31 de desembre del 2006

La nit de pre-cap d´any


Com ja vaig escriure al post d´ahir la nit de dissabte celebràvem el Cap d´any perquè per diversos motius, feina, família, etc no ens podiem veure la nit del 31. Finalment vàrem ser uns quants. Dues amigues meves infermeres, una altra amiga que va portar a dos amics seus i un d´aquests amics va portar els dos amics alemanys (noi i noia). El sopar desastròs perquè van trigar una hora a servir-lo i una de les meves amigues li va dir al cambrer que ja se´l podia confitar, que se li havia passat la gana. Un dels alemanys va tornar el plat perquè no tenia bon gust i el cambrer molt cabrejat li va dir que no podia ser dolent, que el peix era fresquíssim (pràcticament es movia al plat segons ell). Així que poca cosa a destacar del sopar. A l´hora de pagar el cambrer treia foc pels queixals. Trobo que és una feina dura i s´ha d´aguantar molt però quan un paga vol un servei correcte. Penseu que jo treballo a un hospital i la gent demana que fem la nostra feina ben feta perquè "és la teva obligació". És una frase que s´escolta molt sovint. I la veritat és que amb 21 pacients és difícil fer la feina 100% com voldríem però això és una altra història...

30 de desembre del 2006

Un cap d´any mooooolt tranquil


Llegint algun post he vist que hi ha gent que comenta com serà el seu cap d´any. El meu serà d´allò més tranquil. Cada any ens reunim amb la meva germana, marit, nens, sogra, parella de la sogra, cunyats de ma germana, etc. Aquest any ha canviat una mica la cosa i cadascú va al seu rotllo, així que serem els meus pares i jo. Més fàcil impossible. Fa uns dies vaig comprar un pack de tres llaunes amb el raïm. El cava i el torró ja el tenim i poc més. Ostres, ara que penso ens falten les calces de color vermell. Un cap d´any sense les famoses calces no és el mateix. Desprès de les 12 campanades no sortiré. Són d´aquelles nits que per mi és millor fer tota la festa al mateix lloc. Així que en lloc de celebrar-ho el 31 amb els amics ho farem aquesta nit. Serem uns quants més dos alemanys que no tenen perquè estar bons (com li he dit a la meva amiga avui) i als que no coneixem de res. A veure com surt l´invent. Per cert, bon any nou!

Trasllat


Ja estic a blogger. La veritat és que ha sigut un trasllat ràpid amb poc equipatge. Quan sàpiga com funciona aniré afegint els enllaços amb els blocaires que llegeixo sovint, i altres coses. De moment estic provant com funciona tot. Només dir-vos que el canvi d´ubicació em venia molt de gust. A veure si aquí sóc jo mateixa, amb les meves bogeries, les meves anècdotes (que sempre em passa alguna de grossa) i la novetat és que aniré comentant notícies relacionades amb la solidaritat.
Ara només em queda que desitjar-vos un bon any nou amb molta sort, molta felicitat i molta salut. Petons per tots!