23 de desembre del 2009

S´acosta Nadal...


Tornem per Nadal i és que aquests dies per diferents circumstàncies i sense poder evitar-ho sempre penso en els que ja no hi són. En un intercanvi de comentaris al facebook a més, he pensat en els que passaran aquestes festes a l´hospital. Els que ja no hi són descansen en pau i és maco i inevitable tenir un record per ells, pels moments que ens van donar.
Els que passaran aquests dies a l´hospital es mereixen el millor dels nostres somriures i la nostra dedicació. A uns quants els donaran permís per passar el 25 en família. A d´altres no serà possible pel tractament que porten. Jo que passo temps envoltada de malaltia i de tristor penso que aquests dies, per algun motiu la gent està més apagada i és per això que intentem fer que tot sigui més fàcil per ells. En fi, per mi el Nadal no em representa gran cosa. Aquest any treballo el 24 a la nit però el 25 i 26 el passo en família intentant que no es notin gaire els buits que van quedant a la família. No som gent de cantar nadales ni de fer grans celebracions. Ens agrada passar el 25 junts al voltant de la llar de foc. Els que millor s´ho passen són els nens que es junten els meus nebots i els fills de les meves cosines. Són uns trapelles molt divertits.
I el 27 a treballar una altra vegada que les vacances les tenim a l´estiu.
Us desitjo unes bones festes...

Us deixo amb una cançó que últimament em posa les piles

5 de desembre del 2009

Reflexions...




Passo per uns dies, unes setmanes de profunda reflexió però segueixo ben aprop...