12 d’agost del 2008
Londinencs a Barcelona
Aquest cap de setmana ha estat molt xulo. Les meves cosines Celia, Sarah i en David, el marit de la Sarah ens han tornat la visita que els vam fer al novembre pel seu casament. Ens veiem poc però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps i sempre ens ho passem bé. També es va afegir la nostra cosina Pili i en Pep (sí sí, l´Angu). El mateix dia que van arribar vam voltar pel barri gòtic, raval i vam dinar tots plegats. A la tarda vam seguir voltant i a la nit vam cel.lebrar l´aniversari de la Sarah, que en feia 31 anys. També vam cel.lebrar l´aniversari de la meva mare que és el dia 13. Diumenge cap al migdia vam pujar cap a Montserrat, que és on es van casar els pares de la Celia i la Sarah. Els va resultar més gran del que recordaven però la seva última visita la van fer amb 8 anys (ja ha plogut una mica...). A la tarda visita ràpida a la Pedrera i concert de guitarra al mateix lloc. Sopar casolà a casa els pares (truita de patates) i ja ens vam acomiadar. Se´n van cap a Cadaquès i Calella de Palafrugell (bona elecció!!!). Qui sap quan ens tornarem a veure però sempre queda el bon record dels moments viscuts.
PD1. Gràcies Pep!
PD2. Els trapelles de la foto són els meus nebots, en Marc i la Carla i el meu cunyat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxius
- de novembre (1)
- de juny (1)
- de desembre (2)
- de novembre (4)
- de juliol (1)
- de gener (1)
- de desembre (2)
- d’octubre (2)
- d’agost (2)
- de juliol (1)
- de maig (3)
- d’abril (2)
- de març (2)
- de febrer (2)
- de gener (1)
- de desembre (1)
- de novembre (2)
- d’octubre (4)
- de setembre (4)
- d’agost (4)
- de juliol (2)
- de maig (1)
- d’abril (3)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de gener (3)
- de desembre (1)
- de novembre (5)
- d’octubre (3)
- de setembre (2)
- d’agost (4)
- de juliol (5)
- de juny (4)
- de maig (4)
- d’abril (7)
- de març (7)
- de febrer (9)
- de gener (15)
- de desembre (3)
3 comentaris:
Seguro que se han ido encantados con los guias y con la compañía, pero donde esté la tortilla de patatas de tu madre.....
Un beso
lindas fotos¡¡¡¡¡ me encanta monserrat, es unasensacion extraña, alucino caminando por esos caminos solitarios, lejos del ruido, que ganas¡¡¡¡¡ besosssssssssssssss
es veu que s'ho van passar molt bé
Publica un comentari a l'entrada