27 de desembre de 2010

Alive...


Ahir va ser un dia estrany. El 25 va ser com altres anys, en família, recordant els que ja no hi són però sense drames. La vida ens dóna tantes coses…que no val la pena perdre el temps lamentant-se. Semblo freda però és que ja he patit prou altres anys recordant. I de fet tenim 365 dies per recordar els que ja no hi són. Què té el Nadal que ens fa posar tan nostàlgics? Avui dia 27 ha començat diferent. He matinat i tot i fer fred m´he posat les malles, les bambes, una cinta al cap i he sortit a còrrer i entre còrrer i caminar una mica he arribat al Park Güell. Era a primera hora del matí, hi havia poca gent i realment s´estava molt a gust. Una mica de solet ajudava a relaxar l´ànim i he pogut recòrrer tot el parc sense pressa. Hi tornaré aviat…
El dia de Nadal amb tota la familia i avui tan sola però tan viva…Sempre recordo un poema, potser una mica trist però és com m´he sentit moltes vegades. Últimament ja no tant…

Vivir sin tanta tristeza
El corazón muerto de una vez
Ir tirando simplemente
Sin prisas
Andar, sólo andar

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

Tant sola però tant viva.....m'agrada que estiguis viva

Culoinquieto ha dit...

A veces lo mas sencillo es lo más importante y lo que mas nos llena. Ni navidad ni soledad, pero caminar... siempre. Nunca estarás sola.

Cristina ha dit...

garbi24, gràcies maco!!!

Culoinquieto, gracias majete!!!