento satisfeta amb el que faig. Podria fer més. Només es viu una vegada i només tenim una oportunitat per fer tot allò que ens hem plantejat. Cada dia és una nova oportunitat per fer tot allò que ens omple, que ens fa sentir vius, que ens fa més forts, que ens fa feliços. Estem fent tot allò que desitgem? Quan volem portar endavant algun repte només hi ha un obstacle: nosaltres mateixos.
Comencem cada dia una nova vida gaudint d´aquelles petites coses que ens fan feliços.
Que passeu un bon diumenge i una bona setmana!

per gent bleda com jo

Segurament molts heu vist aquest anunci però el trobo tan tendre que no he pogut deixar de posar-lo al meu bloc. Que tingueu una bona setmana...

An english wedding

Aquest pont dels difunts ha sigut molt emocionant. Es casava la Sarah a Surbiton, a prop de Londres. És una de les meves cosines angleses. També hi ha la Celia i en Johnnie. Aquests aconteixements passen poques vegades i vam anar-hi gairebé tota la família. Els meus pares, la meva germana, el cunyat i els nens, la meva cosina i el fill petit i jo. Jo feia 3 anys que no hi anava però els meus pares feia 28 anys que no trepitjaven terres angleses i van passar una mica de nervis però crec que va valdre la pena. Vaig trobar que el casament no era tan diferent dels que acostumem a veure aquí. Potser es veien alguns barrets però sobretot en gent gran. Em va sorprendre veure a les noies amb vestit però sense mitges amb la pell de gallina perquè a la tarda feia una miqueta de fred. Hi ha dames d´honor (bride maids) i els ushers (no sé la traducció) i el padrí (best man). Mentre els nuvis i família signaven el registre (o com es digui) la meva cosina Celia tocava el piano. Després els nuvis anaven al restaurant amb un Rolls Royce prenent champagne. Al banquet es va servir cava, vi negre de la Rioja i vi blanc de Chile. El dinar-berenar molt bo. Van servir una espècie de melmelada de menta que era deliciosa. Al final van fer un discurs (speach) el pare de la núvia, el marit i el padrí. La nostra taula tenia nom: Barcelona i cada taula tenia el nom d´un lloc que han visitat els nuvis; Barcelona, Venècia, Cape Town, Morfa Nefyn, i molts llocs que no recordo. Ahir van marxar 23 dies a Brasil. I nosaltres ja tornem a la rutina diària però segur que ens quedarà el record d´aquests dies a la retina durant molt de temps.

Jo no em caso

M´en vaig a London. Es casa la meva cosina i em fa molta il.lusió anar-hi perquè fa 3 anys que no veig als meus oncles i cosins. Són només 4 dies però espero passar-ho molt bé. Ja us ho explicaré a la tornada.

Feliç pont per tothom!