Aquests dies i per diferents motius no puc evitar pensar una mica en la meva infància i al veure la foto d´en Ferran i les d´en Jordi he recordat que tinc una foto molt estimada. No recordo quants anys tenia però era després d´una competició de natació a l´antic Met, ara anomenat Dir Maragall i amb el meu monitor, en Celes. Jo crec que estava una miqueta enamorada...
12 comentaris:
Mite-la ella què maca, amb el seu monitor (per cert, nena, parlem-ne eh? ;) Sí que fas carona d'estar secretament recontenta, sí, hehe...
Què dolça... enamorada del monitor!!... Ai, que bonics aquests amors de petits!! :-))
Se te nota una cara de felicidad envidiable,...
Ja de petita eres enamoradissa?....bona foto, guarda-la
Trobo que t'hi sembles força eh!
Una foto molt maca, se't veu feliç. :-))
Ferran, suposo que ho passava molt be nedant. Havia d´anar 3 cops per setmana perquè tenia malament l´esquena.
Assumpta, doncs sí, ara ho reconec. M´agrada el monitor i jo no devia tenir més de 7 o 8 anys...
Jose Antonio, cuando se disfruta con lo que se hace no puede ser de otra manera.
garbi24, sí, sí, la foto la tinc ben present. Ara vull escanejar d´altres que m´agraden molt.
Jordi, ara que m´has vist en persona ho pots dir, jeje. Aquestes casualitats de la vida...
McAbeu, gràcies i encantada d´haver descobert el teu blog.
És que aquestes ratlles marineres devien causar furor! El teu somriure et delata.
Ja se't veu molt contenta.
Una foto bonia i riallera.
¡Qué chiquitaja! Un besazo Cris, y perdona que no me dirija en catalán... jeje.
Moltes gràcies a tots!
Qué sorpresa querido Fugi. Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada