15 de setembre del 2008

De feina, llibres i lleure


Discover Freemasons!



Discover Cascada!


Aquí seguim provant cosetes noves. Ara li toca el torn al body pump. Una horeta carregant una barra amb peses. Ja porto dues classes i agulletes fins a les pestanyes però és una classe molt dinàmica que em posa les piles per tot el dia i la música m´encanta. Segueixo amb l´aqua gym que tonifica molt i l´spinning per completar. Aguantaré aquest ritme? Ni idea però el més important és que fer tot això fa que m´oblidi d´altres coses i que em trobi bé amb mi mateixa. El somni d´estudiar japonès s´ha esvaït. Encara queda una petita esperança de poder fer italià i amb una companya de feina estem mirant per fer un postgrau en teràpies naturals o sobre la diabetis perquè a la nostra feina necessitem reciclar-nos contínuament per estar al dia en diferents temes. A més ara farem un treball en grup sobre la AVC i la TIA (res a veure amb Mortadelo y Filemón :P). Són respectivament Accident vascular cerebral i Accident isquèmic transitori. El que diem embòlia o ictus. Hem de fer unes trajectòries clíniques que en un futur ens facilitaran molt la nostra feina perquè ens donaran unes pautes fixes a seguir quan ens ingressa un pacient afectat d´aquestes patologies. Per acabar comentar-vos que estic llegint un llibre molt interessant. No és un best seller, és un llibre que em va regalar algú molt especial i que em coneix molt bé. El llibre es diu "Tres tasses de te" i parla de les vivències d´un escalador al K2. A partir dels seus problemes per sobreviure en la muntanya ell transforma la seva existència per ajudar a la gent de la zona construïnt escoles perque les nenes puguin aprendre i tenir un futur millor. I tot això en un país d´extremismes i talibans. És una història real que ens ha d´ensenyar que quan volem actuar per ajudar tot es posa al nostre favor.
Us deixo amb una frase de´n Nelson Mandela

"L´educació és l´arma més poderosa per canviar el món"

Per cert les cançons són dues de les que posen habitualment a la classe de body pump.

Pregunta: Algú em sabria dir com es diu pesa en català? Jo crec que no ho he escrit bé.

14 comentaris:

Striper ha dit...

L'educació i la cultura les millors armes, sempre recordo una frase de un pofre.


+ cultura = + Llibertat.

Cristina ha dit...

striper, molt cert. Quan li dones cultura a una persona li dones la clau per dirigir la seva vida i millorar;)

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Carai quantes activitats! No sé com t'ho fas..

Coneixia el llibre, però encara no l'he llegit. M'ha anat bé que me'l recordis!

Salut!

Cristina ha dit...

edu, de fet no són tantes coses. Cada dia faig un parell d´activitats diferents i així no es fa tan pesat. El llibre em té enganxada. Trobo que d´una experiència dolenta o negativa sempre s´en treu una part bona. Namaste!

Cristina ha dit...

Si vols que et deixi el llibre només cal que m´ho diguis :)

JOSE ANTONIO ha dit...

Buena combinación de deporte, agua y música (me encanta).
La frase de Mandela es para enmarcarla.
Más adelante te pediré el libro que recomiendas, tiene que estar muy interesante. (ahora estoy leyendo uno de Ken Follet, y este mes me traen Un mundo sin fin).
Nos vemos el sábado antes del amanecer,...
Un beso.

Mikel ha dit...

La cultura i l'educacio son claus per el desenvolupament d'una societat i aqui ho estem fent extremadament malament.

Cristina ha dit...

mikel, tens tota la raó. No sé on ens estem equivocant però no anem bé.

Anònim ha dit...

I totes aquestes activitats les fas per desestresar-te . Déu meu ,quin estrésssss!!!!!
Jo hauria de fer el mateix , però no tinc esma per a res . Necessito vacances!!!
La frase , perfecta...Llàstima que en aquest país hi hagi molta gent que no sap ni llegir-la , no per analfabetisme , sino per passotisme.

Anònim ha dit...

Ah! Una llàstima lo del japonès . L´any que ve , segur que hi entres . NO desfalleixis , perque la EOI val la pena .Namasté

Cristina ha dit...

anastàsia, precisament l´esport el faig per desestressar-me. I el japonès un altre any serà. Fins aviat!

Alepsi ha dit...

Ai Cristina, jo només de llegir el nom de totes les activitats aeròbiques aquestes ja m'he cansat... si d'aquí un mes segueixes igual, t'aplaudiré fins que em facin mal les mans... xDDDD

Cristina ha dit...

alepsi,jejejeje. De moment ho faig. M´ho passo bé tot i les agulletes que em duren eternament i després estic amb les piles carregades. Estic de millor humor i no tinc tantes migranyes. Només per això ja val la pena.

Ferran Porta ha dit...

Què n'és de cert, que l'educació fa lliure! Vaja, que justament perquè aquesta obvietat també la coneixen bona part dels sapastres que governen al món, l'àmbit educatiu està com està (i no només a Catalunya). Els interessa tenir com més "borregos", millor :-(

La meva àvia va tenir una embòlia fa just una setmana. Veure-la en l'estat actual és molt trist, però és esperançador que, dia a dia, sembla que vagi recuperant-se. Poc a poc, però de moment sense pausa (avui ja ha dit "sí" i "no" un parell de cops. I també camina millor :-) Tan de bò no deixi de millorar!

Salut.