29 de juny del 2007

Cap de setmana tranquil


Un post ràpid per desitjar-vos un bon cap de setmana a tots. El meu serà tranquil.let. Avui sopar amb les nenes, demà potser passo per la mani del dia de l´orgull gay. És tot un espectacle i em fa gràcia veure-ho in situ. Us ho recomano i diumenge matí de platja. Si dóna temps entre dissabte i diumenge vull anar al cine. I poc més.

Sigueu feliços!!!

24 de juny del 2007

Indignada


Això de treballar a un hospital com a infermera al torn de nit dóna per molt, bo i dolent. Per sort, la majoria de coses són bones però hi ha vegades que em costa aclucar l´ull després d´alguna nit moguda. Encara existeix el tòpic de que la nit la passem dormint i que no hi ha feina. Mentida. La nit té un ritme diferent. Quan la gent dorm podem parar una mica però sempre hi ha gent que té dolor, que es complica, que vol que li posem la cunya, que es desorienta, que crida, i que necessita parlar. La nit, com us dic, dóna per molt. Ahir treballant em vaig enterar d´una cosa que em va cabrejar i em va indignar. No us ho puc explicar perquè forma part del secret professional però té a veure amb la deixadesa d´un metge a l´hora de fer la seva feina. Jo no em considero una super infermera. Sóc, simplement una persona a la que li agrada el seu treball i el faig el millor possible i després de 13 anys a la professió considero que alguna cosa he après, així que si li comento a un metge que valori a un pacient és perquè considero que és necessari però el senyor metge em va tractar d´histèrica i de pesada. Només dir-vos que la cosa es va complicar molt per al pacient per aquesta deixadesa. Més no us puc explicar. M´agradaria dir-li a tots els metges que confiïn en les infermeres, i que ens prenguin més seriosament perquè som les que realment cuidem del malalt i les que detectem els problemes i en moltes ocasions les que posem remei sense que no hi hagi un metge pel mig. Sense nosaltres ells no podrien fer la seva feina. La nostra tasca és cuidar al malalt i donar-li les millors cures, per tant quan detectem un problema se´ns ha de fer cas. En fi, només necessitava desfogar-me.
Que passeu un bon diumenge post-revetlla!

12 de juny del 2007

Woman in chains




Avui només em venia de gust deixar aquesta cançó dels "Tears for fears". Té uns quants anys però trobo que és maca.

Que passeu un bon dia!

Copiant a la Jo mateixa voldria fer una actualització del post i dedicar-li la cançó al Pep. Gràcies per la teva amistat.

8 de juny del 2007

Ja sóc aquí!


No sé ni per on començar. Acabo de tornar d´Istanbul i ja enyoro els seus carrers i la seva gent. Ens ho hem passat molt bé. La cosa no va començar gaire bé, ja que l´avió va sortir amb retard i vam arribar a l´Aeroport d´Atatürk gairebé a les 3 de la matinada. El nostre hostal estava a una de les zones amb més ambient de la ciutat, a Çemberlitas. El Cordial House és un lloc acollidor però a prop d´uns carrers on la gent no dorm ni nosaltres tampoc però ha valgut la pena. Hem après alguna paraula en turc, hem conegut gent de tot el món, hem pogut anar a un hamam, hem conegut la Kapadokia que es com ho diuen els turcs i hem provat les delícies turques, que són unes postres que no es poden oblidar fàcilment. També hem passejat pel Gran Bazar, pel Bazar de les espècies, per les mesquites i hem vist els Derviches. Ah, també hem passejat pel Bòsforo amb vaixell i hem anat al famòs cafè de Pierre Loti. Segurament ens hem deixat alguna cosa però això ja quedarà per un altre viatge perquè a Turquia tornarem.