Argentina vs Catalunya

Encara no fa una setmana que he tornat d´Argentina i no paro de pensar en aquelles coses que m´han cridat l´atenció. El primer impacte són els glaciars. Crec que a tothom ens va deixar bocabadats. La seva grandària, els colors, el reflex en l´aigua. De Terra de Foc em va impressionar veure des de la mateixa ciutat les muntanyes completament nevades i saber que a 1000 km està l´Antàrtida. I de Iguazú em va agradar molt caminar per la selva i banyar-me just a sota de les catarates. Però el que més m´ha fet feliç en aquests dies ha sigut tota la gent que he conegut. Gent de tot arreu però argentins també. Són gent afable, oberta a ajudar-te en un moment donat. El que passa és que de vegades poden sorgir anècdotes pel significat de diferents paraules. Aquí us deixo unes quantes que varien una mica del castellà d´Argentina al català.

Morfar: menjar
Pibe: noi
Mina: dona
Macanudo: genial
Quilombo: problemes
Tipo: home
Forro: preservatiu
Coger: fer sexe
Pancho: salsitxa de frankfurt
Boludo, pelotudo: imbècil o qualsevol paraula similar
Colectivo: autobús
Subte: metro
Remera: samarreta
Pollera: faldilla
Bombacha: calces
Corpiño: sostenidor
Boleteria: Taquilla (venda d´entrades)
Micro o combi: furgoneta
Crocante: cruixent
Laburo: feina
Heladera/Freezer: nevera/congelador
Lavarropas: rentadora
Frutilla: maduixa
Palta: alvocat
Durazno: prèssec
Pelón: nectarina
Un altre dia seguim...
Per cert...BON CAP DE SETMANA A TOTHOM I BONES VACANCES A QUI LES COMENCEU

Argentina ...tan a prop

No sé com començar. Aquestes vacances han sigut molt especials. Tornar a veure la Nora i la seva família, conèixer la Patagònia, Terra de Foc i Iguazú. És que falten paraules. Així que de moment us deixo unes fotos. Són només una mostra d´aquests dies. Fins aviat!

Buenos Aires

Avui tot tafanejant en el blog d´en Chamb he vist un post sobre Buenos Aires i la diferència que té amb Barcelona. I la veritat és que he començat a sentir nostàlgia. Buenos Aires a simple vista sembla haver-se quedat en els anys 40 amb els seus edificis clàssics, magestuosos, les seves grans avingudes, els autobusos "fileteados", els seus parcs, les ambaixades i els cementiris i la gent que tot i haver passat una repressió brutal tenen un somriure a la cara sempre. M´encanta la força que tenen quan parlen, els seus gestos tan italians, la cultura que desprenen, el seu amor per Serrat i la veneració pel Pelusa. Recordo els llargs passejos per l´Avenida Corrientes o per la Recoleta, passant per San Telmo i el barrio de la Boca amb la Bombonera.
Aquest any hi torno...

Lágrimas de plástico azul

He retrobat una cançó que mesos enrere escoltava 40 vegades al dia. Apart de la lletra de la cançó que m´agrada també és la veu del cantant que acompanya al Joaquín Sabina. He descobert que és un cantant argentí, Fena de la Maggiora. Ostres tu, les coses que es descobreixen buscant una miqueta. Sento tenir el bloc tan deixat però és que porto dies sense passar gaire per casa. I millor que sigui així perquè tot i que encara no tinc vacances no és plan de quedar-se a casa sense fotre res escoltant el sorollet de les burres que tinc instal.lades davant de casa. De moment ja tinc reservat un vol a Atenes però vull fer més cosetes. S´ha d´aprofitar el temps. Avui em toca fer dissabte que fa pena com tinc el pis. I quan tinc el pis net i pulit sembla que inclús estic de millor humor. Ja estic desitjant que arribi setembre per començar de nou les sortides amb Caminar y sentir i per anar a Grècia i per apropar-me a veure un amic que no està gaire bé a Cartagena. Ui, em sembla que vull fer moltes coses i passarà com cada any que al final només faig la meitat de coses. Vosaltres feu sempre tot allò que planifiqueu? O sou com jo que voleu abarcar molt i al final res de res?

Per cert, la foto no té res a veure però m´ha fet gràcia i li dedico al Ddriver.

Així em sento...

...lliure com un ocell



Per aclamació popular he decidit canviar la foto de l´ocell de ferro per un ocell de veritat. En aquest cas un còndor. Serà per què ja tinc ganes de tornar a Argentina? Potser sí però això serà al juliol del 2008...Més informació a un altre post.

Ja sóc aquí!

No sé ni per on començar. Acabo de tornar d´Istanbul i ja enyoro els seus carrers i la seva gent. Ens ho hem passat molt bé. La cosa no va començar gaire bé, ja que l´avió va sortir amb retard i vam arribar a l´Aeroport d´Atatürk gairebé a les 3 de la matinada. El nostre hostal estava a una de les zones amb més ambient de la ciutat, a Çemberlitas. El Cordial House és un lloc acollidor però a prop d´uns carrers on la gent no dorm ni nosaltres tampoc però ha valgut la pena. Hem après alguna paraula en turc, hem conegut gent de tot el món, hem pogut anar a un hamam, hem conegut la Kapadokia que es com ho diuen els turcs i hem provat les delícies turques, que són unes postres que no es poden oblidar fàcilment. També hem passejat pel Gran Bazar, pel Bazar de les espècies, per les mesquites i hem vist els Derviches. Ah, també hem passejat pel Bòsforo amb vaixell i hem anat al famòs cafè de Pierre Loti. Segurament ens hem deixat alguna cosa però això ja quedarà per un altre viatge perquè a Turquia tornarem.