S´acosta Nadal...

Tornem per Nadal i és que aquests dies per diferents circumstàncies i sense poder evitar-ho sempre penso en els que ja no hi són. En un intercanvi de comentaris al facebook a més, he pensat en els que passaran aquestes festes a l´hospital. Els que ja no hi són descansen en pau i és maco i inevitable tenir un record per ells, pels moments que ens van donar.
Els que passaran aquests dies a l´hospital es mereixen el millor dels nostres somriures i la nostra dedicació. A uns quants els donaran permís per passar el 25 en família. A d´altres no serà possible pel tractament que porten. Jo que passo temps envoltada de malaltia i de tristor penso que aquests dies, per algun motiu la gent està més apagada i és per això que intentem fer que tot sigui més fàcil per ells. En fi, per mi el Nadal no em representa gran cosa. Aquest any treballo el 24 a la nit però el 25 i 26 el passo en família intentant que no es notin gaire els buits que van quedant a la família. No som gent de cantar nadales ni de fer grans celebracions. Ens agrada passar el 25 junts al voltant de la llar de foc. Els que millor s´ho passen són els nens que es junten els meus nebots i els fills de les meves cosines. Són uns trapelles molt divertits.
I el 27 a treballar una altra vegada que les vacances les tenim a l´estiu.
Us desitjo unes bones festes...

Us deixo amb una cançó que últimament em posa les piles

Londinencs a Barcelona

Aquest cap de setmana ha estat molt xulo. Les meves cosines Celia, Sarah i en David, el marit de la Sarah ens han tornat la visita que els vam fer al novembre pel seu casament. Ens veiem poc però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps i sempre ens ho passem bé. També es va afegir la nostra cosina Pili i en Pep (sí sí, l´Angu). El mateix dia que van arribar vam voltar pel barri gòtic, raval i vam dinar tots plegats. A la tarda vam seguir voltant i a la nit vam cel.lebrar l´aniversari de la Sarah, que en feia 31 anys. També vam cel.lebrar l´aniversari de la meva mare que és el dia 13. Diumenge cap al migdia vam pujar cap a Montserrat, que és on es van casar els pares de la Celia i la Sarah. Els va resultar més gran del que recordaven però la seva última visita la van fer amb 8 anys (ja ha plogut una mica...). A la tarda visita ràpida a la Pedrera i concert de guitarra al mateix lloc. Sopar casolà a casa els pares (truita de patates) i ja ens vam acomiadar. Se´n van cap a Cadaquès i Calella de Palafrugell (bona elecció!!!). Qui sap quan ens tornarem a veure però sempre queda el bon record dels moments viscuts.
PD1. Gràcies Pep!
PD2. Els trapelles de la foto són els meus nebots, en Marc i la Carla i el meu cunyat.

per gent bleda com jo

Segurament molts heu vist aquest anunci però el trobo tan tendre que no he pogut deixar de posar-lo al meu bloc. Que tingueu una bona setmana...

An english wedding

Aquest pont dels difunts ha sigut molt emocionant. Es casava la Sarah a Surbiton, a prop de Londres. És una de les meves cosines angleses. També hi ha la Celia i en Johnnie. Aquests aconteixements passen poques vegades i vam anar-hi gairebé tota la família. Els meus pares, la meva germana, el cunyat i els nens, la meva cosina i el fill petit i jo. Jo feia 3 anys que no hi anava però els meus pares feia 28 anys que no trepitjaven terres angleses i van passar una mica de nervis però crec que va valdre la pena. Vaig trobar que el casament no era tan diferent dels que acostumem a veure aquí. Potser es veien alguns barrets però sobretot en gent gran. Em va sorprendre veure a les noies amb vestit però sense mitges amb la pell de gallina perquè a la tarda feia una miqueta de fred. Hi ha dames d´honor (bride maids) i els ushers (no sé la traducció) i el padrí (best man). Mentre els nuvis i família signaven el registre (o com es digui) la meva cosina Celia tocava el piano. Després els nuvis anaven al restaurant amb un Rolls Royce prenent champagne. Al banquet es va servir cava, vi negre de la Rioja i vi blanc de Chile. El dinar-berenar molt bo. Van servir una espècie de melmelada de menta que era deliciosa. Al final van fer un discurs (speach) el pare de la núvia, el marit i el padrí. La nostra taula tenia nom: Barcelona i cada taula tenia el nom d´un lloc que han visitat els nuvis; Barcelona, Venècia, Cape Town, Morfa Nefyn, i molts llocs que no recordo. Ahir van marxar 23 dies a Brasil. I nosaltres ja tornem a la rutina diària però segur que ens quedarà el record d´aquests dies a la retina durant molt de temps.

Jo no em caso

M´en vaig a London. Es casa la meva cosina i em fa molta il.lusió anar-hi perquè fa 3 anys que no veig als meus oncles i cosins. Són només 4 dies però espero passar-ho molt bé. Ja us ho explicaré a la tornada.

Feliç pont per tothom!

Una miqueta de tot

Ja fa dies que no escric al bloc i és que el mes d´agost, tot i no tenir vacances dóna per fer moltes coses, gairebé totes de caire social. Hi ha algunes novetats. Unes de molt bones i d´altres que hagués preferit no rebre. Comencem per aquestes que són les que em toquen de més aprop. Tinc un amic fotut segurament esperant un trasplantament de fetge. Són d´aquelles coses que no li desitges a ningú i ell ho ha assumit amb una enteresa que em va commoure. Ahir també vaig rebre una notícia que em toca de més aprop i és que mesos enrere el meu pare va patir una pneumonia que li van diagnosticar quan va anar per quarta vegada al metge de capçalera. Sense comentaris. Doncs ha arrossegat un cansament generalitzat des de les hores i el metge va decidir fer-li un TAC i bingo!,li ha sortit que té una fibrosi pulmonar. No és una bona notícia. És una d´aquelles malalties cròniques que mica en mica va endurint el teixit pulmonar i fa que la persona tingui ofeg per dir-ho de manera resumida. El meu pare es troba bé perquè suposo que està en una fase inicial. La sort també és que li ha agafat amb 62 anys i no amb 40 però és el meu pare i m´afecta perquè jo no sé com és la resta de pares però al meu me l´estimo i ha estat SEMPRE al meu costat. Si sóc el que sóc és gàcies a ell i a la meva mare. Ara esperarem que li diu el pneumòleg.

D´altra banda la setmana que ve agafo vacances i suposo que m´anirà bé desconnectar una mica. Ja tinc preparats dos viatges. Primer a Amsterdam i després a Grècia. Tots dos viatges al meu aire. Amsterdam ho conec de quan vaig anar amb l´institut però d´això fa la tira i no recordo res. Grècia ho vull conèixer fa anys. Haurem de provar la musaka i ballar un sirtaki. Sigui com sigui, al mal temps bona cara. El més important és saber que ell es troba bé.