30 de novembre del 2010

Herois


Ja fa dies que vaig veure “Herois”. Són d´aquelles pel.lícules que et fan plorar i somriure al mateix temps. Jo sabia que m´agradaria perquè quan al darrera hi ha la mà de l´Albert Espinosa tot ha d´anar rodat. Aquesta pel.lícula et transporta a l´infància i et fa recordar coses que estaven ben amagades al subconscient. Per mi va ser tota una revelació. Els actors, tots nous de trinca sorprenen per la seva naturalitat, especialment la Mireia Vilapuig que és molt expresiva i transmet molt i en Joan Sorribes, el nen amb síndrome de Down que és tot un descobriment. Crec que l´Albert Espinosa sap tocar la fibra sensible i penso que avui en dia és guai (com diu ell sempre) que ens facin sentir bé. Estic cansada d´anar al cine a patir o veure violencia gratuïta. També m´agrada sortir del cine amb un somriure o amb els ulls anegats de llàgrimes però feliç. L´Albert ens fa tocar de peus a terra però també ens fa somiar. A veure amb què ens sorprèn ara aquest home. A mi des de que vaig llegir “El món groc” ja em va començar a canviar una mica. Us deixo amb una frase que justament he descobert avui

“Un dia sense somriure és un dia perdut”
Charles Chaplin


4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

potser li farem una ullada....tot i que no em crida massa l'atenció

Ferran Porta ha dit...

No n'havia sentit a parlar i a mí sí que m'ha cridat molt l'atenció; el que n'expliques m'ha enganxat, i el trailer encara més. Una pel.li pel cicle de cinema català a Alemanya de l'any vinent? Espero molt poder-la veure aviat!

caterina ha dit...

M'han parlat molt bé d'aquesta pel·lícula. La feien a uns cinemes prop de casa però el dia que hi vaig anar ja l'havien llevada. Me vaig quedar amb les ganes. Estaré a l'espera de que surti en dvd. Amb el teu post encara me sap més greu no haver-la vista.

Bon Nadal, Cris!

Cristina ha dit...

Hola Caterina, la pel.lícula és molt maca, d´aquelles que et treuen un somriure.

Bon Nadal maca!