30 de desembre del 2010

Adéu 2010...


Això s´acaba. L´any 2010 demà passa a l´història. És un d´aquells moments per fer balanç. A mi em ve de gust pensar en el que ha sigut aquest any i en el que em pot aportar el proper . Tot depèn d´un mateix. Per mi el 2010 ha sigut un any de canvis, d´iniciar activitats noves, de deixar enrera altres que no m´aportaven res, d´entendre algunes coses i de seguir sense entendre unes altres. La vida és un continu canvi i hem de buscar un equilibri per sentir-nos bé amb els altres i amb nosaltres mateixos. I en això estic ara. No em vull proposar grans coses però sí un parell que crec que m´ajudaran a que tot comenci a anar millor.
En primer lloc, prendre´m les coses amb més tranquil.litat, no agobiar-me sense necessitat. I viure el moment. No pensar en demà, només en l´avui…
No esperar res de ningú, perquè és quan arriben les decepcions…i els mals rotllos. Això costa més portar-ho a terme però em faig el propòsit de canviar…
I per la resta no espero gran cosa més del 2011. Poder seguir fent allò que em motiva, la muntanya, els viatges, el ioga, les tardes de cine, les passejades nocturnes per Barcelona i veure una mica més als amics i a la familia. I ser una mica menys solitària…

Feliç any nou per tots vosaltres. Que pugueu començar l´any amb un somriure…

27 de desembre del 2010

Alive...


Ahir va ser un dia estrany. El 25 va ser com altres anys, en família, recordant els que ja no hi són però sense drames. La vida ens dóna tantes coses…que no val la pena perdre el temps lamentant-se. Semblo freda però és que ja he patit prou altres anys recordant. I de fet tenim 365 dies per recordar els que ja no hi són. Què té el Nadal que ens fa posar tan nostàlgics? Avui dia 27 ha començat diferent. He matinat i tot i fer fred m´he posat les malles, les bambes, una cinta al cap i he sortit a còrrer i entre còrrer i caminar una mica he arribat al Park Güell. Era a primera hora del matí, hi havia poca gent i realment s´estava molt a gust. Una mica de solet ajudava a relaxar l´ànim i he pogut recòrrer tot el parc sense pressa. Hi tornaré aviat…
El dia de Nadal amb tota la familia i avui tan sola però tan viva…Sempre recordo un poema, potser una mica trist però és com m´he sentit moltes vegades. Últimament ja no tant…

Vivir sin tanta tristeza
El corazón muerto de una vez
Ir tirando simplemente
Sin prisas
Andar, sólo andar